PUBLICITAT

Oliana

Oliana critica el nou retard en la làmina estable del pantà de Rialb

Agricultura ha reconegut que no contempla executar el dic de cua fins al Pla Hidrològic 2028-2033

Per El Periòdic

El pantà de Rialb, a la zona d’Oliana.
El pantà de Rialb, a la zona d’Oliana. | RÀDIOSEU

L’alcalde d’Oliana, Miquel Sala, ha lamentat la decisió de la Direcció General de l’Aigua, organisme que depèn del Ministeri d’Agricultura espanyol, d’ajornar la construcció del dic de cua del pantà de Rialb durant un mínim de deu anys més. Aquesta làmina estable, pensada per a l’aprofitament turístic, és una de les obres compensatòries més esperades arran de la construcció del pantà de Rialb, que es va estrenar l’any 2000, però ara l’Executiu del PP ha reconegut que no preveu encabir aquesta obra abans del Pla Hidrològic del període 2028-2033.
Aquest fet implica, entre d’altres, que el projecte per dotar d’usos lúdics i turístics una àrea de 42 hectàrees aigües avall d’Oliana haurà de seguir esperant. Sala ha indicat que, tant per a Oliana com per a la resta de municipis del sud de l’Alt Urgell, ha estat un «gerro d’aigua freda» que aquests treballs, corresponents a la compensació de la posada en marxa de la infraestructura, no es duguin a terme, sent optimistes, fins d’aquí a una dècada. El batlle ha criticat el fet que «quan van coronar i posar en funcionament l’embassament, al dia següent –per sota del pantà– ja es podia disposar de l’aigua, i nosaltres en canvi haurem d’esperar 30 anys a veure finalitzades aquestes obres».

Recursos econòmics

Sala ha explicat que l’argument que els ha donat l’Estat per no executar abans els treballs és «la manca de recursos econòmics». Principalment, el projecte contemplava que, a través d’una làmina d’aigua estable en aquesta zona, es poguessin construir vuit carrils d’1,5 quilòmetres per practicar piragüisme o vela, entre d’altres. A més, també s’havien definit unes illes centrals per afavorir la nidificació d’ocells i reservar un espai al marge dret per a la contemplació d’aus.
Des del Consorci Segre-Rialb han recordat que el pantà va comportar que desenes de famílies fossin traslladades a la força i perdessin per sempre més les seves millors terres de conreu, per tal de permetre que en d’altres municipis situats més al sud poguessin treure més profit de les seves finques. Per tot plegat, els municipis afectats es mostren indignats pels retards que hi ha hagut de manera sistemàtica amb infraestructures que els van prometre, com ara les de reg, algunes de les quals tot just s’estan completant ara, quasi dues dècades després.

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT