Un dels tres condemnats per agredir el jove jueu A.P. l’abril de 2014, al pàrquing de la discoteca Tabola a la Massana, segons va sentenciar Corts el 19 de desembre passat, va recórrer ahir davant del Tribunal Superior per demanar la seva absolució. G.P. es manté ferm en el seu relat dels fets, segons el qual ell no va arribar a intervenir en la baralla perquè va caure a terra abans que aquesta comencés i mai va arribar fins al lloc on es van produir els cops. G.P. va explicar davant dels jutges, igual que ja ho havia fet a la batllia el mes d’octubre, que A.P. el va empènyer a la sortida de la discoteca i ell va caure a terra. Després d’aquesta acció d’A.P. els amics de G.P. haurien començat la baralla en la seva absència, de manera que ell no va propinar cap cop a A.P. i considera que ha de ser absolt. 

Com a prova, la defensa de G.P. es va referir a uns missatges de Whatsapp enviats entre els amics abans que els joves coneguessin que els fets s’havien denunciat en els que quedaria clar que G.P. no hi va participar. La sentència de corts no va estar d’acord amb aquest relat i va considerar que G.P. va intervenir en l’esbatussada, concretament hauria colpejat l’avantbraç d’A.P., impedint que aquest es pogués cobrir el cap per defensar-se.

Desacord en la indemnització

Un altre dels joves condemnats per aquesta baralla, M.A., qui, segons la batllia, va ser el culpable de donar un cop de peu al cap a A.P.,va recórrer la part de la condemna que l’obliga a pagar el 70% de la indemnització de 68.300 euros i va demanar abonar només el 50% de la xifra total. M.A. va ser trobat culpable de colpejar el cap d’A.P., fet que li va causar les lesions més greus i que van arribar a posar en perill la seva vida segons va determinar el batlle. Per aquest motiu, la sentència el va condemnar a pagar una part major de la indemnització, mentre que els altres dos condemnats, B.F. i G.P, van ser sentenciats a assumir el 20% i el 10%, respectivament.

Tots tres van ser condemnats per un delicte de lesions doloses amb l’agreujant de pèrdua o inutilitat d’un òrgan o sentit, ja que l’agredit ha perdut el 25% de visió en un ull. El fiscal no va estar d’acord amb els recursos i va considerar la sentència «adequada» i en «proporció de la participació». Les defenses dels altres dos acusats tampoc van estar d’acord en variar els percentatges del repartiment de la indemnització i es van adherir a la interpretació de la fiscalia, de la mateixa manera que ho va fer l’advocat de l’agredit. La sentència es coneixerà el 16 d’abril.