A Escaldes hi ha ara mateix una peixera on un os neda entre troncs i arbres del bosc autòcton. Els primers albiraments daten del 2 de maig i els entesos asseguren que s’estarà entre les parets de vidre fins al 30 de maig. Al contrari de la majoria d’éssers de la seva espècie, se sent còmode davant la presència humana i gaudeix de la companyia, per a això convida a tothom a passar-se per l’espai de La Peixera, just sota de l’Artalroc per saludar i veure’l créixer. 

L’escultor Philippe Lavaill, el coautor de La dama de gel, entre moltes d’altres escultures, s’ha encarregat de l’esquelet del plantígrad però una vintena d’alumnes de cinquè i sisè del Lycée donen forma al cos de l’os i al de la figura femenina que s’hi interrelaciona íntimament i que apel·la a la cultura pirinenca i als mites del territori sobre diverses interaccions entre humans i ossos, sense anar més lluny el Ball de l’Ossa d’Encamp. 

Tot i que les creacions de Lavaill no mosseguen, de vegades, ell mateix té dubtes: «Quan fas un os, has de sentir que et pot atacar en qualsevol moment, l’has de sentir. Igual que quan dibuixes un gos has de sentir-li les puces, això és el que intento transmetre als nens», explica mentre fa ganyotes d’os enmig d’un grup de joves que fan que La Peixera, l’espai d’art gestionat per La Xarranca, sembli, encara més petit del que és. 

Els joves treballaran un total de cinc dies amb Lavaill, qui es mostra àgil i alegre entre els joves

Entre els alumnes del Lycée, Lavaill es desplega àgil, desenfadat, alegre i segueix mantenint una aura de figura de referència, ocupant ben bé el paper d’aquell professor que, tots, amb sort, hem pogut gaudir en algun moment de la vida escolàstica i que ens va ensenyar més amb un gest i una actitud que no en trimestres de prendre apunts. «Em diuen que alguns d’aquests alumnes són complicats a la classe i jo aquí els veig magnífics, necessiten sortir de l’aula. Mira aquella nena, és increïble», diu assenyalant una jove que embolcalla l’os amb paper maixé sucat en cola mentre el mira amb tendresa i precisió.  En el mateix moment, arriba un altre grup de joves carregat de branquetes que han de servir per crear la cabana de l’os, ha estat idea d’un d’ells. Els rep el professor del Lycée Roger Gabriel Detcheverry, qui es mostra molt satisfet per la iniciativa de col·laboració proposada per Lavaill.

 «És un projecte interdisciplinari que no només treballa l’art plàstic sinó que els alumnes han de treballar en equip, també estan en un indret on venen altres persones i s’hi han de relacionar, han de practicar totes les llengües que coneixen, veuen els professors en un ambient diferent del de l’aula i hi reforcen els vincles i, a més, tracten aquest tema tan propi del territori com és l’arrelament de les històries entre ossos i humans», valora Detchevery. Els alumnes treballaran un total de cinc dies amb Lavaill i  després l’escultor cedirà l’os que han fet pujar entre tots al Lycée. «Serà la tercera escultura que ens regala», diu content el professor Detchevery qui, a més, avança que el projecte de l’os no acaba aquí i «el proper curs seguirem treballant amb ell d’una manera que encara no puc explicar perquè ha de ser una sorpresa».