PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Victòria imperial

Òscar Casal guanya la Yading Skyrun de la Copa del Món i el seu germà Marc queda el setè de la prova

Per Joan Josep Blasco, Miquel López-Egea

Òscar Casal celebra la victòria després de creuar la línia d'arribada.
Òscar Casal celebra la victòria després de creuar la línia d'arribada. | Skyrunner World Series

Òscar Casal va escriure ahir amb lletres d’or una pàgina a la història de les de curses de muntanya en proclamar-se campió de la Yading Skyrun (Xina), la primera prova del calendari de l’Sky Classic de les Migu Run Skyrunner World Series. 

Òscar Casal no només va guanyar, sinó que va marcar el nou rècord de la prova amb un temps de 3.06,26

El corredor andorrà no només va guanyar la cursa amb absoluta autoritat sinó que va marcar el rècord de la prova amb un temps de 3.06,26, que anteriorment estava en mans del nepalès Bhim Gurung. A més, és la seva primera victòria al circuit mundial i la primera d’un andorrà a una Sky d’aquest. Ha tocat al cel. D’aquesta manera ho manifestava just a l’acabar la cursa: «Ara ja em puc retirar. Guanyar una cursa de les World Series és un somni fet realitat». Segon va ser el nord-americà Andy Wacker amb 3,07 i tercer el nepalès Bed Sunuwar. En aquest sentit, el seu germà Marc Casal va ser setè perquè no es va trobar massa fi durant la cursa i Sintu Vives va aconseguir la 14a posició. En dones,  la victòria va ser per a la britànica Holly Page amb un temps de 3.32,04. La prova tenia una distància de 29 quilòmetres i 2.345 metres de desnivell, amb el punt més elevat a 4.664 metres.

Emperador Casal

El corredor va marcar un bon ritme des del principi i a la primera passada pel temple Chonggu ja es trobava a un minut del primer, que en aquell moment era Andy Walker. Va coronar el punt més alt amb bones sensacions i va anar retallant temps fins que, en el descens, va decidir accelerar. A tres quilòmetres de l’arribada, va aconseguir avançar-lo.

«La cursa ha anat súper bé, m’he trobat genial durant tota la carrera. A 4.300 metres he passat una mica de crisis perquè tenia la sensació que no avançava i que anava molt a poc a poc, però era per l’altura, perquè tothom anava igual i jo retallava al de davant», explicava l’atleta del Principat. «És un somni que tens quan comences a córrer, algun dia ho somies i al final s’ha fet realitat», deia emocionat. «Guanyar realment no era l’objectiu, això era molt difícil», revelava. «La temporada no canvia, sé on sóc i el que costa competir a les carreres, no sóc un top mundial de sèrie». «Ara toca assaborir i gaudir la victòria, però sempre tocant de peus a terra. Però he complert els meus somnis: la victòria d’avui i guanyar la Transalpine», afirmava. «Ara toca seguir entrenant bé i competir dins de les meves possibilitats», concloïa.
Aquesta va ser una carrera molt peculiar perquè el problema no va ser només l’altitud, sinó que a partir de 4.300 metres va nevar i feia molt fred, fet que feia que es patinés en el descens. 

Una dinastia

Marc Casal no va tenir bones sensacions durant la carrera però va aconseguir uns punts molt valuosos

L’atleta Marc Casal no es va trobar gens bé durant la cursa perquè no va tenir bones sensacions durant la prova. El cos no li va respondre massa bé. Malgrat això, al final va aconseguir una bona setena posició amb uns punts molt valuosos. «No m’he trobat massa fi, però al final, el que importa és la meva felicitat amb la victòria de l’Òscar, ha aconseguit una cosa molt difícil que costarà repetir», comentava. «A la sortida m’he trobat com buit, com si fes dies que no mengés i no tingués energia. He hagut d’afluixar el ritme perquè no podia més i volia estar més endavant, però no m’entrava el menjar i em fallaven les cames», va remar. «La posició no està gens malament, però el que importa són les sensacions, i no he gaudit», va recordar. 

Per la seva banda, el seleccionador nacional, Carlo Ferrari, es va mostrar molt orgullós. «No puc fer una valoració més bona, és increïble com ha baixat el crono de la prova». «És un pas més que estan fent els nostres corredors, que no tenen res a envejar als de fora perquè tenim un gran nivell», manifestava.

«Li he demanat què havia esmorzat per fer un temps tan bèstia. La veritat és que és una prova amb unes característiques diferents de la resta i l’havien treballat a consciència», concloïa. 

 

PUBLICITAT