El Ministeri de Cultura reconeix que hi ha «malestar» entre els tècnics del departament de Patrimoni i el Consell Assessor per la modificació de la Llei de patrimoni cultural de 2014 que va fer que la primera zona de protecció dels entorns dels béns d’interès cultural (BIC) passés d’un mínim de 100 metres segons la Llei de 2003 a un de 20 metres, després de la modificació esmentada. «La ministra [de Cultura, Olga Gelabert], està estudiant una possible remodelació dels metres», va avançar ahir la directora de Cultura, Montserrat Planelles, durant la presentació de la memòria d’activitats del Departament de Patrimoni Cultural que va tenir lloc ahir al recinte de la Farga Rossell i després que en els últims anys no s’hagués fet cap acte, almenys obert a la premsa, per presentar la memòria del departament.

 «Parlar de 20 metres és aleatori, hi pot haver monuments que necessitin més, per definir aquest entorn protegit cal un estudi», van explicar diversos tècnics presents a l’acte. Per això, Planelles va apuntar cap a una probable «flexibilització» del perímetre de la zona protegida. No obstant aquestes apreciacions, Planelles no va poder aportar més detalls ni dates d’aquesta modificació de la llei que estaria estudiant la ministra. «Això cal preguntar-li a ella», va assegurar.

 Actualment hi ha una dotzena d’entorns delimitats, seguint les normatives de 2003 i la seva modificació de 2014. Els entorns de protecció que ja estaven definits i publicats abans de la modificació de la Llei de Patrimoni Cultural s’han mantingut, però els que s’han redactat després del 2014 s’han regit per la nova llei, la dels vint metres. Actualment hi ha una desena d’entorns en preparació que, si res canvia, es regiran pels 20 metres de diàmetres al voltant del BIC. 

Retards en les memòries

Durant la presentació de les activitats realitzades el 2017, la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic va captar part del protagonisme, no només per la importància que es mereix sinó per les queixes que el departament ha rebut per l’endarreriment en la publicació de la memòria dels projectes. Un dels arqueòlegs de Patrimoni, Abel Fortó, va justificar els terminis de lliurament pel fet que «només som dos arqueòlegs al departament» i, per tant, va apuntar a una limitació de recursos. 

Queixa formal al Govern

L’Associació Professional d’Arqueòlegs i Historiadors d’Andorra va entrar a tràmit el 18 de febrer una queixa escrita al Govern pel fet que una memòria que segons els terminis que exigeix la llei encara no estava enllestida. Gairebé dos mesos després de la reclamació, l’associació no ha rebut resposta. A banda de la queixa de l’associació, Gerard Remolins, director de l’empresa Regirarocs, també s’ha queixat en repetides ocasions al Govern perquè les memòries d’intervencions arqueològiques de fa anys encara no tenen memòria. «Sempre hi ha hagut dos arqueòlegs, això no ha de ser una excusa. No s’està aplicant la llei que regula les intervencions arqueològiques perquè no hi ha les memòries», va considerar. 

Remolins va posar l’exemple de la província catalana de Lleida per explicar una situació que considera paradoxal: «És un territori més gran i on hi ha més intervencions i on també hi ha només dos arqueòlegs però existeixen les memòries i es poden consultar». Una de les causes que això no passi a Andorra podria ser que «els arqueòlegs del Govern intervenen en tot i en tots els nivells. No és que calgui privatitzar però potser caldira compartimentar els processos perquè la feina fos consultable.» Les memòries són els instruments imprescindibles per arqueòlegs i historiadors de cara a seguir fent recerca sobre aquell jaciment o sobre el territori o, fins i tot, per poder demanar la documentació legal per començar una nova excavació. Remolins també es va queixar de poca transparència en les reunions amb el Consell Assessor. 

Destacats del 2018

El departament de Patrimoni va presentar alguns dels projectes en els quals treballarà durant el 2018, dels quals va destacar la restauració dels emissors de Ràdio Andorra (ja licitada), la continuació de l’inventari de béns mobles de la casa Rossell, millores a l’església de Sant Climent de Pal, publicació de l’entorn de protecció de Sant Serni de Nagol i continuació de l’inventari d’estructures de pedra seca, entre d’altres. A més, es faran algunes accions especials amb motiu de l’Any Europeu de Patrimoni Cultural.

Les comunions endarrereixen el ‘mapping’ 

No només l’obertura de la rassa que va descobrir els cossos a l’antic cementiri de l’església de Santa Coloma ha fet endarrerir el mapping. El mossèn va demanar al Departament de Patrimoni que es posés en pausa les obres per tal de poder realitzar el període de comunions amb normalitat durant aquesta primavera, segons van explicar els tècnics del departament durant la presentació de la memòria de 2017. L’última data amb què es treballa per poder veure les projeccions és el setembre. Els canvis a l’església obligaran a moure la Mare de Déu de l’absis al presbiteri.