El Pla sectorial d’infraestructures energètiques defineix quines són les infraestructures a construir abans del 2030 per avançar cap a l’augment de la producció nacional d’energia i complir amb el que estableix la llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, ara a tràmit parlamentari. L’aposta ferma dins d’aquest projecte passa per donar un important impuls a l’energia fotovoltaica, que fins i tot acabaria desbancant l’energia hidroelèctrica com la principal font de producció dins les fronteres del país. El percentatge de fotovoltaica que es vol assolir és el 17% del total de la demanda del país (la hidroelèctrica se situarà llavors en el 13,4%). Per aconseguir-ho,  segons l’ANA, dins del pla s’estableix que abans del 2030 es construiran tres parcs solars: un al Forn de Canillo, un a Envalira (zona del Maià), i un a la Rabassa (zona de Calm Ramonet). Tindran una extensió de 274.358 m2, 534.967 m2 i 600.609 m2 respectivament, que sumat comporta una reserva de més d’1,4 km2, el que representa un 0,3% del total del territori andorrà.

Reserva de sòl 

El que contempla el Govern dins el pla és la reserva del sòl per fer aquestes infraestructures (més l’espai annex), per tal que siguin els comuns els que activin la instal·lació. Segons la nova llei de competències, les corporacions hauran de cedir gratuïtament els terrenys destinats a projectes d’interès nacional i a plans sectorials. En total els tres parcs solars tenen un potencial de producció de 146,3 GWh a l’any (el de la Rabassa és el que més potència tindrà).

També a la Rabassa, el Govern contempla la creació d’una central de pretractament de biomassa amb un elevat potencial per a aquesta energia. Es tracta d’una instal·lació, ubicada a peu de carretera, de 9.069 m2. En aquest cas, la central té un potencial de producció de 13,8 GWh a l’any.

Biomassa 

A banda d’aquestes propostes, també s’ha previst la construcció d’una central de biomassa al forn de Calç de Canillo (17,2 GWh a l’any de potencial), les centrals de cogeneració del Pas de la Casa i de CTRASA (18,3 GWh a l’any i 16 GWh a l’any de potencial respectivament), així com quatre centrals hidroelèctriques a Soldeu-el Tarter, al pont de les Palanques (la Massana), al túnel de la Pedrera (la Massana) i a Auvinyà (Sant Julià de Lòria).