El doctor Josep Gómez encara és cap d’Urgències, segons va confirmar ahir el ministre de Salut, Carles Àlvarez Marfany, durant la sessió ordinària del Consell General. Gómez hauria d’haver estat apartat d’Urgències aquest mes, tal com va decidir la direcció del SAAS a mitjan del mes passat arran de les queixes dels treballadors. També es va aprovar que se’l traslladaria al departament de recerca i investigació de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell (HNSM). 

En aquest sentit, Àlvarez, ahir, no va ni confirmar ni descartar que el trasllat es faci efectiu. De fet, va destacar que encara s’ha d’avaluar la seva continuïtat com a coordinador del servei. Això es farà un cop es reincorpori a la feina, ja que ara està de baixa –«momentàniament no està prestant serveis dins el SAAS per motius personals»–, tal com va descriure-ho el ministre. 

La mesura es va prendre després de l’onada de reivindicacions de professionals mèdics i d’infermeria de l’HNSM. El personal va enviar al gener una carta als mitjans i als responsables de la parapública exposant la situació que patien metges i infermers en aquest departament del centre hospitalari: manca de personal, jornades de fins a 200 hores mensuals i  un «mal ambient laboral» provocat pel mateix Gómez, tal com explicava l’escrit dels treballadors sanitaris, que el titllen de «dèspota», d’actuar amb «total passivitat» i, fins i tot, de forçar treballadores embarassades de set i vuit mesos a fer més hores extra en comptes de donar-los un tracte especial. 
El nom de Gómez va sortir al debat parlamentari quan el conseller liberal, Jordi Gallardo, va preguntar als demòcrates sobre la situació actual d’Urgències. Gallardo va lamentar que el problema de manca d’efectius i de gestió «ve de lluny, del 2015» i va assegurar que «encara no s’ha resolt». «Aquest hivern, a Urgències, s’han viscut episodis que no ens podem permetre com a país», va alertar el liberal. 

«La solució passa per normalitzar la plantilla, fet que s’està treballant amb una política de captació de professionals», va respondre el ministre de Salut. Àlvarez va reiterar que l’objectiu d’aconseguir la plantilla completa de 28 treballadors s’assolirà abans de l’estiu. El demòcrata va remarcar algunes de les mesures que està prenent el Govern per posar fi al malestar d’Urgències: l’augment de les retribucions salarials al reconèixer els professionals com a especialistes, l’opció de triar entre torns de 12 o 24 hores per facilitar la conciliació familiar i la consideració de l’experiència en comptes de l’acreditació de l’especialitat. El ministre també va destacar que s’ha creat un grup de treball per analitzar el model organitzatiu del departament. 

Servei d’oncologia, el 2019

D’altra banda, el cap de Govern, Toni Martí, va avançar que el servei d’oncologia podria ser una realitat a partir de l’any que ve, un cop s’aprovin els pressupostos. Durant aquest 2018,  el Govern vol obrir un concurs per recollir projectes sobre com dissenyar el nou espai dins l’hospital que hauria d’acollir el servei amb radioteràpia. L’Executiu ja ha rebut el vistiplau de l‘Institut Català d’Oncologia (ICO) a l’informe que va fer el Govern, amb l’assessorament del mateix centre, per determinar les necessitats del país en aquest àmbit i com hauria de ser el futur espai.