En un  mes s’entrarà a tràmit parlamentari una llei òmnibus que aplegarà noves normatives d’habitatge per pal·liar la manca d’allotjament de lloguer. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va presentar ahir, durant la sessió ordinària del Consell General, unes mesures molt diferents a les que va anunciar només fa dues setmanes, al mateix edifici, en el marc del debat parlamentari sobre les esmenes al pressupost d’aquest any. 

Una de les propostes que només ha tingut dues setmanes de vida ha estat la de reduir el 15% de cessió econòmica que han de pagar obligatòriament als comuns els propietaris que construeixen pisos per a lloguers en sòl urbà consolidat. El rebuig per part dels cònsols a rebaixar el percentatge ha derivat en l’anul·lació de la iniciativa. Per compensar-ho, l’import es podrà pagar de manera fraccionada en el cas d’habitatges pensats per lloguers. El conseller d’SDP, Víctor Naudi, va queixar-se que el fraccionament ja és una realitat en algunes parròquies, però Espot va aclarir que ara es permet fer front al pagament en un període de tres anys, mentre que el que es planteja l’Executiu és l’ampliació del termini fins als deu anys.  

Una altra de les propostes que s’han tirat enrera ha estat la de la flexibilització dels contractes, que continuaran sent de cinc anys, en comptes dels quatre previstos pel ministre fa dues setmanes i de la durada de dos anys que demanen les empreses immobiliàries. Espot va al·legar que després de debatre amb els comuns es va arribar a un consens i es va concloure que «no és el moment» de reduir els anys dels contractes. 

L’oposició, sobretot Naudi i el portaveu del PS, Pere López, van criticar que s’haguessin fet públiques unes mesures per «deixar-les al calaix», tal com va dir el progressista. Espot, per la seva banda, va insistir que quan es va fer l’anunci al consell general, es parlava des de la «posició del govern». «Ja vaig dir que quedava pendent de parlar-ho amb els comuns. I això és el que hem estat fent en l’última setmana i mitja», va defensar-se. 

El demòcrata va fer incís en les altres mesures que s’afegiran a la llei un cop els tècnics dels diferents ministeris les analitzin i els comuns tornin a revisar-les. Es tracta de la taxa que gravarà els pisos que estiguin buits injustificadament, la rebaixa de l’ITP o L’IGI en compres d’habitatges que es destinin a lloguers residencials, i l’alleugeriment de les exigències normatives a l’hora de rehabilitar edificis que tinguin la mateixa finalitat. 

Sense registre de la propietat

«Sense saber quantes persones viuen al país ni quants pisos hi ha és molt difícil aportar solucions», va apuntar López. La companya de partit, Rosa Gili, va tornar a demanar que es creï un registre de la propietat. El titular de la cartera de Justícia va respondre que l’eina proposada per la socialdemòcrata caldrà fer-la un cop s’actualitzi la normativa sobre dret privat. A més, Espot va assegurar que el recompte dels pisos buits es pot fer a través d’altres vies, com ara creuant les dades sobre la propietat immobiliària a l’abast dels comuns i les del consum d’electricitat de què disposa FEDA. «En cas de dubte, si la informació no és fiable, ens adreçaríem als propietaris perquè ens acreditin si el pis està buit o no i per què».