PUBLICITAT

Andorra la Vella

Les denúncies per agressions al medi augmenten un 10%

La contaminació dels rius s’emporta la majoria de reclamacions malgrat haver millorat la qualitat de l’aigua

Per El Periòdic

El riu Valira al seu pas per la depuradora d’Anyós, a la Massana.
El riu Valira al seu pas per la depuradora d’Anyós, a la Massana. | Sergi Pérez

Més denúncies per agressions al medi ambient, i sobretot en relació amb les aigües. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de les dades que el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat va recopilar durant l’any passat. Van registrar-se un total de 137 denúncies, fet que representa un 9,5% més respecte de l’any anterior –quan n’hi havia hagut 124– però també la xifra més elevada dels últims registres. Pel que fa al motiu de les denúncies –tant les registrades per la via habitual com aquelles altres fetes a través de l’aplicació del web del departament–, les relacionades amb l’aigua són les que lideren la llista, amb 41, seguides de les que tenen a veure amb els residus, 37, i les de contaminació acústica, 27.

Més qualitat

Precisament, les denúncies relacionades amb l’aigua són també les que van experimentar un major creixement entre el 2016 i el 2017, ja que van passar de 13 a 41. Un fet que sorprèn tenint en compte la millora en la qualitat de l’aigua dels rius per al mateix període. El director de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell, va relacionar aquest increment amb el fet que els residus de l’aigua són «el més visible», i encara més després que la qualitat dels rius hagi millorat, la qual cosa fa molt més evident alguns deterioraments o abocaments. També va recordar que «s’han potenciat molt els camins rals» i cada vegada hi ha més gent que «passeja vora els rius», de manera que augmenten les constatacions dels problemes que poden donar-se en aquest medi, informa l’ANA.

Les denúncies per residus, en canvi, van mantenir-se en 37 com l’any anterior i les que van posar-se per contaminació acústica inclús van disminuir, ja que van haver-n’hi sis menys. De totes maneres, encara que són més esporàdiques, també van produir-se més reclamacions per contaminació atmosfèrica –que van passar de 9 a 16–, per contaminació lumínica –d’una a tres– i per moviments de terres –d’una a dues–. Rossell va valorar positivament les dades del 2017, que va justificar amb el fet que porten «uns anys insistint molt» perquè la gent faci arribar les seves queixes relacionades amb agressions al medi. De fet, el departament ha seguit treballant per facilitar al màxim aquesta tramitació. I precisament al 2018 els ciutadans ja poden fer arribar les seves fotodenúncies a Medi Ambient a través d’una aplicació mòbil, de manera que la gestió és automàtica i més senzilla. A part d’insistir en totes aquestes millores de cara a l’usuari, però, el director de Medi Ambient i Sostenibilitat també va posar de relleu la major conscienciació de la gent que hi ha en l’actualitat, ja que ha augmentat la «sensibilitat» envers el medi.

Via tecnològica

Malgrat que al 2017 van arribar més denúncies per la via tradicional que pel format de fotodenúncia –93 enfront de 44–, va ser a través de les últimes que s’han posat en evidència afectacions com residus abandonats i barraques o infraestructures en mal estat. D’aquestes, els comuns juntament amb Medi Ambient ja n’han resolt 26 i en tenen 18 en curs de resolució.

Més transparència, i també evidència

Andorra, amb més de mil quilòmetres de rius i torrents, és un país d’aigua. I precisament la setmana passada celebrava el Dia Mundial de l’Aigua posant de relleu que un 86% de l’aigua dels seus rius és bona o excel·lent i que cap tram presenta la categoria molt dolenta. «Considerem aquestes dades satisfactòries perquè es consolida la tendència a la millora», va posar  de relleu la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, en presentar les dades del balanç de la qualitat de les aigües superficials del 2017.

La xifra coincidia amb la de l’any anterior, però Calvó va insistir que la novetat del 2017 és que «ha desaparegut la categoria molt dolenta». Aquests resultats s’expliquen «per la feina de sanejament que hi ha al darrere», va aclarir la cap d’Unitat d’Aigües, Laura Coll. La tècnica va recordar que el Pla de Sanejament es va aprovar al 1996 i que en les últimes dues dècades s’ha desplegat una àmplia infraestructura de col·lectors i depuradores així com una xarxa de punts de control arreu del país. De fet, els tècnics del Departament «som els encarregats d’anar mostrejant tots els punts on hi ha controls», va puntualitzar Coll, i després recopilen totes les dades per treballar sobre un mateix índex. 

La tècnica va insistir que «ja hi ha una molt bona base consolidada de la qualitat de l’aigua», un fet possible gràcies al servei de neteja dels rius. «Aquest últim any hem extret una proporció de 22 quilograms de residus per quilòmetre netejat», va manifestar la cap d’Unitat d’Aigües. De fet, va prosseguir, «si mirem enrere, al 2010, aquesta xifra era de 150 quilograms, per tant, ha disminuït molt i això vol dir que la gent cada vegada és més conscient de la importància de no llançar brossa al riu». Un riu més net i transparent, no obstant, també proporciona major visibilitat i, per això, les denúncies per contaminació de l’aigua s’haurien incrementat a pesar de la millora en la qualitat dels rius.  

El Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat el dijous anterior va instal·lar un parell de plafons informatius sobre medi ambient al camí ral, «amb la vocació de conscienciar i sensibilitzar la ciutadania», segons va expressar la ministra Calvó.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT