PUBLICITAT

Ordino

Aquell estiu de fa vint anys

La novel·la insígnia de Peruga vesteix dues dècades de vida amb activitats commemoratives

Per Mireia Aguilar

L’escriptor Joan Peruga, feliç amb la reedició d’’Un estiu a Ordino’
L’escriptor Joan Peruga, feliç amb la reedició d’’Un estiu a Ordino’ | Sergi Pérez

La Casa d’Areny-Plandolit va acollir ahir al vespre la presentació de tots els actes que es programaran en els primers mesos per commemorar els 20 anys de la primera publicació de la novel·la Últim estiu a Ordino. Si parlem pròpiament d’aquesta quarta edició, de la mà d’Editorial Andorra, el pare de la criatura, Joan Peruga, va explicar: «La novel·la encara està viva i a la ment dels lectors, encara la busquen i la prova és que està exhaurida des de fa temps. Aquesta reedició està una mica corregida, però no gaire perquè no la vull fer malbé [riu], sobretot anacronismes i alguna modernització de l’ortografia». 


A més aquest any, també portarà la Sumpta a parlar altres llengües: «Abans de l’estiu s’editarà en castellà i abans que acabi l’any la tindrem en francès, gràcies a la col·laboració de la Universitat de Perpinyà, i serà el primer volum d’una col·lecció d’autors en llengua catalana traduïts al francès. No és una novel·la fàcil de traduir perquè té molt vocabulari genuí ja no només d’Andorra, sinó d’Ordino. Hem de repassar-ho tot molt detalladament», va puntualitzar l’autor de l’obra, just abans d’introduir-nos en la magnífica quadratura d’un cercle familiar i pictòric. «La portada d’aquesta quarta edició i de la versió castellana és del Xavier Rebés d’Areny-Plandolit, el propietari de l’Editorial Andorra i qui, a més, tenia per tieta àvia l’Assumpta», va revelar Peruga, «ha quedat tot ben lligat», va afegir amb satisfacció, després de detallar que s’ho va manegar per incloure al text que la Sumpta també pintava aquarel·la, com el nebot a la portada, cosa que no és certa. 
Seguint amb les propostes de celebració durant tot l’any, la Sumpta sortirà de les pàgines i pujarà a l’escenari. «El Ministeri de Cultura ha encarregat una proposta teatral al grup andorrà Andandarà que s’estrenarà durant les Nits d’Estiu als museus», va explicar Peruga, els actors tindran una decoració de luxe i molt real, ja que es representarà a la mateixa casa familiar. La companyia porta un temps treballant en l’adaptació dels personatges, les situacions i la trama de la novel·la per presentar quelcom nou i original. 

«Totes les activitats programades em fan molta il·lusió, no podria triar una preferida»


Però no serà l’únic canvi de llenguatge dels protagonistes de la novel·la: «El comú d’Ordino ha preparat una ruta literària amb nou parades pel centre, on s’instal·laran unes petites plaques amb un codi QR, de manera que fent tot el recorregut d’una hora i mitja, o bé fent unes quantes parades, que puguin veure aspectes de la història i de la cultura del poble lligats amb parts de la novel·la». Tot fa pensar que es podrà gaudir a partir de juny. L’objectiu és oferir als visitants, del país o vinguts de fora, una experiència a partir de la vinculació de la literatura, de la història i del paisatge del poble. La pretensió és anar variant i enriquint la informació amb nous continguts, amb arxius audiovisuals, amb imatges que traslladin els visitants a l’època. Segons l’escriptor, «és una experiència de novel·la transmèdia on podrem arribar a escoltar la Sumpta, ja sabeu que amb la tecnologia, les rutes ja no poden ser un panell per llegir i ja està, tot i que si algú ho prefereix també hi haurà l’opció d’imprimir la informació en paper». 


Com no podia ser d’una altra manera, «la revista Portella farà un dossier especial dedicat a la commemoració on convidarà crítics i lectors del país i de fora per explicar que va significar l’aparició d’Últim estiu a Ordino i el perquè d’aquesta pervivència ara que els llibres passen tan ràpid», va assegurar Peruga. Tot això ho trobarem al número 13 de la publicació, cap a la tardor. 
Pel que no caldrà esperar tant serà per a un proper col·loqui amb lectors de les biblioteques de les Valls del Nord. Serà el primer de diversos arreu del país i tindrà lloc el proper 7 de març. Els membres dels diferents clubs podran comentar amb l’autor la seva experiència de lectura o de relectura en un acte obert al públic en general però pel que cal reservar plaça a la biblioteca d’Ordino, encara que aquesta primera trobada es farà a la mateixa casa d’Areny-Plandolit, espai perfecte per ambientar-la. 


I Peruga, què en pensa?

«Totes les activitats programades i la implicació que hi ha hagut de les diferents entitats em fan molta il·lusió, no podria triar una preferida», va assegurar l’escriptor. «El teatre em farà molta gràcia veure’l però també la ruta, perquè quedarà fixa al poble i es podrà gaudir tot l’any», va arriscar en la tria. 

«És molt gratificant que la gent em vegi i recordi immediatament l’Assumpta»


Joan Peruga va repetir ahir que no ha sentit cap pressió o cap encotillament sobre el què hauria d’escriure a causa del gran èxit d’Últim estiu a Ordino: «Per una part és molt gratificant el fet que la gent, després de 20 anys em vegi i recordi immediatament l’Assumpta. De cara a les altres novel·les que he fet, no he sentit una responsabilitat especial, he de viure amb aquesta història perquè com a novel·lista sempre arrossegaré el fet que soc l’autor però beneïda càrrega! [riu] Encara em trobo a gent a Ordino que em porta el llibre per signar i persones que m’expliquen en quin moment van llegir el llibre», va rememorar. L’autor creu que un dels secrets perquè això hagi passat és que l’Assumpta té una ànima pròpia, «bastant en la correspondència amb el personatge històric i real», segons l’escriptor.


 «Quan vaig iniciar la recerca a l’Arxiu Nacional i vaig trobar la correspondència familiar, en algunes cartes enviades al Quimet entre el 1882 i el 1892. Tenien una informació extraordinària  i semblava que m’esperaven per explicar-me aquesta història amb la seva part d’alegries i de dolor. També possiblement jo estava en un moment receptiu per percebre tot això, perquè uns anys després les vaig rellegir i no vaig trobar tota aquesta història tan potent que vaig veure clarament la primera vegada», va reflexionar Peruga. Què hi va trobar? «Una dona amb gran sensibilitat, sentit de l’humor, fermesa i resistència davant de la malaltia i abans de la mort als 32 anys, de manera més dolorosa dels que ens podem imaginar avui en dia». 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT