PUBLICITAT

Andorra la Vella

Els menors víctimes d’abús sexual no tindran processos judicials feixucs

La nova llei dels drets de la infància busca minimitzar la victimització secundària dels menors a una declaració

Un instant de la reunió d'ahir de la Comissió d'experts que tracta el projecte de la llei dels drets de la infància i l'adolescència, ahir.
Un instant de la reunió d'ahir de la Comissió d'experts que tracta el projecte de la llei dels drets de la infància i l'adolescència, ahir. | SFG

La comissió d’experts que treballen en el projecte de la nova llei dels drets de la infància i l’adolescència s’ha ficat entre cella i cella que no visquin processos judicials tan feixucs com en l’actualitat. En especial tots aquells menors que hagin sigut víctimes d’abusos sexuals o víctimes d’infraccions penals. És ben sabut que a dia d’avui, quan viuen situacions d’extrema delicadesa, han de realitzar fins a quatre o cinc declaracions als serveis socials, la Policia o la Batllia i la intenció és crear mesures per minimitzar la victimització secundària d’aquests joves; són processos que arriben a ser molt feixucs i segons va apuntar Xavier Espot, «no cal rememorar una experiència traumàtica de tal calibre nombroses vegades perquè les normes del procediment judicial així ho exigeixen ara».

En la mateixa línia va la situació dels menors en risc o desemparament. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior va ser clar i concís: «Tenim una llei qualificada d’adopció que obliga de seguida a judicialitzar i això no sempre és positiu», va assegurar. Així doncs, el número de casos a la Batllia de les situacions o expedients que afectin persones d’aquest col·lectiu es reduirà considerablement: «Considerem que les intervencions han de ser en casos extrems i s’han de donar més competències als serveis socials en la fase prèvia» per resoldre o revertir les situacions evitant anar a la Batllia.

La situació actual de la llei preocupa molt i la reunió d’ahir va servir per donar forma i perfeccionar dues idees més que miren de vetllar pel menor d’edat. I un altre punt important de l’ordre del dia va ser, segons Espot, «l’aposta per un clar empoderament dels infants i adolescents». Què vol dir? Que ara mateix, d’un dia per l’altre, el dia del divuitè aniversari, tothom passa de ser menor a major d’edat i per tant passa de tenir capacitat nul·la de decisió a total. La intenció és que el nou articulat contempli una «capacitat progressiva», que fili prim i s’adapti més a cada edat: «No és el mateix ser un infant de 5 anys que un adolescent de 14. No podem analitzar les seves situacions des d’una perspectiva uniforme», va sentenciar el ministre. Per acabar va assenyalar com un altre punt de pes en la reunió el fet de regular per primera vegada l’acolliment professionalitzat, que no existeix a Andorra i que servirà per dotar del millor servei el futur centre de protecció intensiva.

El ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Èric Jover, va assenyalar que la nova llei també tindrà la seva afectació en l’educació: «Fins ara eren els menors els que s’havien d’adaptar a l’estructura de l’administració i ara serà al revés, serà una llei transversal i que s’adeqüi a ells. Haurem de fer també que coneguin la llei perquè la sàpiguen interpretar».

Serà aprovada abans d'acabar aquesta legislatura

La Comissió d’experts que treballa en el nou text de la llei dels drets de la infància i l’adolescència «s’ha donat quinze dies», segons Jover,  per recollir tots els dubtes i possibles millores del text legislatiu que es va debatre ahir i que s’inclouran en la pròxima reunió. Espot va afegir que «fins a mitjans d’abril s’aniran fent aportacions per acabar d’enllestir-ho i la intenció és tenir el text definitiu a finals de maig». Espot va rematar amb les intencions del Govern actual: «Llavors el portarem a tràmit parlamentari perquè s’aprovi durant aquesta legislatura». 

La reunió d’ahir de la comissió a l’edifici administratiu del Govern va aplegar una trentena d’actors que van debatre sobre un primer esborrany. Era la segona vegada que s’ajuntaven per donar forma a l’escrit i en general va tenir bona acollida, ja que segons Jover, «hem trobat neguits de les associacions i hem entrat en detall per saber en quins punts calen aclariments; però la majoria creu que és un pas endavant» sobre una llei que obligarà a les entitats i administracions a treballar més perquè els nens no tinguin tan contacte amb la Batllia.

PUBLICITAT