PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Soriano compara la seva situació judicial amb la d'Alcobé

El líder d’Andorra Airlines retreu a l’Executiu que no assistís a la presentació per la seva implicació en el ‘cas Mercuri’

Per Lídia Raventós

El president d’Andorra Airlines, Jordi Soriano, abans de l’entrevista.
El president d’Andorra Airlines, Jordi Soriano, abans de l’entrevista. | MARICEL BLANCH

Andorra Airlines, la companyia aèria que fa més d’un any va fer una gran presentació anunciant que volia connectar l’aeroport d’Andorra-la Seu amb diverses capitals europees ha tornat a donar senyals de vida. Després de més d’un any de silenci, el seu president, Jordi Soriano, va explicar ahir en declaracions a EL PERIÒDIC que tenen un nou inversor i que el projecte pot ser una realitat en un període de dos mesos. Amb tot, Soriano va afirmar que des de la presentació del febrer del 2017 no han mantingut cap altra trobada amb el Govern i que no té intenció de fer-ho. El president de la companyia segueix molest amb l’Executiu per no haver assistit a la presentació després de conèixer la situació judicial de Soriano. L’empresari, vinculat al Partit Popular, està imputat per prevaricació i tràfic d’influències en el cas Mercuri, una trama de corrupció que va remoure la política municipal de Sabadell.

 

Soriano diu que va donar per fet que el Govern s’havia preocupat de saber amb qui es reunia

Des del seu punt de vista, no era necessari explicar la seva situació judicial a les reunions que va mantenir prèvies a la presentació amb el Govern perquè el cas era públic i conegut i per a ell era lògic que l’Executiu s’hagués preocupat de saber amb qui es reunia. «Durant les reunions que vam mantenir amb els ministres no se’ls hi va explicar la meva situació personal perquè jo entenc que era pública i coneguda», va deixar clar tot afegint que «no és un problema que haguem volgut amagar perquè no s’ha pogut amagar. Qualsevol persona que entri a Internet i posi el meu nom trobarà de seguida la meva implicació en el cas». En aquesta línia, Soriano va indicar que «vam suposar que s’haurien mirat amb qui s’anaven a reunir. Arriba Jordi Soriano i ningú mira qui és?», va qüestionar. 

Sense motiu per no assistir 

En tot cas, el president de la companyia entén que la seva situació judicial tampoc era motiu per no assistir a la presentació i va comparar la seva imputació amb la dimissió de l’exministre Jordi Alcobé. «També al Govern d’Andorra hi van haver dimissions per raons polítiques i jo segueixo parlant amb ells», va afirmar. Soriano va recordar que s’havia reunit amb Alcobé per parlar del projecte, el qual considera un «cap de turc» del cas BPA, i que després de la seva dimissió no va deixar de confiar en el Govern. «La política té aquestes coses», va opinar tot remarcant que «respecto que no vinguessin però no ho comparteixo». Soriano es va mostrar molt segur que «el dia que Andorra Airlines tingui el primer avió parat a l’aeroport algú ens trucarà perquè voldrà venir». 


Malgrat els problemes de finançament, el silenci de més d’un any i la seva implicació en el cas Mercuri, Soriano està convençut que el projecte tirarà endavant «peti qui peti». El president d’Andorra Airlines té clar que cap dels factors negatius que ha esquitxat la companyia afectarà a la rendibilitat del projecte. 

Més destinacions 

El líder de l’aerolínia no només va ser molt contundent criticant el posicionament del Govern, sinó que també es va mostrar molt ferm amb el projecte. De fet, la idea és ampliar l’oferta de vols que s’havia anunciat i connectar Andorra amb Palma de Mallorca, Madrid, Porto, París, Londres, Brussel·les i Lisboa. Pel que fa a la xifra de passatgers, mantenen la que ja havien calculat: arribar als 24.000 usuaris anuals. Una xifra que surt dels vols regulars, sense incloure els xàrters que també volen posar en marxa per omplir les hores dels avions que llogaran.


«En dos mesos tindrem un avió a l’aeroport»

El president d’Andorra Airlines, Jordi Soriano, afirma que el futur de la companyia està escrit i passa per volar des de l’aeroport d’Andorra-la Seu. Després de més d’un any de la presentació, explica el per què del seu silenci i assegura que en un període de dos mesos podríem veure el primer avió. 

