El Govern ha previst un termini de 36 mesos per dur a terme la totalitat dels treballs que han de permetre disposar d’un heliport nacional a Tresoles. Així consta en el projecte de declaració d’interès nacional de l’obra al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC. En aquest sentit es detalla que les obres s’hauran de dur a terme de manera seqüencial, ja que per poder treballar en aquells terrenys «caldrà abans haver fet bona part del vial d’accés».

L’heliport farà principalment transport de passatgers, si bé hi podran haver altres operacions

De la mateixa manera s’assegura que els treballs tindran en compte la presència de la central de FEDA, «i en especial la canonada forçada» que ha de passar per un nou pont del vial d’entrada. Així doncs, malgrat les crítiques de la plataforma contraria a la infraestructura, des de l’Executiu s’assegura que «es vetllarà per la protecció d’aquestes instal·lacions, tant durant la fase d’obres, com per la fase en servei de l’heliport». Ara bé, en cap cas es detallen quines seran les mesures de seguretat que s’aplicaran, més enllà de deixar clar en tots els estudis –tal com ja fa informar el ministre Jordi Torres- que els helicòpters en cap cas podran sobrevolar l’ETR, que s’ha considerat zona de vol restringida.

Pel que fa als costos, tal com es va avançar des de la plataforma, superen de llarg els 10 milions d’euros. Concretament, el cost estimatiu del projecte a nivell d’estudi previ és de 10.692.294,95 euros. En aquest sentit, el repartiment seria el següent: un 67% de l’import es destinaria a l’edificació i al camp de vol, un 21% seria per a l’excavació i sosteniment de l’edifici i la plataforma, un 10% cobriria les obres del vial d’accés i d’urbanització i el 2% restant s’invertiria en proteccions per a riscos naturals.

Característiques  

En els estudis lliurats pel Govern, elaborats per Itor Martin Aeronàutica, es deixa clar que l’heliport nacional es concep, principalment, com un heliport públic de transport de passatgers. Tanmateix, també admetrà altres tipus d’operacions, com serveis públics, treballs aeris o vols particulars.

Quant a la configuració, es preveu una àrea d’aproximació final i d’enlairament (FATO) circular de 17,5 metre de diàmetre amb una àrea de seguretat de 35 metres de diàmetre. També hi hauria tres zones d’estacionament on poder acollir entre dos i quatre helicòpters, una de les quals pot admetre models d’aparells mitjans (diàmetre de 21 metres) i la resta aeronaus lleugeres (diàmetre de 16,8 metres cadascuna). Pel que fa a la zona d’hangaratge, tindria un total de 1.000 metres quadrats amb possibilitat d’estacionament d’entre 6 i 8 helicòpters. 

La terminal haurà de poder gestionar vols de fins a 15 passatgers amb control de duanes i punt fronterer

Pel que fa a la terminal, que quedaria emplaçada sota la plataforma heliportuària per evitar que l’edifici representi un obstacle per a l’operació dels helicòpters, tindria una superfície total de 657 metres quadrats i hauria de permetre gestionar vols de fins a 15 passatgers, «amb control de duanes i d’immigració com a punt fronterer». Per arribar-hi caldrà construir un nou vial d’accés de com a mínim 10 metres d’amplada i amb un circuit i, si escau, cul-de-sac per complir la normativa contra-incendis i perquè hi pugui girar un autobús de 30 places.

La previsió és que l’edifici tingui quatre plantes. La planta baixa serviria d’accés des del nou vial i s’hi ubicaria un magatzem o aparcament. La segona planta tindria els mateixos usos que l’anterior (la primera no es construiria per poder donar gran alçada a la planta baixa). La tercera estaria destinada a l’aparcament de vehicles pels usuaris i personal. De fet, el projecte preveu estacionament per almenys 25 vehicles privats i com a mínim 15 més en previsió de creixement de la demanda. La quarta és on hi hauria els usos propis d’una terminal, amb l’espai de venda de bitllets, control de passaports, duana, policia, etcètera. I a la coberta, com s’ha dit, el camp de vol. En total, la plataforma ocuparia uns 5.307 metres quadrats.

Soroll i riscos 

D’altra banda, els informes de què disposa el Govern també analitzen els riscos naturals així com el soroll que comportaria la infraestructura. D’una banda s’indica que la major part dels terrenys no presenten afectació significativa per despreniments, tot i que sí que es preveurien proteccions per caiguda de blocs al sector sud de la infraestructura.

Pel que fa a l’estudi acústic, s’exposa que la zona es troba en un espai catalogat com a zones de sensibilitat acústica baixa o molt baixa, amb un entorn industrial al costat d’un enllaç de comunicacions terrestres. Així, es conclou que l’afectació acústica generada seria compatible amb  el seu entorn.