PUBLICITAT

Andorra la Vella

El TS accepta la petició d’extradició per al periodista finlandès

La defensa recorrerà la decisió mentre resta a l’espera de si se li concedeix l’asil polític

Per Lara Ribas

Campanya pro Ilja Janitskin
Campanya pro Ilja Janitskin | Maricel Blanch

Contràriament al que havia dictat el Tribunal de Corts el 19 de desembre del 2017, el Superior ahir va anunciar que estimava el recurs del Ministeri Fiscal i que revocava aquella sentència per acceptar la demanda d’extradició del govern finlandès per al periodista Ilja Janitskin. El finlandès va ser detingut a Andorra l’agost passat i traslladat al centre penitenciari de la Comella després que el seu país el reclamés per jutjar-lo com a presumpte autor dels delictes majors d’incitació a l’odi, de calúmnies, d’amenaces, incompliment de la confidencialitat laboral i robatori de la propietat intel·lectual. Tot i així, des del 20 d’octubre es trobava en arrest domiciliari monotoritzat perquè pateix un càncer.

Un cop coneguda la sentència del tribunal de segona instància, l’advocat defensor, Alfons Clavera, va lamentar que després que Corts els donés la raó ara la sala penal del TS hagi canviat d’opinió i hagi fet “una interpretació extensiva de la llei d’extradició europea”. “Considerem que s’està vulnerant el dret a tenir un procés degut i que s’està infringint el principi de legalitat processal”, va apuntar Clavera. Per això, la defensa ha decidit que en els propers dies presentarà un incident de nul·litat d’actuacions davant de l’alt tribunal i si aquest el desestima recorreran al Constitucional. “Fins i tot, si és necessari, Janitskin està disposat a arribar al Tribunal de Drets Humans Europeu”, va transmetre Clavera, que va explicar que l’acusat seguirà en arrest domiciliari motoritzat mentre duri aquest procés.

Persecució política

Paral·lelament, com ja havia avançat EL PERIÒDIC fa un mes, el periodista finlandès, que té casa al Principat però encara està tramitant el permís de residència, ha demanat asil polític al Govern d’Andorra al·legant que “està sent perseguit” i que compleix amb els requisits que fixa la Declaració Universal de Drets Humans per acollir-se al dret d’asil. “El meu client està sent perseguit i amenaçat pels islamistes i, a Finlàndia, pels extremistes tant d’esquerres com de dretes”, va insistir l’advocat. A l’hora de fer la petició d’asil polític, que es tractaria de la primera de la història d’Andorra, la defensa ha adjuntat un informe d’una ONG europea on demostra que s’estan donant aquestes circumstàncies. La Constitució del país reconeix el dret d’asil, però no està regulat ni hi ha jurisprudència al respecte. Tot i així, com va recordar Clavera, la Carta Magna diu que a Andorra és vigent la Declaració Universal de Drets Humans, l’article 14 de la qual sosté que “tota persona perseguida té dret a l’asil”.

La Fiscalia, en contra

Corts havia desestimat la petició d’extradició perquè “la demanda de Finlàndia no estava documentada correctament”; faltaven documents traduïts al català i els informes sobre les penes que se li podien aplicar. Tot i així, la Fiscalia va interposar un recurs al·legant que la informació que faltava ja s’havia tramès durant l’estudi del cas i que es complien tots els requisits marcats pel codi d’extradició.

Comenta aquest article

PUBLICITAT