PUBLICITAT

La Seu d'Urgell

Els mossos van donar 5 minuts al CDR per deixar lliure l’N-260

Agents de la Brimo van amenaçar el grup de manifestants d’un desallotjament a la força

Imatge de la trentena de persones concentrades al pas de vianants del pont de davant l’antic càmping Valira, dijous al matí.
Imatge de la trentena de persones concentrades al pas de vianants del pont de davant l’antic càmping Valira, dijous al matí. | Pirineus Televisió

Una trentena de persones, integrants del Comitè per a la Defensa de la República catalana (CDR) de l’Alt Urgell, van tallar dijous al matí la carretera N-260, a l’alçada del tanatori de la Seu d’Urgell, per protestar contra l’empresonament de Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern català cessat. Tal com van anunciar a través de les xarxes socials, el tall es va organitzar a les 07.30h. Des de Telegram i Twitter es va convocar la gent a les 06.30h a la plaça Bisbes Prínceps, a la rotonda de Pifarré. Des d’allà es van desplaçar a la zona on van fer el tall, molt propera a la glorieta que dona accés a Andorra a través de l’N-145. 

La concentració es va haver de dissoldre dues hores després, a les 09.00h. Els manifestants van marxar quan van arribar vuit furgons de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. Segons la policia catalana, es va posar fi al tall després d’unes «negociacions» amb els independentistes. Fonts properes al CDR, però, asseguren que els agents de la Brimo van amenaçar el grup d’un desallotjament a la força si no abandonaven la zona ràpidament. De fet, asseguren que els efectius antidisturbis els van donar cinc minuts per deixar lliure la carretera. 

Desviaments a l’interior de la Seu

Les dues hores de tall al trànsit van provocar una llarga cua de vehicles i molts camions van manifestar les seves queixes per les molèsties que els havia ocasionat la protesta. Durant el matí no es va registrar cap incidència viària i la circulació ràpidament es va restablir amb normalitat. Mentre els manifestants protestaven asseguts tallant la carretera, els vehicles no podien passar, però la policia els va desviar cap a l’interior de la Seu i Castellciutat. Els que van patir més el tall van ser els vehicles pesants.

Debat al CDR d’Andorra

El CDR d’Andorra va assegurar via Twitter que no va participar al tall. Els integrants del comitè del Principat van destacar que l’N-145 no es va tallar en cap moment. Aquesta assemblea es va crear al país fa pocs dies i, de fet, dimarts es va organitzar la primera trobada. Durant la reunió es va aclarir que l’objectiu de l’organització no passava per tallar carreteres. Tot i així, com a CDR petit i internacional, donen suport a les accions dels comitès de Catalunya, on entenen que s’han de fer accions reivindicatives més contundents que a Andorra. 

«Tot el nostre suport a les companyes que han hagut de plegar per no posar en risc la integritat física», van piular des del seu perfil de Twitter. 

Altres mobilitzacions

Fent referència al segon tall previst a la tarda de dijous –també a l’N-260, però en aquest cas, a l’alçada de la Cerdanya–, els manifestants van publicar: «La cua que s’espera per aquesta tarda (dijous) afectarà la circulació al nostre país més que el tall de les nostres companyes del CDR de l’AltUrgell». A banda, la mateixa organització convoca aquesta tarda, una manifestació a la plaça dels Oms, a la Seu. 

En total, hi ha uns 300 CDR a Catalunya. Integren persones de totes les edats, sobretot vinculades al teixit associatiu i amb simpatia amb l’esquerra independentista. Tot i això, és una organització que evita vincular-se a cap formació política. Aposten per una resistència no violenta per lluitar contra la repressió de l’Estat espanyol. 
 

El comitè d’Andorra vol omplir de llaços grocs el país

El CDR d’Andorra vol omplir el país de llaços grocs, en solidaritat amb els consellers empresonats del Govern català cessat. 

«Enllacem Andorra» és el nom de la primera actuació que organitzarà properament la nova assemblea, creada la setmana passada. 

A la reunió que van convocar dimarts a un bar d’Andorra la Vella, els integrants del comitè encara no havien concretat ni els límits ni les accions a dur a terme. El que sí que van voler deixar clar és que un CDR internacional «no ha d’anar a innovar» sinó que «ha de seguir els passos dels CDR més grans i de Catalunya. «Volem accions visuals», va comentar un dels membres. 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT