PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Registrats entre 15 i 20 intents de furt en caixers automàtics

Fonts bancàries expliquen que el lladre va actuar durant el dissabte i va fugir a França

Una clienta d’una entitat bancària treu diversos bitllets des d’un caixer automàtic.
Una clienta d’una entitat bancària treu diversos bitllets des d’un caixer automàtic. | Maricel Blanch

Els intents de furt a caixers automàtics d’entitats bancàries del país podrien haver-se produït múltiples vegades en menys de 24 hores. Fonts bancàries consultades parlen d’entre 15 i 20 intents. MoraBanc ha estat l’entitat més afectada i també han estat víctimes del delicte algunes oficines de Crèdit Andorrà i de Banc Sabadell d’Andorra. 

Des del cos de Policia es neguen a donar informació sobre l’onada de robatoris que es va detectar durant aquesta Setmana Santa. Els equips tècnics i policials es troben en plena investigació del cas. Els departaments de comunicació dels bancs també han preferit el silenci, a l’espera del que acabin concloent les autoritats. 

Els fets es van produir en un sol dia, concretament, el dissabte passat. La persona –o persones implicades– va actuar de sud a nord. Va començar a extreure il·legalment diners dels caixers situats a la parròquia de Sant Julià i va anar pujant fins arribar al Pas de la Casa. En algunes de les sucursals on va actuar hi havia càmeres de seguretat. Les imatges enregistrades estan en mans dels agents de la Policia, tal com van explicar les mateixes fonts bancàries consultades. Tot i així, el lladre delinquia encaputxat i amb una bufanda que dificultava la seva identificació. Per tant, les gravacions no han servit, de moment, per desvelar la seva identitat. 

Un mètode ràpid i amb pin

Les mateixes fonts consultades per aquest rotatiu asseguren que el mètode que va fer servir l’autor encara està per determinar però tenen la sospita que va fer que el sistema informàtic dels caixers automàtics no detectés l’extracció de diners sol·licitada pel suposat client. 

Pels diversos intents de furt, el suposat lladre va utilitzar una targeta de crèdit que no se sap si és pròpia o robada. Després d’introduir-la al caixer, va prémer el corresponent PIN i va seleccionar l’opció de retirar diners. En alguns casos va treure fins a 300 euros. Segons van explicar les fonts, la persona en qüestió va deixar els diners a la sortida de bitllets l’estona suficient perquè el caixer detectés que ningú havia recollit els diners i comencés a emetre els soroll que avisa que en breus moments el caixer s’empassarà els bitllets. 

En aquests instants en què la màquina està reintroduint els diners, és el precís moment en què es posava en marxa l’acció clau de l’estratègia del lladre. Amb un procediment encara per descobrir, l’autor dels fets va recuperar els bitllets ràpidament. L’objectiu: enganyar el sistema informàtic. Fer creure el caixer automàtic que els diners que l’usuari havia demanat retirar, havien tornat al seu compte sense cap tipus d’incidència. Aquest procés el va repetir diverses vegades de tal manera que el capital del compte no disminuïa sinó que es mantenia igual. Mentrestant, el lladre anava guanyant en efectiu. 

Aquest va ser el sistema que es va utilitzar als tres bancs afectats. Les dues hipòtesis que es contemplen parteixen de la base que va ser un intent i no un furt consumat perquè, al final, els bancs recarregaran a la targeta de crèdit que va utilitzar el lladre la totalitat de diners que va extreure a través d’aquest mètode. Els bancs comprovaran qui és el titular de la targeta per esbrinar si es tracta d’una targeta robada o no.  En el cas que fos d’un tercer, els bancs no se’n farien càrrec perquè ho considerarien una «negligència» per part de la víctima, per no haver anul·lat una targeta robada o per no haver protegit adequadament el seu número personal. 

Encara no ha transcendit el volum de diners extrets. Tampoc se sap la residència del lladre ni si ara es troba al país, però s’apunta a una possible fugida cap a França, ja que des dels furts al Pas de la Casa, no s’ha registrat cap altre intent a cap caixer del Principat.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT