Fa nou anys, les retallades en el pressupost durant la crisi van fer desaparèixer el Festival Internacional de Pallasses d’Andorra (FIPA). Enguany, però, ha tornat inclòs en el programa de la 52a Temporada conjunta de teatre d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria i en un muntatge molt més reduït del que era habitual. Ja en el moment de la presentació, el cònsol menor i delegat de Cultura de la capital, Marc Pons, va deixar clara la modèstia del projecte remetent-se al pressupost d’inversió: «El 2009, l’últim any que es va celebrar el FIPA, la inversió va ser de 120.000 euros, aquest any hi destinem 20.000 euros a un cap de setmana de diverses actuacions del 3 al 5 de maig», va dir.

Un cop acabades aquestes actuacions –ahir va ser l’última– les sensacions són molt positives i Pons es va mostrar satisfet amb l’acceptació i les xifres de venda. «Per ser el primer any que es recupera amb aquesta versió més reduïda, el Festival de Pallasses ha estat un èxit», va dir. Respecte a les entrades venudes, el delegat de Cultura va assegurar que havien estat 650 i  en el format nou de «nits golfes», l’aforament ha estat «complet».

 
Refugiats, el tema principal

En total, al llarg dels quatre dies, s’han programat sis espectacles amb artistes provinents de diferents països com Catalunya, Espanya, França, Brasil o Argentina. Mentre que les funcions de Claire Ducreux amb Réfugiée poétique, Pepa Plana amb Paradís pintat, Nola Rae amb l’Exit Napoleon by rabbits i Masha Dimitri amb La coeurdonnière s’han dirigit a un «públic familiar», a les anomenades Nits Golfes es van representar Aérea teatro amb De todas las bellas, las más bellotas i la Cía Jimena Cavalletti amb Mecha show you pel públic adult. 
En totes elles el fil conductor han estat els refugiats i la migració. «Tenim material per denunciar, explicar amb humor, el nas i molt respecte el què està passant al món», va afirmar el dia de la presentació la directora artística Pepa Plana, ja que les pallasses no es consideren humoristes, sinó «poetes en acció».

Tornen per quedar-se 

Pepa Plana va afirmar estar «molt contenta» d’haver pogut recuperar el FIPA. «Sabia que no podia morir», va dir, afegint que tot i el final brusc que va viure la primera edició no va tenir «cap reticència» a tornar-se a involucrar. 

Malgrat que encara no se sap quin format s’utilitzarà en les properes edicions, el cònsol menor de la capital va dir que «hem repescat el projecte» (va voler agrair el suport de Pepa Plana) i la seva continuïtat està garantida. Ara només queda decidir si serà anual o bianual.