PUBLICITAT

Andorra la Vella

El TC anul·la tres articles i deixa les transferències en suspens

El cap de l’Executiu es mostra «satisfet» amb la resolució, mentre l’oposició la qualifica de «batacada política»

Per Lídia Raventós

Naudi, Gallardo i López al Consell General moments abans de la roda de premsa, ahir.
Naudi, Gallardo i López al Consell General moments abans de la roda de premsa, ahir. | MARICEL BLANCH

El Tribunal Constitucional (TC) considera que hi ha articles de la Llei de transferències comunals presentada pel Govern i aprovada a finals de l’any passat pel Consell General que són inconstitucionals. Així ho argumenta en la sentència emesa dimecres després que sis parlamentaris –Gallardo i Costa (L’A), López, Gili i López (PS) i Naudi (SDP)– presentessin un recurs judicial en entendre que la reforma no s’ajustava a la Carta Magna. La sentència posa en relleu que efectivament els indicadors variables que el Govern havia establert per marcar la quantitat a transferir als comuns no són proporcionals ni segueixen un criteri d’objectivitat. 


En canvi, pel que fa a la llei de competències, contra la qual els consellers també van presentar un recurs d’inconstitucionalitat, el TC entén que en aquest cas la proposta legislativa sí que s’ajusta a la Carta Magna. 


Les primeres reaccions a la notificació de les dues sentències van ser de «satisfacció» per ambdues parts, cada una amb la seva lectura. És a dir, per una banda els consellers de l’oposició que van interposar el recurs estaven contents –no pel resultat, però sí per la feina feta– en considerar que la justícia els donava la raó i que la llei no és aplicable. I de l’altra, el cap de Govern, Toni Martí, va afirmar que la resolució és «una gran satisfacció» perquè la llei de competències no es toca i perquè pel que fa a les transferències «estem parlant de 55 milions dels quals se’n discuteixen només 4,4 milions».

Els efectes pràctics de la sentència

La resolució, doncs, no ha calmat els ànims entre oposició i Govern ni encara menys ha apropat distàncies. En una roda de premsa d’urgència convocada pels consellers que van portar el recurs al TC van deixar clar que la sentència suposava una «batacada política molt important pel Govern» i van demanar a Martí que fes marxa enrera i busqués el consens en lleis tan transcendents com aquestes. 


Així, el conseller del PS, Pere López, va afirmar que l’opinió del Constitucional «ha de servir al Govern per fer una important reflexió». «Si el Govern volgués menystenir la resolució estaria repetint un error intentant solventar-lo amb un pedaç i no amb un ampli consens», va opinar el parlamentari. En el mateix sentit es va expressar el liberal Jordi Gallardo, tot esperant que «no es facin solucions d’urgència i precipitades». Amb tot, el lider liberal es va avançar a les paraules de Martí i va augurar que «suposo que la majoria optarà per minimitzar la sentència». «La llei és un fracàs des del punt de vista polític, perquè la llei de transferències no s’aguanta per culpa de la negativa al diàleg». 


Per la seva banda, el progressista Víctor Naudi va deixar clar que «la llei trencava la proporcionalitat» i que «amb els articles que s’han posat en qüestió trontolla tota la reforma». 


Els tres grups entenen, per tant, que «la llei no és aplicable perquè hi ha un 20% de les transferències que el Govern no podrà assumir i que suposarà una retallada als comuns». Així mateix, els tres parlamentaris van coincidir en què el Govern «no assumirà cap responsabilitat política». 


De fet, així va quedar clar més tard quan el cap de Govern va fer declaracions davant la premsa també sobre aquesta qüestió. «La meva satisfacció fora plena si totes dues lleis haguessin estat 100% constitucionals. Però tinc més d’un 95% de satisfacció, ja que les solucions són fàcils i ràpides pels que sí que tenen voluntat de modernitzar les lleis a la realitat que tenim», va sentenciar el cap de l’Executiu. 


Així, el màxim representant del Govern va assegurar que tot i la resolució desfavorable en la llei de transferències, el text legislatiu «es podria aplicar avui mateix» perquè els criteris de repartiment qüestionats només representen 4,4 milions dels 55 milions a repartir i es podrien incloure sota el concepte de solidaritat. 


Amb aquesta intenció, i per tant descartant el que els consellers demanaven, el líder demòcrata va anunciar que es reunirà amb els cònsols i els consellers que van donar suport a la reforma comunal (UL i Independents de la Massana) per buscar una «solució ràpida» en els articles considerats inconstitucionals pel tribunal. 

Els arguments de la sentència

 El Tribunal Constitucional argumenta en la sentència que els criteris de distribució que introdueix la nova llei sobre les polítiques d’inversió sostenible i el grau de compliment de les separatives d’aigües i de l’elaboració del cadastre no respecten les exigències de proporcionalitat i objectivitat que fixa la Constitució. A més, també considera que la llei vulnera el principi d’autogovern dels comuns  perquè el criteri d’inversions per a la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica ha d’estar definit a la llei i no a través d’un reglament posterior.

Per contra, el TC creu que altres criteris que serveixen per fixar la quantitat a transferir a cada comú com són els de població, de territori, elements demogràfics com la proporció d’infants i gent gran, i els elements de solidaritat (capacitat hotelera, nombre de comerços, desplegament dels impostos comunals, carreteres secundàries, societats participades i nuclis de població allunyats) sí que són objectius i conformes a la Carta Magna.

D’altra banda, el Tribunal Constitucional desestima el recurs d’inconstitucionalitat presentat pels sis consellers generals contra la llei de competències comunals. En aquest sentit, apunta que els articles impugnats sí que respecten la Carta Magna. D’aquesta manera, el TC avala que els comuns puguin cedir obligatòriament i gratuïtament terrenys al Govern per a projectes d’interès nacional, en entendre que els comuns en segueixen tenint la titularitat i hi poden donar el seu consentiment amb l’informe preceptiu i participant en l’aprovació del pla urbanístic.

Comenta aquest article

PUBLICITAT