PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

La vida i la mort quotidiana

Francesc Boix, el fotògraf-testimoni del judici de Nuremberg va passar per Andorra el 1948

Per Mireia Aguilar

Ruth Casabella explica el recorregut vital de Francesc Boix a través de les seves fotografies, ahir.
Ruth Casabella explica el recorregut vital de Francesc Boix a través de les seves fotografies, ahir. | Maricel Blanch

El 1948, tres anys després de l’alliberament de Mauthausen, Francesc Boix (Barcelona, 1920 - París, 1951), el fotògraf dels horrors del camp d’extermini que va testificar al judici de Nuremberg, va arribar al Pas de la Casa. «S’hi havia de trobar amb la seva germana Núria, que venia des de l’Espanya franquista però mai va arribar. No sabem si els andorrans no la van deixar passar o si les autoritats franquistes la van retenir, és un capítol que no està clar», explica la responsable del Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) al voltant de l’exposició que s’inaugura avui a l’espai, Més enllà de Mauthausen, de Boix. 


Aquella espera infructífera «va doldre molt al fotògraf, que tenia moltes ganes de retrobar-se amb la família després que el seu pare morís al cap de poc temps de sortir de la presó amb què l’havien represaliat per ser republicà», relata Casabella.  Mai més tornaria a veure a la Núria perquè Boix va morir tres anys després, amb només 30 anys. «Segurament el 1948 ja estava malalt però no s’ho va tractar, el 1951, quan el van operar per problemes als ronyons, no va superar la intervenció», va apuntar la responsable. 


L’exposició de fotografies al CAEE és magnífica i magníficament trista. L’única espurna d’esperança que hi veiem és la valentia de Boix i el seu giny per recollir testimonis de l’horror i amagar-los amb l’esperança que algun dia la gent sabés què havia passat. Algunes de les instantànies mostren l’Anna Pointner, «la veïna del poble de Mauthausen que simpatitzava amb els presoners i va accedir a guardar els negatius, primer en un mur i després al seu subterrani». El material «li entregava el Comando Poschacher», tots els implicats amb l’amenaça de la mort ben a prop. 
Però, també, més tard i ja fora dels camps de concentració, altres persones van ser clau per a la conservació del testimoni de Boix, malgrat la seva mort prematura i sense família. A les parets del CAEE hi penja des d’avui i fins al 19 de maig una instantània prou coneguda, en la qual, Boix apareix, bastant feliç després de tot l’horror que ens ha mostrat en les parets precedents, dempeus entre dos amics a un parc de París. «El de la dreta és Raimundo [Joaquín López Raimundo], que va tenir la vista de donar els negatius a Montserrat Roig, de manera que el seu llibre els Catalans als camps nazis s’il·lustra amb moltes de les fotografies de Boix», va explicar Casabella. I a banda, és clar, van donar més informació a Roig per a la seva tasca d’investigació. 


Tan bon punt les responsables van saber que els impulsors de Més enllà de Mauthausen l’havien concebut per ser itinerant, van estar darrere d’ella, fins al dia d’avui, que es deixa veure a Andorra, tres anys després que ho fes, per primera vegada al Museu d’Història de Catalunya, com a part de la commemoració del 70è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració i extermini. L’exposició s’organitza en tres àmbits. El primer arriba fins a l’any 1941 i mostra «sobretot imatges de la Guerra Civil espanyola, en especial el front d’Aragó, tot i que es desconeix ben bé quin recorregut va fer Boix pel front», detalla Casabella. En aquest primer període ja es veu una constant de la feina de Boix, l’aleatorietat d’imatges de conflicte i d’altres de distensió de la població civil.


 El segon àmbit correspon a la seva deportació als camps de concentració, entre els anys 1941 i 1945. Aquest és, potser, el període més conegut de Boix, pel paper clau que van tenir els seus negatius en els judicis de Nuremberg, així com el seu testimoni directe a l’hora d’identificar, entre d’altres, el conegut com a l’arquitecte de Hitler, Albert Speer.  


El tercer període és el de la seva vida a París del 1945 al 1951, durant el qual «col·labora amb diversos mitjans com L’Humanité, Ce Soir i Regard i viatja com a enviat especial a Algèria i Praga». A més, també  va col·laborar amb el Partit Comunista i va documentar algunes de les seves trobades així com esdeveniments com el funeral de Francisco Largo Caballero. 
Tot i ser una exposició itinerant, el CAEE ha personalitzat la mostra amb un quart àmbit que conté objectes de la Segona Guerra Mundial, conservats per col·leccionistes andorrans. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT