Les xifres de seguiment de la vaga i les conseqüències de l’acció per part dels funcionaris que van decidir seguir-la segueixen portant cua. De fet, des del Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag) s’ha aprofitat la situació per denunciar, també, l’increment de personal eventual que asseguren que es va donant des del 2012 fins ara. Així doncs, en un comunicat que van fer ahir per contrarestar les declaracions que s’han fet des de les files de DA i que minimitzen el seguiment de la vaga, l’organització apunta al gran nombre de personal eventual i als serveis mínims fixats com els dos motius que haurien impedit que més treballadors de l’administració seguissin la mobilització.

«Un percentatge elevat de personal va optar, davant les dificultats de fer vaga, per mantenir-se aquell dia al seu lloc de treball, bé perquè no la van secundar o bé perquè havien de complir el legalment dubtós decret de serveis mínims establert pel Govern», van exposar des del sindicat, remarcant que en altres casos potser «no els fos tan fàcil desprendre’s d’un parell de dies de salari» Una opció encara menys viable quan es tracta dels salaris baixos que apunten que tenen els treballadors eventuals. En aquest sentit afirmen que si bé no disposen del nombre total d’eventuals expliquen que mentre el 2012 la partida de salaris per aquests empleats recollida al pressupost era de 321.296,77 euros, el 20198 s’ha incrementat fins els 5.551.263,85 euros.

Voluntat de divisió 

Així doncs, des del seu punt de vista, la voluntat de situar la dada de no seguiment en el 70% «respon a la simple i clara voluntat de sempre [del Govern]: remarcar guanyadors i perdedors, assenyalar els bons i diferenciar-los dels dolents i, sobretot, referir-se a una cosa que no poden saber: el què pensa la gent».

En aquest sentit animen a totes aquelles persones que no van participar de la vaga «que optin pel dret individual al vot en les eleccions, que cap decret no pot interrompre». Per a ells aquesta serà «la justa mesura democràtica de valorar la participació».
Insisteixen que el decret de serveis mínims era «abusiu i contrari a la Constitució» perquè «no tan sols contravenia un dret constitucional, sinó que a més impedia als sindicats interposar-hi un recurs» perquè es va publicar «estratègicament» el dia abans de la Constitució, oferint doncs, un termini impossible. Així doncs recorden que tot aquest seguit de circumstàncies «ens va deixar en una situació difícil per exercir el dret de vaga», especialment els serveis mínims. Des del Sipaag destaquen que el decret «no responia a la voluntat de garantir els serveis essencials per a la comunitat, sinó mantenir fins al 70% del personal al seus llocs de treball en alguns departaments».