Una reunió i dues versions. Així es podria resumir la primera trobada entre el Govern i els sindicats per mirar d’acostar posicions i aconseguir punts d’entesa per introduir canvis en el projecte de llei de la Funció Pública que l’Executiu vol tirar endavant. Segons el portaveu dels sindicats, Gabriel Ubach, les postures estan «bastant allunyades» i «no hi ha cap punt d’acord». En canvi, segons la ministra de Funció Pública, Eva Descarrega (que va encapçalar la trobada al costat del ministre d’Interior, Xavier Espot, i el d’Educació, Eric Jover), la reunió va ser «constructiva i hem arribat a certs acords». Amb tot, les dues parts s’han emplaçat a una nova cita dilluns per mirar de trobar un consens. Així i tot, sembla que els representants laborals s’ho miren com una data límit i si les coses van com ahir, la convocatòria de vaga podria ser molt propera. I és que segons va expressar Ubach, en relació a l’espera de la convocatòria, «a alguns ens està costant molt, ens ho estem empassant com un pinyol dels grossos, però haurem d’intentar ser el més políticament correctes que puguem».

Postures 

Els sindicats ja havien avisat que eren «pessimistes», però després d’una reunió de dues hores i mitja Ubach va assegurar que «la sensació a la sortida és nefasta» perquè afirmen que «hem anat bastant enrere» en relació al què els havia proposat el cap de Govern, Toni Martí. És més, han assegurat que el líder de l’executiu «ens va dir una cosa i ara n’és una altra. El què diu Martí va per un cantó i el que diuen els ministres per un altre».

De la seva banda, la ministra va detallar que s’ha acordat afegir una disposició final a la llei que garanteixi la igualtat de drets entre els funcionaris i els treballadors públics amb independència de la denominació que es faci servir, també s’ha acceptat la participació dels representants sindicals als comitès que preveu la llei, que són el comitè tècnic de selecció i el comitè tècnic d’organització. Per últim, tal com s’havia proposat en el document que es va entregar als sindicats el dia 13 de febrer passat, es va acordar reduir el termini de desplegament reglamentari passant de 12 mesos a sis des de l’entrada en vigor de la llei.

Desacords  

El què va tornar a quedar clar és que no hi ha manera d’acostar posicions sobre el sistema retributiu. De fet, els sindicats van presentar tres propostes alternatives: mantenir els triennis als treballadors que ja formen part de l’administració; aplicar quinquennis però amb imports proporcionals al que suposaria l’aplicació dels triennis, és a dir, amb un valor de 173,30 euros; o poder aplicar quinquennis de 150 euros però amb una reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals. «Nosaltres hem tornat a explicar el model del Govern tenint en compte els estudis d’impacte econòmic i la sostenibilitat que cerquem. A partir d’aquí n’haurem de tornar a parlar», va manifestar Descarrega, que tot i així va remarcar que canviar el valor del quinquenni suposaria «un major impacte econòmic en relació al pressupost del Govern. Si augmentem el preu del quinquenni, tornaríem a trobar-nos en situació insostenible i per tant, tornaríem al model anterior en què es va aturar el sistema d’avaluació de l’acompliment».

Pel que fa a la reducció de la jornada laboral, la titular de Funció Pública ho va descartar. «En cap cas el cap de Govern ni cap membre del Govern ha parlat mai d’acceptar les 35 hores», va afirmar, reiterant que és una proposta impossible d’assumir econòmicament. A què accedirien és a «flexibilitzar» la jornada, és a dir, no aplicar l’horari intensiu a tota l’administració però sí que «segons l’organització interna de cada departament hi hauria persones que podrien fer un horari intensiu», garantint sempre els serveis.

Pel que fa a la carrera horitzontal, i concretament a les bandes retributives i als nivells de classificació professional, els sindicats es van mostrar preocupats pel lloc on s’hauran de situar els funcionaris amb anys de carrera. Malgrat que l’Executiu ha previst mesures correctores que «s’estan avaluant per trobar l’equilibri i que econòmicament siguin sostenibles», Ubach va indicar que «si una persona que porta 15 o 20 anys a la casa ha de sortir penalitzada perquè no veurà la seva expectativa de creixement tal com li estan dient, és l’estafa de l’estampeta».