El conveni que el Festival de Cinema Emergent Ull Nu té amb el Comú d’Andorra la Vella i amb el Govern del país s’estenia durant tres anys i fins a la finalització de la sisena edició que acabem de deixar enrere. El director de l’esdeveniment, Hèctor Mas, va explicar ahir que tot i ser optimista, «el que és segur és que ara cal asseure’s a parlar» sobre el futur d’aquesta plataforma per a joves creadors que, després de sis edicions i molta feina darrere, ha arribat a consolidar-se i a fer-se un nom en el circuit. Bona prova d’això són la qualitat de les peces presentades a concurs, també en la categoria de llargmetratges que se celebrava per primera vegada, i el nivell dels convidats als debats amb el públic, ja fossin relacionats amb les pel·lícules a concurs o no, com la fotoperiodista Joana Biarnés i la nominada al Goya, Itziar Castro. 

Els premiats

Júlia Ist se’n va endur el premi a la millor òpera prima en la categoria de llargmetratges, novetat d’aquest any al festival amb quatre concursants de molt nivell, a part de la premiada: La ola y la roca, Estiu 1993 i El dulce sabor del limón. L’aclamadíssima Estiu 1993 va ser la preferida del públic, guardó recollit per Fermí Reixach, un dels actors protagonistes, en absència de la directora, Carla Simón. La cerimònia va tenir lloc dissabte a la nit, al Centre de Congressos de la capital. Pel que fa els curts, el germen del festival, el premi a la millor obra va ser per a El escarabajo al final de la calle, de Joan Vives; la millor direcció va recaure en The Brother, de Lea Triboulet; la direcció artística premiada va ser la de Waste, dirigit per Laura Sisteró; la millor fotografia va anar a parar a Jiajie Yu Yan pel seu curt Soul; el guió premiat va ser el de Compatible, de Pau Bacardit; el reconeixement per la preservació de la memòria històrica va recaure en ¿No ves que ardo?, d’Arnau Padilla i Organizar lo (im)posible, de Carme Gomila va ser el curt preferit pel públic. Un detall, totes les obres premiades van ser catalanes menys The Brother, francesa.  

Balanç

El director d’Ull Nu es va mostrar satisfet per l’assistència a totes les propostes del festival: «No hem punxat en cap activitat, els primers blocs de curts dels divendres ens feien patir una mica però vam arribar a la setantena d’assistents». Les projeccions amb més afluència van ser Estiu 1993, amb 101 espectadors, i Pieles, fora de concurs, que va aplegar 86 persones. Els llargmetratges es van passar al Teatre Comunal d’Andorra la Vella amb capacitat per a 250 persones que l’organització va témer que no fos suficient per encabir tot l’interès que despertava la pel·lícula de Carla Simón. Finalment, «la pluja, el partit del Barça i el fet que molta gent ja havia vist la pel·lícula va fer que això no passés», va considerar Mas, qui també va apuntar que alguna gent va preferir esperar l’endemà per anar a veure Pieles, d’Eduardo Casanovana, una pel·lícula que despertava molta curiositat. 

Les activitats paral·leles al voltant del concurs també van rebre una bona acollida del públic, des de l’organització van destacar l’assistència al Vermut i sèries, celebrat dissabte a la Fada ignorant i que, segons Mas, «representa molt bé aquesta voluntat de l’Ull Nu per establir un diàleg al voltant dels fenòmens audiovisuals i fer més distés un tema que podria ser més seriós».  H