Apostar diners en rondes de pòquer, al blackjack o a la ruleta pot ser un entreteniment esporàdic, una manera de passar l’estona amb els amics de tant en tant. L’altra cara de la moneda, la part fosca d’aquesta pràctica, és el perill d’enganxar-s’hi i els conflictes, ja no només econòmics, sinó personals i laborals, que pot comportar per als afectats. La ludopatia és una addicció considerada «no química», igual que ho és l’abús dels videojocs o Internet, dels mòbils i l’obsessió pel culte al cos. És una patologia semblant a l’addicció a l’alcohol o a d’altres tipus de drogues.

El portal anglès de finances Business Insider parla d’alguns dels símptomes freqüents que es detecten en les persones que pateixen ludopatia. Els addictes als jocs d’atzar no poden parar de jugar. Aposten diners que no es poden permetre perdre. A més, el que els porta a jugar amb diners no és l’oci: sovint ho utilitzen com una via d’escapament per evitar problemes com l’ansietat. La ludopatia pot començar amb petites apostes que es van fent més i més grans. És a dir, la persona que pateix ludopatia pretén recuperar les pèrdues derivades del joc apostant més diners. 

Quan s’acaben els diners del compte bancari, els afectats recorren a estratègies extremes per trobar més ingressos. Poden demanar a familiars i amics, i fins i tot poden arribar a robar per aconseguir unes monedes més. 

Els jocs d’atzar es converteixen en el pilar de la vida dels que en són addictes. És una prioritat vital que perjudica l’estat d’ànim i provoca sentiments de remordiment, frustració i una necessitat de celebrar qualsevol cosa jugant. A més, moltes de les persones que ho pateixen són incapaces d’acceptar la seva obsessió.