Andorra manté l’atractiu per invertir-hi. Així ho ha assegurat el professor d’ESADE, soci de Crowe Horwath a Barcelona i director fiscal internacional de la firma, Jesús Romero. Per a aquest expert, cal tenir en compte que el país ha deixat de ser un paradís fiscal i que s’ha adaptat als estàndars internacionals en matèria econòmica. Romero ha ofert aquesta nit una conferència sobre conflictes de residència fiscal Espanya-Andorra en la mobilitat internacional que ha omplert la sala d’actes d’Andbank.
Ha explicat que, en un entorn global com l’actual, la mobilitat internacional de persones és cada vegada més habitual, ja sigui per motius laborals, econòmics, acadèmics, familiars o per buscar un entorn jurídic i social més segur. Moltes vegades, la promoció de la internacionalització xoca amb l’interès dels estats per no perdre contribuents i evitar situacions de frau fiscal, cosa que els porta a dissenyar una sèrie de mecanismes per tal de retenir-los i/o atraure’ls amb finalitats purament recaptatòries.
Durant la conferència s’han comentat les interpretacions recents sobre la residència fiscal que en fa la doctrina administrativa, els òrgans d’inspecció i els tribunals espanyols, com també les diferents eines a disposició del contribuent i la seva evolució, per tal de resoldre els conflictes de doble residència o de doble imposició propis d’aquesta matèria, la casuística dels quals és profusa i depèn totalment d’uns mitjans de prova basats en l’acreditació de molts elements fàctics.
També s’ha destacat l’alt volum de documents i de normes que cal interpretar. No hi ha faltat la referència a la recent sentència sobre l’impost de successions a Espanya. Així, els residents de països com Andorra que no pertanyen a la Unió Europea (UE) que rebin herències o donacions a Espanya ja no tindran un tracte fiscal diferent als espanyols i comunitaris en l’esmentat impost.
El febrer passat a el Tribunal Suprem espanyol va dictar sentència (STS 550/2018) per la qual es condemna Espanya per no permetre a un no resident, concretament un resident en un país no pertanyent a la Unió Europea o a l’Espai Econòmic Europeu , tributar per l’Impost sobre Successions aplicant la normativa de la Comunitat Autònoma de residència del causant. La sentència conclou que la norma que desenvolupa els «punts de connexió» vulnera la lliure circulació de capitals i persones entre estats membres de la Unió Europea i tercers països. Aquesta sentència permet a a aquells no residents que haguessin liquidat una successió o una donació amb la normativa estatal, iniciar un procediment de sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts en relació amb l’excés pel que s’hagués tributat en no poder aplicar la normativa autonòmica. I seria d’aplicació a les liquidacions no prescrites (el termini de prescripció és de quatre anys a comptar de la finalització del termini de presentació de les liquidacions corresponents: sis mesos en el cas de successions i trenta dies en el cas de donacions).
És d’esperar que a mitjà termini la normativa que desenvolupi els «punts de connexió» canviï en el mateix sentit.