PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

La restauració del Dodge Fargo costarà uns 50.000 euros

Davant de la inacció del Govern, l’Associació Velles Cases està organitzant un micromecenatge en línia

L’autocar Dodge Fargo, fotografiat per Carles Iriarte fa més de 20 anys.
L’autocar Dodge Fargo, fotografiat per Carles Iriarte fa més de 20 anys. | Carles Iriarte

El president de l’Associació Velles Cases, Claude Benet, va explicar ahir que, segons les consultes que han fet, la restauració de l’autocar Dodge Fargo dels anys 40 abandonat a la carretera de la Fontaneda «costaria uns 50.000 euros». «Per dir-ho amb precisió, ens vam reunir amb el Ministeri de Cultura el 6 de març de 2017, és a dir, fa més d’un any i de totes les qüestions que vam plantejar no han donat resposta ni a una de sola», va detallar entre sorprès i indignat Benet. L’associació, «que no rep ni un cèntim públic», aclareix, vol posar remei a l’estat del vehicle i per això està engegant una campanya de micromecenatge que encara no està en línia: «Hem fet la primera sol·licitud a Verkami i ara estem esperant que ens donin la llum verda per poder-lo posar en marxa. És l’única via de finançament que veiem».


«Per a nosaltres, aquest autocar forma part del patrimoni perquè és emblemàtic, és un dels que portaven els esquiadors aquí ja fa molts anys, apareix en fotos històriques. No pertany a ningú perquè el propietari va morir fa anys i hi ha dues opcions: ens en despreocupem i desapareix o el recuperem, perquè entorn de l’objecte hi ha una explicació històrica que dona per molt. L’objecte en si és valuós si hi ha una explicació al voltant», va argumentar el president de Velles Cases. 
Claude Benet considera que no estan parlant de res fora del normal perquè ja hi ha màquines llevaneus antigues restaurades. «El Dodge Fargo seria una altra explicació per mostrar com Andorra rebia els turistes d’una manera modesta, perquè era un autobús petitet, sobre el que hi ha molta cosa a dir». El terreny on descansa la relíquia està en mal estat, segons Benet, i pertany a «un senyor gran francès que no viu a Andorra». Des de l’associació deixen ben clar que «no ens el volem apropiar» perquè «volem que sigui un objecte patrimonial andorrà». Somien que la restauració sigui «una acció compartida per la ciutadania, que tothom pogués aportar una petita cosa i que s’arribés a exposar en un entorn visible i maco, és una manera d’unir el poble, a través d’un projecte», va considerar Benet. «50.000 euros entre 2.000 persones, són 25 euros. Si volem, els podem aconseguir», va concloure. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT