PUBLICITAT

Sant Julià de Lòria

Sant Julià encarrega nous informes per «redefinir» el projecte del ràfting

El cònsol admet que l’adjudicació a Roc Roi és «provisional» i «no està firmada

Per Meritxell Prat

Els cònsols en la sessió de consell de comú d’ahir.
Els cònsols en la sessió de consell de comú d’ahir. | MARICEL BLANCH

El futur del projecte del ràfting de Sant Julià de Lòria segueix envoltat d’incògnites. El cònsol major de la parròquia, Josep Miquel Vila, no ha acabat d’aclarir mai què es farà amb la proposta i ahir, en el marc d’una sessió de consell de comú, va admetre que les inversions s’han frenat fins que no es tingui la «definició exacta» del projecte. En aquest sentit, interpel·lat pels consellers de la minoria d’UL, Vila va explicar que s’han encarregat nous informes per «redefinir» el projecte, que els permetin actuar amb «prudència perquè els errors siguin mínims». Així, va detallar que es treballa amb KPMG, amb la mateixa adjudicatària de l’activitat, l’empresa Roc Roi (a través de la filial andorrana Raca) i també es demanarà opinió a un expert americà que ja va col·laborar en l’elaboració dels informes encarregats pel Govern quan es va plantejar fer un circuit des d’Escaldes fins a la frontera espanyola. «Sempre és bo tenir informes i que puguin complementar la informació que tenim», va afirmar el cònsol.


En aquest sentit va reconèixer, també, que l’adjudicació que es va fer a Raca «és provisional i el contracte no està firmat» perquè «estem redefinint el projecte i per circumstàncies personals dels responsables de Roc Roi». Davant d’aquesta situació i preguntat sobre les conseqüències que poden tenir aquests informes si conclouen que la viabilitat no és l’esperada, Vila no va donar més detalls. Tampoc va aclarir que passava amb les obres que s’estan fent en dos immobles de la parròquia, lligades justament a aquest projecte. En aquest cas només va justificar la intervenció a l’antiga benzinera a toca de la plaça Laurèdia, ja que es vol que sigui una central de reserves, també per Naturlandia. «S’ha fet per aconseguir que des de Sant Julià es pugui vendre Naturlandia i fer un punt de trobada important a la cota 900», va  apuntar el cònsol. A més, va recordar que ells havien promès «donar la cara al riu i crec que ho aconseguirem», destacant que s’ha fet una neteja important i que ara s’intervindrà en el passeig del riu.

Liquidació pressupostària 

La incertesa al voltant del projecte també es va fer palesa en el tancament de comptes del 2017. La partida d’inversions reals només s’ha executat en un 68,2%, un fet que el mandatari lauredià va atribuir, precisament, a l’aturada d’inversions relacionades amb el ràfting pels dubtes sorgits, que correspondrien majoritàriament al 32% no executat. Això no obstant, Vila va apuntar que hi havia algunes inversions iniciades el 2017 que s’han de pagar el 2018 i per tant els diners formen part dels més de 606.000 euros reconduïts.


Pel que fa la liquidació global, el Comú de Sant Julià, segons els comptes presentats, va tancar el 2017 amb un superàvit d’1,64 milions i un endeutament de 20,8 milions.

Naturlandia 

El comú no va presentar encara el tancament de comptes de Naturlandia, que es preveu tenir-lo «aquest mes o el que ve». Amb tot, en la liquidació del 2017 consta un préstec a Camprabassa per valor de 888.000 euros. A més, el conseller de la minoria, Joan Albert Farré va alertar d’una aportació de 596.000 euros en tan sols un mes i mig, entre el març i mitjans d’abril. «No tenim informació al respecte i veure que en un mes i mig es transfereixen quasi 600.000 euros per sufragar despeses és preocupant», va exposar. El cònsol va informar que la situació s’havia donat per una manca de liquiditat. Els mesos d’hivern els ingressos del parc disminueixen i en coincidir amb el pagament de préstecs la instal·lació va necessitar una nova injecció de diners per poder fer front al pagament de diverses despeses. Amb tot, Vila, és optimista. «Abans s’enviaven més de 2 milions cada any, ara estem entre 700.000 i 800.000», va detallar. 

Roig justifica el retard en els comptes perquè «imperava més» fer la feina ben feta

El conseller de Cultura, Josep Roig, en el marc d’una roda de premsa d’SDP, va justificar el retard en l’entrega dels comptes del 2016, tal com recull l’informe del Tribunal de Comptes perquè «imperava molt més fer la feina ben feta i tancar molt bé els comptes del mandat que ens precedia». Així, va insistir que «hi havia realment un sentit de la responsabilitat molt gran» i per tant es va optar, «assumint que entregàvem els comptes fora de temps, per entregar-los bé».

Des de la minoria comunal es va indicar que és «una queixa recorrent per part nostra que es compleixin els terminis i esperem que aquesta corporació es comenci a posar en el camí del bon funcionament i que amb els comptes del 2017 això no passi».

De la seva banda, el cònsol major, a preguntes de la premsa, va respondre en to irònic: «en això tenen raó [el Tribunal de Comptes]. Això d’arribar a l’hora, em costa i al comú veig que també. Però ho acostumem a portar bé». Amb tot, va remarcar que «els números es van entregar bé» i buscant la complicitat de l’interventor comunal va explicar que «es van tancar bé» i no s’hi trobaran anomalies.

Una junta de govern amb el mateix pes per a tothom

La polèmica sorgida en el si de la majoria comunal de Sant Julià per les desavinences internes i la no presència de les conselleres de DA Meritxell Teruel i Paqui Barbo a la junta de govern va ser objecte de comentari ahir en la sessió de consell de comú. Abans, però, el conseller de Cultura, Josep Roig, en va parlar per defensar la composició de la junta per una qüestió d’equitat en la representació de tots els membres d’una plataforma amb membres de tendències molt diferents. «S’ha d’entendre que la configuració d’una unta no doni més pes a uns que als altres», va afirmar, admeten, això sí, que pot entendre que «no tothom ho comparteixi».


Sobre les informacions que apuntaven que les conselleres estarien disposades a abandonar la majoria, Roig ho va negar. Va dir que havia parlat amb elles i li havien dit que no en sabien res i per tant ho atribueix a «un moment preelectoral» i als intents de «manipular els lectors de determinats mitjans de comunicació». 


Preguntat sobre la mateixa qüestió, el cap de Govern, Toni Martí, va recordar que des de DA es van comprometre a un projecte, Laurèdia en Comú, i que l’important és que «hi hagi la major harmonia possible» pel bé de la ciutadania, ja que l’objectiu és gestionar els assumptes el millor que se sàpiga.


Després del ple del comú i preguntat per la premsa sobre l’ambient dins la majoria, el cònsol va assegurar que «no tinc notícies sobre això» i tampoc es va voler posicionar el conseller d’UL, Joan Albert Farré. «Estem preocupats per la parròquia i treballem pel dia a dia. Tot el que vingui ja es veurà però el nostre interès és continuar treballant per la parròquia, perquè tiri endavant i pugui progressar», sense citar possibles aliances amb DA. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT