La problemàtica del lloguer de pisos segueix creixent i s’accentua encara més en els casos dels temporers. Diverses persones s’han posat en contacte amb aquest rotatiu per explicar la seva història, després de trobar-se «desemparats» i «sense casa». Hi ha diferents conflictes, des dels que ocupen una habitació subllogada sense saber que aquesta pràctica és il·legal al Principat, fins als que  comparteixen estudis o pisos petits entre sis o més persones. Tot plegat acaba provocant, consideren diversos empresaris del país, una «mala imatge d’Andorra». «Fem venir gent de l’altra punta del món perquè necessitem treballadors amb ganes i amb experiència i després els tractem així», denunciava la propietària d’un restaurant de la capital. 

Per evitar aquestes situacions, els empresaris i afectats consultats demanen més regularització, especialment en el cas dels temporers. Consideren que hi ha un «buit legal» que els deixa indefensos davant els «abusos» d’alguns arrendadors i reclamen més facilitats a l’hora de llogar habitatges per períodes curts. Per part dels empresaris també recorden que «demanen cinc anys d’experiència per treballar sis mesos al país. El mínim que podem fer és donar un habitatge digne». 

sis persones en un estudi 

Diversos dels consultats van conèixer la persona que els hi va llogar l’habitació a través de les xarxes socials. D’altres, ho van fer un cop al país a través del boca-orella. Al final, però, el resultat és similar. Una de les noies que va explicar la seva història, tot i que tots prefereixen mantenir-se en l’anonimat, va venir de Xile amb la seva parella per treballar en la restauració. A través d’un grup de Facebook va contactar amb un home que li va oferir llogar-li una habitació doble per 450 euros al mes. Les condicions les van pactar directament pel xat de la xarxa social. Un cop al país, les coses es van complicar. A l’habitatge hi van acabar vivint fins a sis persones: l’home amb qui va contactar i la seva dona, una altra parella que dormia en una habitació individual i els dos protagonistes de la història. Segons veïns del mateix bloc de pisos, el preu del lloguer de l’edifici és de 600 euros i l’home que ha fet la gestió cobrava 450 euros per cada habitació, de manera que acabava guanyant diners. 

Finalment, la convivència es va deteriorar fins acabar sent insuportable i l’home que en un inici els havia ofert habitació –es tracta d’un arrendatari que subllogava– va acabar trucant a la Policia. El cos d’ordre va fer fora a la parella xilena que de cop es va trobar sense lloc on dormir. La parella ha denunciat la situació al servei de consum i està treballant el cas amb un advocat, però la qüestió pot anar per llarg i només tenen contracte temporal. 

Segons explica la noia, a l’arribar van pagar 450 euros per l’habitació i 450 més de fiança. L’home no els hi ha tornat ni la fiança ni el que corresponia del mes en curs que quedava. «Vaig venir a treballar i he acabat perdent 600 euros», relatava la jove que, tot i la pèrdua econòmica deixava molt clar que el pitjor «és l’engoixa de sentir-te enganyat», ja que ella assegura que no tenia constància que subllogar era il·legal i que sempre li van dir que el propietari del pis estava al corrent de la situació. L’home nega els fets i es defensa dient que la conversa a través de Facebook i el rebut de la fiança són falsificats.

Altres casos similars han estat denunciats per treballadors de les pistes d’esquí. Una dona va exposar que fins a sis persones vivien en un estudi pel qual pagaven 1.200 euros al mes. Altres persones consultades van constatar que paguen fins a 500 euros per una habitació sense dret a cuina. I, fins i tot, alguns casos van informar que hi ha temporers que indiquen que viuen en una adreça al servei d’immigració però que realment habiten en un altre immoble. I ho fan aconsellats pels propietaris, ja que viuen en un pis de dimensions petites compartit, en ocasions, amb cinc persones més. Un fet que l’administració detectaria si tots s’inscrivissin al mateix habitatge i que podria ser denunciat, ja que la cèdula d’habitabilitat és com a molt per a dues persones. En el cas de les persones que han estat expulsades del domicili en el qual havien llogat una habitació també es troben en un problema similar amb immigració, ja que tenen els papers amb una direcció que finalment no correspon amb la seva. 

El Govern no en té constància

Consultat per aquest rotatiu, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va confessar que des del Govern no tenen constància d’aquestes denúncies però que, en tot cas, «emplacem a totes les persones que s’hagin trobat en aquestes situacions a posar-se en contacte amb el servei de consum i amb immigració per tal que puguem comprovar-ho i actuar en conseqüència». Espot va deixar clar que estan «atents perquè no es produeixin abusos» i que estan preparant, juntament amb els comuns, un paquet de mesures per solucionar la problemàtica dels lloguers. Amb tot, però, el ministre reclama «esforços compartits» amb l’àmbit privat per millorar la situació i emfatitza en el fet que el conflicte dels pisos neix arran d’una «millora econòmica». 

Pel que fa a posar mesures més estrictes, Espot va remarcar que cal anar en compte per «no topar amb la llibertat de contractes de privats», un fet que «pot arribar fins i tot a ser anticonstitucional». En aquest sentit, va destacar que «més limitacions pot comportar també menys motius als propietaris per llogar els seus immobles». 

D’altra banda, el responsable de la cartera d’Interior va reconèixer que «convé atacar la regulació d’una forma més precisa el lloguer temporal» perquè es «respectin els drets del temporers», especialment en els casos en què lloguen només una habitació. 

Trobar companys de pis a través de les xarxes socials

Les xarxes socials són el mitjà més fàcil i ràpid per conèixer gent d’arreu del món. I, en el cas que ens ocupa, també són perfectes per contactar amb residents que busquen compartir pis o amb propietaris que lloguen immobles. En alguns casos, acaba sent una gran experiència. En altres, però, pot acabar sent un calvari. I és que si es fa una mica de recerca per Internet es pot arribar a trobar de tot. Per exemple, un anunci a través de Facebook en què s’ofereixen pisos a Encamp per 550 euros al mes sense mobles ni electrodomèstics, sense calefacció a gasoil, sense pàrquing ni traster i sense que s’hi puguin tenir animals. El més curiós de l’anunci és, però, que l’arrendador deixa clar com farà el procés de selecció. «La cosa va així: vens a veure’ls i si estàs segur de llogar-ne un m’ho confirmes,. Llavors et demano informació sobre tu/vosaltres per valorar si ets una persona seriosa, arrelada al país, estable econòmicament i que no té l’hàbit de fotre’s en merders. Per a decidir-ho, et compararé amb els altres interessats. Tindré entre 1-2 setmanes per a tenir-ho clar».