El Congrés dels Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa va abordar ahir en una sessió celebrada a Estrasburg l’estat de la democràcia local al país, presentant l’informe definitiu del comitè de seguiment en base a la visita que van fer el mes d’abril a Andorra. Tal com es va destacar des del Govern així com des dels comuns l’informe assegura que al Principat té un «nivell globalment satisfactori de democràcia local, tal com mostra l’escàs nombre de conflictes de competències entre l’Estats i les col·lectivitats locals», respectant els compromisos ratificats en la Cart Europea de l’Autonomia Local.

Ara bé, el congrés també fa algunes recomanacions davant de la detecció d’algunes mancances. En aquest sentit proposta que Andorra la Vella «sigui dotada d’un estatus especial» per la seva condició de capital, donant conformitat a la recomanació 219 del congrés sobre l’estatuts de les ciutats capitals. Preguntat per la qüestió, el cap de Govern, Toni Martí, va destacar, segons va recollir l’ANA, que la capital «no és ni Madrid ni París, però té el seu estatus» perquè ja rep més diners que la resta i cal tenir en compte que al seu costat hi ha una altra parròquia, Escaldes-Engordany, que té una població similar a la d’Andorra la Vella. Martí va fer aquestes declaracions en el marc de la 34a sessió del congrés.

Mecanisme de consulta  

El comitè va valorar de manera satisfactòria la «cultura de consulta i diàleg estret en les autoritats centrals i locals del país», la seva proximitat i la representació de les parròquies al Consell General, però recomana establir formalment per llei el mecanisme de consulta de les autoritats locals. De la mateixa manera també s’encoratja a continuar els esforços de reforma sobre la base dels principis pertinents de la Carta, tenint en compte que quan es va fer la visita dels avaluadors s’estava debatent les modificacions de les lleis de competències i transferències. En aquest punt, el cònsol major de la Massana i cap de la delegació nacional al congrés, David Baró, va informar que les lleis ja van ser votades i van entrar en vigor al gener, si bé en el cas de les transferències s’està en fase de revisió després de la sentència del Tribunal Constitucional.

Baró va qualificar de «molt bona» la posició de l’autonomia local dels comuns i «d’encoratjadores» les propostes rebudes. Un cop debatut i votat l’informe es va donar a pas a un debat específic sobre els reptes dels petits estats en l’aplicació de la Carta Europea dels Poders Locals, on va participar Martí.

Defensa de les transferències

En la seva intervenció, el cap de Govern va defensar que el nou sistema de repartiment de les transferències s’adequa millor al concepte de solidaritat previst a la Carta d’Autonomia Local. Segons Martí les reformes que s’han dut a terme els darrers anys «obriran una nova etapa de col·laboració institucional» i va celebrar que el TC «va validar -amb alguna correcció puntual- les reformes» que aniran en favor de tots els ciutadans.

Tot i reconèixer que una sola administració seria suficient per gestionar un país de les dimensions d’Andorra, considera que l’estructura actual evita que les decisions es concentrin en poques mans, garanteix un desenvolupament harmònic de tot el territori i que no es perdi la proximitat amb els ciutadans.

Pel que fa a la recomanació de dotar d’un mecanisme formal de consulta les autoritats locals, va argumentar que no era necessari formalitzar-ho perquè «estic segur que qualsevol persona té una relació estreta, propera i constant amb tots els cònsols».

Trobades  

En el marc de la participació en el congrés, el cap de Govern també es va reunir amb diferents autoritats internacionals entre les quals, la presidenta del congrés, Gudrun Mosler-Törnstrom, que va felicitar Andorra per l’informe. Posteriorment també es va reunir amb el secretari general del Consell d’Europa, Thorbjorn Jagland, a qui va destacar la importància de l’educació inclusiva que té el país. 

Picabaralla a Twitter pel paper de les minories

El congrés de Poders Locals i Regionals potser no té molts especatadors entre la ciutadania, però ahir, les conclusions de l’informe van encendre un intens debat entre Susanna Vela i alguns cònsols, especialment el cap visible del comú d’Encamp, Jordi Torres, i el de la Massana, David Baró, tots dos representants al congrés. La picabaralla es va obrir després que Vela qüestionés el concepte «democràcia local» tenint en compte que les minories «no poden fer res». Davant d’aquesta afirmació Torres li va rebatre amb un «el fet de fer o no fer no depèn del nombre de representants, sinó de la coherència de les seves propostes».

L’explicació no va convèncer Vela, que va replicar recordant que el sistema electoral «deixa fora del govern local a les altres opcions polítiques legítimes i coherents». Fet que va tornar a ser rebatut pel cònsol encampadà que li va respondre que en cap cas les altres opcions queden fora, ja que «totes hi són representades». 

Arribat a aquest punt Baró va recordar que l’informe i el debat giren al voltant del compliment de la Carta Europea de l’Autonomia Local durant l’any 2011 i que la nota era bona «i fins i tot s’ha parlat de país exemplar». Vela va prendre nota i es va posar deures: «m’ho llegiré amb deteniment, en especial el recull sobre les minories i el funcionament dels comuns».