PUBLICITAT

Andorra la Vella

Tocant de peus a terra

Després de la victòria a la Xina, Òscar Casal no es replanteja objectius

Per Joan Josep Blasco

Corredors i representants de la FAM i MoraBanc, amb el títol assolit a la Xina.
Corredors i representants de la FAM i MoraBanc, amb el títol assolit a la Xina. | Maricel Blanch

A la Xina va tocar el cel, no per l’altitud a què es disputava la Yading Skyrun, sinó per la victòria aconseguida a l’estrena de les Migu Run Skyrunner World Series. Va ser tota una fita història, que mai cap andorrà havia assolit en una prova del campionat en la disciplina de les Skyrace. Aquests és un resultat que ajuda a arribar a cotes de motivació que no sempre es tenen, i que permeten mirar al futur amb optimisme, sempre sabent qui és un mateix. Tot just acabats d’aterrar, els germans Casal van explicar la seva experiència en una roda de premsa realitzada a la seu central de MoraBanc.

L’Òscar aconseguia guanyar la cita asiàtica en la seva millor actuació a la Copa del Món. «A la cursa va anar tot rodat, no m’ho creia ni jo mateix», admetia el corredor. Va ser un resultat «del tot inesperat», i més tenint en compte que s’havia plantejat fins i tot no participar-hi: «L’esport a vegades és molt capritxós perquè fa un mes i mig no anava a la Xina, no estava motivat». Aquesta és una circumstància amb la que va trobar-se durant la pretemporada, però va saber trobar allò necessari per encarar la temporada.

Òscar Casal: «L’esport a vegades és molt capritxós perquè fa un mes i mig no anava a la Xina, no estava motivat»

La Yading Skyrun posseeix un recorregut que es disputa a una altitud superior a la resta, i l’adaptació a aquestes condicions d’una setmana va servir per poder rendir al màxim. «El meu cos va respondre com no havia respòs mai», que li va permetre estar sempre al capdavant de la cursa i superar als fins llavors líder a tres quilòmetre per al final, establint un nou rècord en el crono de la carrera. Un cop creuada la meta pel cos passen «moltes sensacions. És com un somni». De fet, en tenia dos quan fa nou anys es va posar a córrer al màxim nivell internacional. Un era guanyar la Transalpine Run amb el seu germà, i aquesta fita la va aconseguir el 2015. L’altra, era fer-ho en una carrera de la Copa del Món. Per aquest motiu un cop es va imposar a la Xina va dir que «ja em puc retirar».

Amb la victòria a la butxaca mira el futur d’una altra manera, però sense elevar el nivell que s’imposa en quan a resultats. «L’objectiu de la temporada no canvia, hem de tocar de peus a terra en un esport que s’està professionalitzant molt», admet, i aquest triomf «m’ha de repercutir positivament per lluitar per a les pròximes curses». La propera de la Copa del Món serà a Itàlia, el 16 de juny a la Livigno Skymarathon, que compta amb un traçat que «no s’adapta a les meves característiques», però tot i així provarà de «fer-ho el millor possible».

Sensacions oposades

A pesar de concloure a la setena plaça a la Xina, Marc Casal no acabava satisfet per la seva classificació. Tot el protagonisme el dona al seu germà, perquè «és una fita històrica», assegura. Al llarg del recorregut «no vaig tenir bones sensacions» i tot i la classificació obtinguda, «per a mi no va ser una gran carrera encara que el resultat sembli bo, perquè és un top 10». A pesar d’aquest pensament, «a mida que va passant la setmana ho veus una mica diferent», valorant-ho en major nivell.

La victòria històrica a Yading Skyrun ha de servir per veure fins a on es pot arribar, amb la consciència que no serà sempre així. «Podem tenir grans resultats, però tocant de peus a terra. No és evident guanyar proves de la Copa del Món», afirma Marc Casal, subratllant que és un camí a guiar-se al llarg de la temporada, tant per al seu germà com per a ell mateix: «Veient el resultat el que hem de fer és mirar endavant, que els resultats siguin cada cop millors i seguir en aquesta línia».

Present i futur

Jaume Esteve, com a president de la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM), destaca que «ens hem acostumat a estar entre els 10 millors del món» en les diferents disciplines de les curses de muntanya, tot i que «una victòria s’assaboreix molt més». Valora que «com a atleta ha de ser una sensació immillorable» i que pot tenir continuïtat en el temps, no només per part de l’Òscar, sinó també en la resta de representants de l’ens: «Estic segur que es poden fer més sovint. És una qüestió de creure-s’ho, de confiança».

El rendiment dels corredors de l’equip nacional les últimes temporades mostra la tasca que hi ha al darrera i «tots aquests resultats justifiquen que la feina s’està fent bé». Els Casal, així com els germans Teixidó, són exemples que tenen els joves que volen dedicar-se a aquest esport. Uns referents que es troben a l’elit mundial. Per guanyar en practicants i que el conjunt de la FAM es pugui engrossir més endavant, «s’està treballant des de fa uns anys amb els clubs» per fomentar la base i millorar-la. En aquesta direcció «és on hem de progressar més en els programes» i en un futur «anar encara més lluny».

PUBLICITAT