El grup parlamentari liberal ha presentat una proposta per regular l’accés dels consellers de l’oposició a informació «sensible» i «confidencial». Els consellers generals Jordi Gallardo i Judith Pallarés van explicar que la proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació vol establir els criteris pels quals una documentació ha de ser inaccessible als càrrecs electes del Consell General. 

«Que una informació estigui classificada com a sensible no vol dir que sigui inacessible per als consellers», va apuntar Gallardo. El liberal va aclarir que s’haurien de fixar mecanismes que permetessin l’accés dels parlamentaris a informació d’interès públic. Gallardo també va deixar clar que, en tot cas, sempre s’hauria de complir amb el principi de confidencialitat, una obligació a la qual se sotmet qualsevol càrrec polític, segons va assegurar. 

‘Caixes negres’

La iniciativa de la formació liberal respon al descontentament cap a l’Executiu per la quantitat de demandes d’informació denegades. El president del grup ja ho va criticar fa un mes, quan L’A va anunciar que abandonava la comissió especial que investigava el cas BPA al Consell General. Ahir, ho van tornar a reiterar: «És la legislatura en què hem rebut més negatives per part del Govern». 

Les institucions que van rebre més crítiques per la seva «falta de transparència» van ser l’AREB, l’INAF i l’Uifand. Gallardo considera aquests organismes públics com a «caixes negres de l’accés a la informació». Va posar l’exemple de la sol·licitud que van fer la setmana passada a l’INAF. L’entitat no va respondre la petició de facilitar dades sobre l’organigrama i els sous del personal. 

El text proposat estableix els mecanismes per la classificació de la «informació reservada d’Estat», el termini per la seva desclassificació que serà de com a màxim 5 anys improrrogables, i el procediment administratiu per poder-hi accedir. La informació reservada d’Estat seria la vinculada a la seguretat civil de les persones, a les relacions internacionals i als sistemes de telecomunicacions, entre d’altres. En cap cas seria informació reservada la relativa a la violació de llibertats fonamentals o a dades de caràcter personals regulades per la Llei de protecció de dades. 

La formació aposta perquè sigui la Junta de Presidents la que decideixi els criteris que determinin si una informació «sensible» ha d’estar o no a l’abast dels consellers. Si s’acceptés la proposició de llei, s’hauria de justificar sempre el perquè de la denegació d’una petició d’informació al Govern. 

Lleis que es contradiuen

Ara, el Reglament del Consell General ja contempla el dret a l’accés d’informació i transparència, però en alguns casos es contradiu amb les normatives internes d’institucions públiques creades posteriorment al parlament. Pallarés va parlar de «buit legal» i Gallardo de «xoc d’interpretacions». El liberal va assegurar que l’origen del bloqueig rau en les contradiccions que poden presentar les diverses normes que desenvolupen aquest dret.