PUBLICITAT

Sant Julià de Lòria

La sinuosa carretera vital

‘Les noies de Mossbank Road’ arriben a Andorra després de voltar per mig món, des del naixement a Londres

Per Mireia Aguilar

Marta Marco, Sílvia Munt, Cristina Genebat i Clara Segura.
Marta Marco, Sílvia Munt, Cristina Genebat i Clara Segura. | Albert Bertran

La 52a Temporada de Teatre acabarà aquest dijous amb una de les obres més exitoses de l’última dècada: Les noies de Mossbank Road. Estrenada el 2013 a Londres, ha arribat als escenaris de mig món: d’Austràlia al Canadà i ara, a Andorra. La versió que es podrà veure dijous a l’Auditori Claror, de Sant Julià és la que la Sílvia Munt va readaptar per al Villarroel de Barcelona l’any passat i que ara surt de gira. 


Fa unes setmanes, l’actriu Marta Marco, que dona vida a una de les tres inseparables amigues va visitar el país i va parlar de l’obra: «Crec que és una història d’amistat, d’un viatge de la vida on tots ens podem reconèixer, perquè tots tenim amistats que hem portat al llarg de la nostra vida i que ens han anat acompanyant i han anat modificant-se com a amistat». Segons Marco, és fàcil que tothom s’hi emmiralli en algun aspecte perquè «Amelia Bullmore, l’autora, les va fer de tres patrons tan diferents que li permet parlar de moltíssimes coses: de l’amor, de l’homosexualitat, de la incomprensió de la família, les absències. Intenta tocar molts temes».

La història relata l’amistat de tres dones que es coneixen als 18 anys, plenes d’il·lusions


La història relata la vida de tres dones que es coneixen als 18 anys en el primer pis compartit, amb la caixa de les il·lusions encara desbordant i, anys més tard, «hi ha un fet tràgic, com a tots ens ha passat a la vida, que fa que es modifiqui l’amistat entre les tres i que les coses canviïn», va dir l’actriu. «L’amistat quan és forta, quan estimes molt l’altre i dones sense esperar res a canvi, no es pot trencar perquè els lligams són molt forts» i això és el que els passa a aquestes tres dones, a les verdes i a les madures, segons Marco, qui afegeix:  «Parla de com cuidem les amistats i al llarg de la vida les modifiquem però no ens en separem». 


Per a Marco, un dels secrets perquè el text funciona en diferents latituds perquè és «una obra molt universal» però alhora va lloar l’adaptació de Munt: «Ha fet molt bona feina en aquesta versió perquè el text té un punt, al final, una mica tràgic, se’n va al tòpic del melodrama i crec que la Sílvia li ha tret la pàtina dramàtica i fa que el que s’emporti l’espectador sigui aquesta relació entre les tres dones i com els sentiments viatgen dins de l’escenari».


«No m’agrada gaire buscar per veure què han fet [a d’altres països] però la Clara [Segura] i la Cristina [Genebat] sí que m’han comentat que era molt diferent. La Sílvia ha fet una molt bona feina d’adaptació. Hi ha més de 30 escenes, la primera part passa Mossbank però després recorre estacions de Londres, Nova York i això és molt difícil de portar a escena. La Sílvia ha fet un muntatge molt sintètic i essencial. Ella proposa una carretera que és el viatge de la vida», va explicar Marco. 


L’actriu també creu que l’obra no entén de gèneres i renega de la creença que l’amistat entre dones és més profunda que entre homes: «Crec que els homes també estableixen uns lligams i uns vincles molt profunds entre ells, o un home i una dona amics que s’acompanyen al llarg de la vida». 


Per a la representació del dijous, l’actriu espera «que agradi tant com a la Villarroel, ha estat molt emocionant veure com la gent acabava dempeus i plorant». Marco també es va mostrar expectant perquè «canviem l’espai i passem de tenir públic a les dues bandes a posar-nos a la italiana. Crec que també serà bonic». 


Sobre el fet que hi hagi tres actrius a dalt de l’escenari, dirigides per una dona i amb una escriptora darrere del text, Marco va assegurar que la paritat s’aconseguirà el dia que això no s’assenyali, «igual que no es fa quan hi ha només homes darrere d’una obra». 


 

Comenta aquest article

PUBLICITAT