–El projecte d’Andorra Airlines torna després de més d’un any de silenci. Per què ara?
–Aquest any de silenci no s’hauria d’haver produït, això vagi per endavant. Nosaltres vam fer un pla d’engegada en el què era cabdal, més enllà de les qüestions tècniques i els permisos, el finançament. En aquesta qüestió, tot i treballar amb advocats i notaris, hem tingut molts problemes. L’abonament no ens arribava mai al compte. No volem parlar d’estafa perquè avui en dia el fons anglès amb qui havíem tancat el tracte encara ens diu que ens ho enviarà però el cert és que la part financera no ha arribat mai. En aquest punt és on ens vam equivocar. El que estem explicant ara ho hauríem d’haver explicat en aquell moment. Calia dir perquè ens estàvem endarrerint i perquè vam haver de canviar les oficines que teníem. De fet, vam fer les instal·lacions en unes oficines molt espaioses però al cap de set mesos vam haver de canviar perquè allò era insostenible. Vam haver de fer marxa enrere. I aquest any que ha passat ha sigut perquè hem anat creient en l’afirmació que la transferència la farien la setmana que ve. Al final ha arribat un moment que hem dit prou. I per què ara? Perquè ens han sortit noves vies de finançament amb uns inversos espanyols que ens donen la tranquil·litat que en poc temps poden estar les línies operatives. Això ens ha fet repensar que no hem fet bé en desaparèixer durant tot aquest temps. El primer motiu, doncs, és perquè tenim nous inversors que poden fer realitat el projecte. I el segon, perquè ha sigut un error està en silenci durant tant de temps i hem volgut explicar perquè hem estat callats. 

–Qui són aquests sous inversors? Són fiables?
–Són dos empresaris. Un està vinculat al món de l’espectacle i el cinema i té interessos a Espanya i a fora. I l’altre està molt endinsat en el món del joc i per tant pot arribar a ser part interessada a Andorra.

–Ho diu pel futur casino que tindrà el país?
–Està en el sector del joc, per tant, sí. Però el que és important és que hi ha una segona part i que els nous inversors són seriosos. 

"[Sobre la instal·lació del sistema GPS] Crec que tenim avantatge per entendre’ns amb Madrid"

–En el darrer comunicat que van enviar parlaven de diverses demandes contra l’inversor anglès que els havia de facilitar el finançament des d’un bon inici. 
–Estem parlant d’uns contractes signats davant de notari, d’uns justificants de transferències no falsejats, és a dir que es feien però després es retiraven, una entrega d’uns pagarés que no han estat atesos, etcètera. Un tema molt delicat que jurídicament té conseqüències. I després una reclamació dels danys ocasions a la imatge d’Andorra Airlines i el mal als socis i als accionistes. En total, reclamem una indemnització de tres milions d’euros. 

–L’únic que els fa falta a hores d’ara és el finançament? 
–Sí. Durant aquest període de temps nosaltres hem seguit treballant en la plataforma de venda, amb el lloguer dels avions... Ho hem mogut tot, per tant, no hem de començar de zero. En el moment en què ens arribi el finançament, busquem local, contractem la gent i cap més problema. 

–Per tant, quant temps trigarem en veure aquests vols?
–Aquesta és la pregunta que sempre intentes no respondre. Però nosaltres en 15 dies hem de tenir la resposta del tema financer, és a dir, entre aquesta i la setmana que ve. En el moment en què aquest finançament estigui al banc, començarem a posar-nos en marxa. Trigarem uns 20 dies en condicionar l’avió i portar-lo. De manera que en un termini de dos mesos hauríem de tenir un avió d’Andorra Airlines a l’aeroport. 

–Hi haurà una oficina a la Seu i una a Andorra?
–Seguim plantejant una oficina a Andorra i una obligatòriament a l’aeroport de la Seu amb sala d’espera. I la raó social seguirà a Barcelona. 

–A quantes persones donaran feina?
–Tota la part administrativa està previst que es doti amb gent d’Andorra i la Seu. Tot el que és la part tècnica han de ser d’Espanya perquè aquí és difícil trobar-les. En el cas de la part administrativa estem parlant de nou persones, i en total serien 21 treballadors. 

