PUBLICITAT

Andorra La Vella

Dos experts exposen els beneficis d’estalvi de les sicavs

Els no residents tenen limitacions per invertir en les societats andorranes

Per Lara Ribas

Els advocats Jose María Alfin (esquerra) i Marc Ambrós (dreta) a la ponència sobre les sicavs a Andorra.
Els advocats Jose María Alfin (esquerra) i Marc Ambrós (dreta) a la ponència sobre les sicavs a Andorra. | ANA / I. M.

Les sicavs «són atractives perquè són vehicles d’estalvi fiscal», va apuntar Marc Ambrós, soci del bufet d’advocats Cases&Lacambra, en una conferència que organitzava ahir l’ANA  amb el suport de Vall Banc. Ell i Jose María Alfin, advocat i també soci del mateix bufet, van exposar les diferents tipologies de societats d’inversió de capital variable (sicavs) que hi ha a Andorra i els possibles beneficis de ser-ne membre.
Tot i que no són cap particularitat del Principat, segons van explicar, aquí les sicavs són atractives perquè tenen tributació zero i un alt grau de confidencialitat –el nom dels socis no apareix al registre de societats. De tota manera, només és així per als residents. Els inversors estrangers es troben amb moltes limitacions. Alfin va destacar que «com que Andorra no és membre de la Unió Europea (UE), aquest tipus d’organismes no estan homologats als estàndards europeus». La situació, no obstant, podria canviar si el Principat tira endavant l’acord d’associació amb la UE i adopta el cabal comunitari en aquesta matèria. En aquest possible nou escenari, va alertar Ambrós, «podria ser que s’hagi d’homologar la tributació d’aquestes societats, que podria passar del 0 a l’1%, com a Espanya», però en opinió d’aquest soci de Casas&Lacambra «no hi hauria cap problema». 

Aquests organismes d’inversió col·lectiva són una eina legal per evadir impostos i hi recorren les grans fortunes


Com van subratllar a la conferència, hi ha tres tipus de sicavs a Andorra: d’inversió en valors mobiliaris, per una banda, i en béns immobles, per l’altra, i unes terceres que ofereixen molta més flexibilitat. Totes estan regulades i autoritzades per l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i són beneficioses sobretot per a aquells amb grans fortunes, ja que «a més de tributar al 0% per l’impost de societats, el repartiment de dividends a socis d’Andorra també està exempt de tributació».  
Aquests organismes d’inversió col·lectiva poden ser autogestionats i, per ser-ne membre, és necessari un capital mínim de 1.250.000 euros, una xifra que ascendeix fins als sis milions en el cas de les inversions en béns immobles. A més, gaudeixen d’una confidencialitat tant pel que fa a la informació que es remet a l’INAF com en el registre de societats. «Tot i que les sicavs tenen mala fama, són una eina legal per evadir impostos», van ressaltar els experts al llarg de la conferència, que va acollir una vuitantena de persones. 
 
El gran èxit de Luxemburg

A Andorra, tenir més o menys avantatges per formar part d’una sicav depèn sobretot del lloc de residència. Països com Espanya, per exemple, «no permeten que els seus inversors tinguin més del 50% d’una sicav andorrana», va subratllar Alfin. Tot i així, no passa el mateix amb les sicavs de Luxemburg. «El seu èxit entre les grans fortunes espanyoles –va reconèixer l’expert en fiscalitat– s’explica perquè un espanyol pot tenir el 100% d’una sicav luxemburguesa malgrat no viure al país i, a més, no ha de pagar l’IRPF fins que no hi hagi rescats o distribució de dividends».

Comenta aquest article

PUBLICITAT