«Els miralls no poden triar els seus propis reflexos», havia deixat escrit l’escriptor britànic James Kirkup. Però sí els panells de l’exposició que ahir s’inaugurava al Consell General (CG) per recuperar la memòria d’aquest escriptor que va néixer el 1918 a South-Shields i que va morir el 2009 a Encamp després de passar-hi els seus últims vint anys de vida. «Volem fer conèixer la figura de Kirkup, del qual se n’havia parlat poc», va posar de relleu Alfons Codina, un dels dos comissaris de l’exposició. 

Precisament l’aèria i panoràmica plaça del CG es pot equiparar a l’àtic amb vistes on el britànic vivia a les Bons d’Encamp, amb l’única companyia del seu secretari, i que li servia com a font d’inspiració per a les seves creacions literàries. De fet, al llarg dels seus 91 anys de vida va arribar a produir més de 150 obres en llengua anglesa, alguns fragments de les quals es poden llegir en els panells exteriors que proposen un recorregut per la seva producció literària. «Cada imatge d’aquest panell equival a un llibre de poesia, però no els hem pogut posar tots», va explicar Codina.

D’entre la selecció de textos, a càrrec de Manel Gibert i traduïts al català per Txema Díaz-Torrent, destaquen sobretot els del poemari que Kirkup va dedicar a Andorra: An island in the sky (Una illa en el cel). «Tot i que només va dedicar un llibre de poemes al Principat, la influència andorrana es veu en la seva poesia de paisatges», va aclarir el comissari de l’exposició, que va afegir que «el poeta es fixava molt en les plantes i els animals i que contínuament feia una exaltació de la natura». A més, Codina va explicar que, segons havien pogut extreure de l’estudi de les seves autobiografies i d’altra documentació –com un diari manuscrit–, «interpretem que Kirkup va venir aquí a relaxar-se i que el que transmetia en els seus escrits era el món que veia quan caminava». 

Intimitat

El poemari sobre Andorra veurà la llum en una edició bilingüe a finals d’aquest 2018

Si bé la part exterior de l’exposició mostra el vessant literari de Kirkup, entrar al vestíbul del Consell General és sinònim d’introduir-se en la vida més personal de l’escriptor britànic, ja que s’hi pot veure un extracte de la pròpia biblioteca, de la seva vida familiar i dels objectes més personals. Kirkup comptava amb un ampli repertori bibliogràfic, sobretot literatura anglesa i japonesa, però el llibre Les femmes et les jours, de Gabriel Ferrater, és reflex que la cultura catalana també formava part del seu dia a dia. De fet, de l’ampli llegat que va deixar a casa seva quan va morir, el Departament de Patrimoni Cultural va recuperar uns 600 llibres, sobretot francesos, «per la seva qualitat i utilitat per a una biblioteca popular» –va apuntar Codina–, però la resta es van dispersar entre Anglaterra, els Estats Units i Tolosa. 

Diverses fotografies de la seva família o alguns documents oficials com la mobilització per participar a la Primera Guerra Mundial –tots ells d’una col·lecció particular però ara visibles a través de les vitrines del vestíbul del CG– recorden el passat que va viure Kirkup en la seva joventut. Però el comissari de l’exposició va destacar que l’escriptor va instal·lar-se a mitjans dels anys setanta al Principat –on ja venia anteriorment durant els estius i el Nadal–, per passar desapercebut. «No va venir a buscar popularitat», va assegurar Codina. 

Difusió del personatge

L’exposició s’emmarca en la celebració de l’any europeu de Patrimoni Cultural i commemora el centenari del naixement de l’escriptor britànic. Tot i així, com ja va avançar Codina, «la intenció és fer circular l’exposició per la resta de parròquies i més enllà, per tot el Pirineu, on l’autor també va tenir certa repercussió». A més, per seguir fent difusió del personatge, el Departament de Patrimoni Cultural treballa en la traducció del poemari sobre Andorra, del qual té previst publicar una edició bilingüe –en anglès i català– a finals d’aquest 2018, acompanyada també d’una breu introducció de l’escriptor. 

El públic podrà immergir-se en l’obra i vida de Kirkup tot passejant entre els panells de la plaça i les vitrines del vestíbul del Consell General fins al proper 22 de juny. No només per descobrir aquest personatge que va conviure modestament entre la població encampadana durant vint anys, sinó també per començar a dignificar la seva memòria.