Ahir al matí vam trobar a Toni Albà potinejant per l’escenari de l’Auditori Claror de Sant Julià. «Ara acabem de pintar els espais a terra, és meticulós perquè tot ho hem de manegar entre el Fermí [Fernàndez] i jo durant l’obra, hi ha moltes rodetes i històries a tenir en compte», va afanyar-se a dir tot just entràvem per la porta.  «El Fermí encara no ha arribat, sempre fa el mateix, ell tot just al moment de pujar a l’escenari i res d’atendre a la premsa, és molt llest», va etzibar impostant, per primera vegada el seu to teatral a què estem acostumats. 

Ens interessava l’obra de teatre que va presentar ahir, Ossos, que va donar el tret de sortida a la 52a Temporada de Teatre conjunta entre Andorra la Vella i la parròquia laurediana: «Teatre de l’absurd, amb molts moments delirants i la primera vegada en 38 anys de carrera que faig aquest tipus d’humor més genèric», la va definir Albà. Però, la realitat i l’actualitat ens van temptar massa: «La missió de l’art és provocar, intentar explicar el món d’una altra manera. L’art és art, és el món de la reinterpretació de la vida», va defensar el vilanoví.

«Què volen fer?», es pregunta Albà, «Posar-nos tots a la presó? Endavant! Aquest és el repte»

No va dir exactament que fos una professió de risc però «ara mateix fer humor de segons què a l’Estat espanyol és com fer-ho a Turquia, ja veieu que hi ha rapers que entraran tres anys i mig a la presó [Valtonyc] per cantar, per fer una obra artística. Si penges un quadre que no agrada, te’l despengen. A Picasso tampoc li van deixar exposar el Guernica», va comparar Albà, qui va alertar dels precedents que poden estar deixant algunes sentències: «Si un jutge diu que un dibuix dels prínceps, són els prínceps, al tanto amb la jurisprudència que pot provocar, ens podríem trobar el dibuix de El Jueves com a retrat oficial». Espera que la «persecució» no acabi convertint l’humor en una cosa més seriosa del que hauria de ser. «El que està fent la justícia espanyola és intentar posar puertas al campo al món de l’humor, una cosa impossible. Les xarxes no es poden negar, avui tuitegem tots. Què volen fer? Posar-nos tots a la presó? Endavant! Aquest és el repte», va convidar.

Precisament algunes piulades l’han portat a declarar en seu judicial recentment, «em vaig limitar a explicar que jo em dedico a fer rodolins, poemes satírics, a fer riure. Va donar la casualitat que vaig fer uns jocs de paraules amb el verb lamer i algú es va sentir injuriat, jo només sóc conscient de dir tonteries i bufonades que és la meva missió».
Ens va confessar que ser còmic no és una professió de 24 hores, «també tinc els meus moments seriosos, tristos i en els quals necessito estar sol, però inevitablement et passes tot el dia maquinant gags». Andorra és gairebé una extensió de la seva sala d’estar: «L’any 81 va ser la primera vegada que vaig venir, amb la Trinca, més tard de substitut del Tricicle i després ja, amb tot, unes 25 o 30 vegades». 

Albà ens recorda que «la persecució dels còmics és secular, va lligada sempre a la història de la humanitat», potser hi ha esperança per a una millora però abans de marxar ens etziba la pregunta: «Estem tontos o què?» Doncs sí, concloem.