El cos de Samuel Prada León es repatriarà a Andorra, tal com han decidit els familiars del jove resident de 24 anys assassinat a la localitat siriana d’Afrin el 10 de febrer mentre combatia amb les milícies kurdes contra l’exèrcit turc i en el marc de la lluita contra l’Estat Islàmic. La mare del difunt, Beatriz Prada, va explicar ahir a EL PERIÒDIC que està a l’espera dels tràmits que està portant el Govern espanyol per poder traslladar-lo el més aviat possible al Principat, on el jove va viure des que va arribar d’Ourense (Galícia), amb sis anys.  

Segons va confirmar ahir un excompany de milícia de Prada, el valencià Simon de Montfort, el procés de repatriació es pot allargar mesos.  «Amb els combatents que també van ser abatuts a Síria es va trigar un mínim de dos o tres mesos a traslladar-los al seu país d’origen», va afirmar Montfort. «Amb el canadenc i el britànic que també van caure, es va trigar això, però no vol dir que potser Espanya pugui fer les gestions més ràpid», va aclarir el valencià, que va conèixer Prada al front de Raqqa, l’octubre de l’any passat. «Vam coincidir amb la seva milícia en la mateixa ofensiva i vam estar junts durant el novembre i el desembre a la frontera entre Síria i l’Irak», va comentar Montfort, que va tornar a València a finals d’any i es planteja retornar al front aviat, en el moment en què se li comuniqui. «Quan jo vaig marxar, ell es va quedar al Kuridstán iraquí amb altres estrangers i a mitjans de gener el van desplaçar a Afrin». 

Espanya no reconeix la mort

Fonts del ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya van assegurar ahir que encara no poden confirmar la mort de cap ciutadà espanyol a Síria. «Seguim treballant per comprovar la veracitat de la informació publicada [per les milícies]», van apuntar des del departament de comunicació del mateix ministeri. És el Govern espanyol qui s’està encarregant de les gestions de la repatriació perquè Prada era resident andorrà, però tenia nacionalitat espanyola. 
Mentre Espanya intenta certificar la defunció de Prada, Montfort assegura que el cos el tenen els companys de batalla que estan sobre el terreny d’Afrin, una zona de difícil accés i actualment bombardejada per l’exèrcit turc, que el 20 de gener va posar en marxa l’operació Branca d’olivera amb el suport de grups rebels siris, i amb l’objectiu d’acabar amb la presència kurda a Síria. Turquia vincula les milícies amb el Partit de Treballadors del Kurdistan (PKK), considerat terrorista. 

Entrerrament a Afrin

Segons Montfort, que continua en contacte amb els seus excompanys internacionalistes a Síria, un combatent espanyol de la milícia kurda li va dir ahir per Whatsapp que enterrarien Prada aquesta setmana. 
«Al principi em va dir que ho farien dilluns, però ho van aplaçar per l’endemà [avui]», va explicar Montfort. En el tancament d’aquesta edició, Montfort encara no havia rebut la confirmació del seu company sobre l’enterrament del jove a Afrin. «Estic a l’espera que m’ho confirmi i que m’enviï fotos del lloc i la ubicació, per agilitzar la repatriació», va afegir. 

Agraïment dels familiars

«Parlar amb el Simon em va donar pau interior», va subratllar la mare, que va agrair també l’ajuda que està rebent del Govern d’Andorra, de la Policia i del Consolat espanyol. «Tots m’estan ajudant molt. Sé que això trigarà, però estan treballant al màxim», va afegir. Beatriz Prada també va voler mostrar gratitud cap a les milícies kurdes de les Unitats de Protecció Popular (YPG), que van donar-li la notícia personalment abans que es publiqués a la seva pàgina web, el passat diumenge.  Membres del poble kurd es van desplaçar- de França a Andorra per comunicar-li i donar-li el condol. «Confio molt en ells. Es van molestar en dir-m’ho el dissabte abans que es difongués el comunicat, i això és d’agrair», va afirmar. 

«El nen me l’han de portar aquí, els kurds m’ho van prometre i ells se l’estimaven com a un germà», va dir la mare, que va recordar que el seu fill va marxar cap a Síria per voluntat pròpia. «Tot i poder tornar, va decidir seguir lluitant per les injustícies contra les dones i els nens», va recordar la familiar. «Se’n va anar fent el que volia: ajudar», va destacar. El mateix recorden d’ell amics seus d’Andorra, com David de la Fuente i Eric Rodríguez. «Tenia un cor immens, era molt noble», va assegurar de la Fuente. A banda dels familiars i les amistats, les YPG el consideren un «símbol de l’esperit revolucionari internacional i de lluita per la democràcia a l’Orient Pròxim», tal com van considerar al comunicat que anunciava la pèrdua del jove.