Sense cap mena de mandra ahir a la nit van pujar a l’autobús, en direcció a Sanremo, els 38 dansaires de l’Esbart Laurèdia que participen, des d’avui, al Festival Internacional de Folklore Dancing Europe 2018. Uns 700 km i vuit hores de viatge els separaven de la trobada amb 12 grups tradicionals d’arreu: Bèlgica, Alemanya, Grècia, Anglaterra, Turquia, Espanya, però també formacions d’Indonèsia i d’Amèrica. 

«Volíem fer una cosa especial, normalment fem intercanvis amb esbarts de Catalunya però així lluny, feia molts anys que no marxàvem», va explicar abans d’emprendre el viatge la membre del cos de dansa Anna Margot, tot i que també fa tasques de coordinació i direcció de l’esbart. A més, va destacar, «Aquest any estem de celebració perquè fa 30 anys de la creació de l’espectacle de l’Andorra Medieval, germen de la Setmana Medieval a la parròquia. També fa 20 anys de l’estrena del ball de Canòlich, fet amb motiu del 775è aniversari de la troballa de la Verge. Finalment, fa 10 anys que el Jaume Torra, el director actual va arribar al càrrec». Motius no en faltaven així que es van posar a la recerca d’una participació dansaire diferent.

«Vam estar valorant diversos festivals folklòrics d’Europa i vam triar aquest. També vam pensar d’anar a Praga però implicava avió sí o sí perquè és més lluny. A Sanremo podem anar en autobús i ens convé perquè  portem dos baguls amb tot el vestuari», va explicar. Tot i les hores d’autobús, els lauredians entomaven la carretera amb bon humor: «Portem gent de totes les edats: dels 16 anys fins als 50, serà molt divertida la convivència al bus», es va atrevir a anticipar Mangot. 

Una delegació dansaire de gairebé 40 persones té les seves limitacions per moure’s però és que «normalment no viatgem tanta gent però aquest any, com que estem de celebració, molts s’hi han apuntat. Serem quatre grups: el cos de dansa, el cos de dansa jove, els bastoners i els veterans», va comentar satisfeta la ballarina i coordinadora.

Selecció

Però com es fa perquè el Festival de Sanremo truqui a la porta dels lauredians? Bé, més aviat va ser al revés, l’agrupació va fer una mena de sol·licitud de participació i després «et demanen informació sobre l’esbart i sobre els valls que vols presentar. Mai ens hem trobat que ens diguin que no», va explicar Mangot, qui explica allò que acostuma a seduir més del seu grup: «Normalment, quan sortim fora, resultem bastant exòtics, fins i tot a Catalunya. Portem un programa molt d’Andorra i molt muntanyenc, de caputxa i esclop de fusta. Això fa gràcia. Els esbarts de Catalunya, en general, tots ballen el mateix. Quan apareixes amb una dansa molt andorrana els fa gràcia i com més lluny anem, més èxit tenim», van valorar des de l’esbart.

 
La raresa administrativa del País dels Pirineus té també els seus adeptes: «Els agrada saber que som d’un país molt petit, poc conegut i amb algunes particularitats, com les del coprincipat, això els crea curiositat. De fet, dins del mapa europeu, és cert que som una mica especials nosaltres», va reflexionar divertida la laurediana. 

I tot i que l’esbart té les seves composicions modernes, com la música que acompanya els bastoners, de Roba Estesa, prefereixen jugar aquesta carta en el mercat andorrà:  «Quan sortim fora intentem portar coses més tradicionals, que expliquin danses i cançons de la parròquia laurediana», van deixar clar des de la formació. 

L’Esbart Laurèdia aprofitarà el road tour per fer parada també a Cannes, on desfilarà pel famós bulevard de la Croisette i tindran l’oportunitat de visitar Niça, Eze i Montecarlo.