L’estació espacial xinesa Tiangong 1 es precipitarà sobre la Terra en els propers dies. Es tracta d’un cilindre metàl·lic de vuit tones de pes i d’uns nou metres de llarg. Malgrat ser una maniobra fora de control per part dels seus responsables, els experts asseguren que les possibilitats de causar danys personals o materials són mínimes. «El 75% del nostre planeta és mar. És molt poc probable que caigui en una zona de terra i, molt menys, habitada», assenyala l’astrònom Joan Marc Miralles. «La majoria de l’estació es desintegrarà en la seva reentrada a l’atmosfera», afegeix.

El mòdul xinés, que pesa poc més que altres satèl·lits que ingressen a l’atmosfera de manera habitual, és un laboratori experimental concebut com a model de futures estacions. Va ser posat en òrbita l’any 2011 i al cap de dos anys va acollir la primera tripulació orbital xinesa. El mes de març de 2016 va quedar fora de control, per causes que es desconeixen, després de que les autoritats asseguressin que no podien encendre els motors que mantenien l’aparell a una alçada estable. Des de llavors, va caient a poc a poc atret per la força de la gravetat. 
Encara no se sap la data exacte, però el què és quasi segur és que serà entre demà i el 4 d’abril quan entrarà en contacte amb l’atmosfera, segons informa l’Agència Espacial Europea (ESA). 

En el remot cas que caigués algun tipus de material sobre la superfície terrestre, no se sap què cauria, ja que les autoritats xineses no han divulgat mai què hi havia dins l’estació. «Depèn del material que hi hagi dins, però en qualsevol cas, serien trossos molt petits», diu Miralles. 

Andorra, possible destinació  

Tenint en compte la trajectòria orbital, l’ingrés es produirà en una franja de territori entre les latituds 43 nord i 43 sud. «Pot caure tant a la nostra banda com a Nova Zelanda o la Patagònia», explica Miralles. Però sembla que els països més extrems, entre els quals hi hauria Espanya i Andorra, tenen més probabilitats de rebre alguna peça. Si no s’hagués perdut el control, probablement, el punt d’aterratge de l’estació seria una zona despoblada del Pacífic o l’est d’Austràlia. Miralles, però, fa una crida a la calma: «És més probable que et caigui un llamp que alguna peça d’aquesta ferralla caigui a Andorra».

L’últim gran succés d’unes característiques similars va ser el 2013 quan un asteroide bòlid es va desintegrar sobre la ciutat russa de Cheliabinsk i va causar 700 ferits lleus. La Tiangong 1, per la seva banda, té una massa comparable a la dels vehicles europeus ATV.