–Viatges Regina també ha intentat fer revifar l’aeroport d’Andorra-la Seu però la manca del sistema GPS complica l’aterratge i enlairament dels vols. Veu possible operar sense aquest sistema?
–Quan vam dissenyar el projecte ja ho vam fer tenint en compte unes condicions molt precàries d’aeroport. És a dir, amb unes condicions climatològiques adverses, conscients que van amb horari de sol, que no hi havia GPS, i que la pista no té ni il·luminació. Dit això, hi ha alguns punts en què Andorra Airlines creu que pot donar solució. Per exemple, en la il·luminació de la pista seríem els primers interessats en què tingui balises i que si molt m’apures el mateix avió les pugui encendre si arriba mitja hora tard. Dit això, estem en una situació molt peculiar. Amb una empresa amb seu a Barcelona, amb un aeroport de la Generalitat de Catalunya i una dependència administrativa amb el Govern central de Madrid. Per tant, estem en mig d’una pica-baralla política i en aquest moment amb més motiu. Nosaltres hem mantingut contactes amb la Generalitat de Catalunya amb qui tenim molt bona relació i, sense que es malinterpreti, crec que tenim una mica d’avantatge per entendre’ns amb Madrid. Crec que la negociació entre la Generalitat i la direcció general d’aviació civil serà sempre dura, Madrid no està especialment preocupat amb la viabilitat de l’aeroport d’Andorra-la Seu, és així, però creiem que estem en la situació de parlar com una aerolínia que està interessada en aquesta instal·lació i que generarà uns ingressos que contribuiran en l’economia espanyola i a més donem feina a una sèrie de persones i promocionem el turisme. Crec que Madrid amb un actor neutral, com nosaltres, es pot entendre perquè crec que hi ha predisposició. 

–La primera presentació que van fer a Andorra es va veure tacada per al seu passat amb la imputació al cas Mercuri. Com està la seva situació personal amb la justícia?
–Estic en situació d’investigat en algunes de les peces, no en totes les del cas Mercuri, que són 39. Crec que estic investigat en sis d’elles. 

–Estem parlant de càrrecs per prevaricació i tràfic d’influències. 
–Sí. I de fet no he negat mai el tràfic d’influències i he dit que ho tornaria a fer. Del que em penedeixo, i ja ho he dit, és de no haver fet el que es diu que vaig fer. És a dir, de no haver cobrat per tots aquests temes. Ho dic obertament, és l’únic que em sap greu perquè hagués pogut invertir aquests diners per tirar endavant Andorra Airlines. No se m’ha citat des de fa molt de temps, els advocats no tenen constància de novetats. Només m’agradaria dir que en dos dels judicis que estaven a punt de començar i que jo havia anat per declarar, just abans de començar se’m va dir  que podia marxar perquè la fiscalia no veia la meva implicació en el cas. Això va passar en alguna de les causes, amb altres encara tinc els càrrecs oberts. No vaig estar d’acord en què la fiscalia em tragués així d’algunes de les causes perquè no se’m va donar l’oportunitat d’explicar-me i ningú es va fer ressò del fet que la fiscalia em tragués d’aquelles causes, la gent no ho sap. De fet, tinc obertes dues causes més per desobediència a la jutgessa perquè em va semblar que no podia ser que després de les acusacions que se’m van fer no tingués dret a defensar-me. 

–Afirma que tornaria a cometre un delicte de tràfic d’influències?
–A mi el que se m’imputa és que he cobrat per fer això. Un empresari diu que he mogut unes obres dins de l’ajuntament i que jo he cobrat perquè s’adjudiqués a una empresa concreta aquesta licitació. El meu criteri sempre ha sigut defensar que, si estàs en un ajuntament amb un problema d’atur, el que he de fer és defensar la meva ciutat. De manera que si en igualtat de condicions hi ha una constructora que et dona garanties i és de la ciutat, no entenc que hagi de portar-ne una de fora. I això és el que tornaria a defensar. L’empresa es va enfadar i va dir que el meu interès era perquè se m’havien pagat uns diners. I això no se sosté. El que va passar és que nosaltres, tot i ser un partit minoritari dins l’ajuntament [Partit Popular], declinàvem la balança cap a una banda o cap a l’altra. I en aquell moment vam votar que no a una requalificació d’un terreny agrari. I va sortir un senyor que va dir que a mi se m’havia pagat perquè allò seguís sent un parc agrari. És que és de sentit comú que si fos per requalificar el terreny m’haguessin pogut pagar però no per mantenir-lo no. Els pagesos em pagaran per mantenir-lo? Això ho tornaria a fer, tornaria a tenir el mateix comportament. El que faria ara és dir, com que tindré el mateix problema, doni’m els diners que diu que he cobrat. 

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT