Els accidents de trànsit causats pels efectes de l’alcohol o altres drogues van augmentar en una vintena del 2016 a l’any passat. La xifra va passar dels 68 als 88, segons el que constata el sisè informe IMACA que publica cada any l’Automòbil Club d’Andorra (ACA). «No hi ha prou conscienciació sobre els efectes dels alcohols al volant», va lamentar Enric Pujal, president de l’entitat. Dels 88, 20 van comportar víctimes. 

L’estudi, que es va presentar ahir al matí a la seu de l’entitat, destaca que la majoria dels conductors implicats en aquests accidents tenen entre 40 i 50 anys. «No són els joves els que provoquen els accidents, a diferència del que se sol pensar», va apuntar Pujal, que també va defensar el col·lectiu menys veterà a la carretera perquè, justament, la franja d’edat entre els 18 i els 21 anys és en la qual «hi ha hagut més baixada en l’accidentalitat». 

«La franja d’edat amb més incidència és la compresa entre els 30 i els 40 anys. Les noves generacions són molt més conscients que no poden conduir sota els efectes de l’alcohol», va assegurar Antoni Sasplugas, secretari general de l’ACA. Sasplugas va comentar que els conductors enxampats amb una taxa d’alcohol per sobre de la legal van en augment, en part, perquè els controls també s’estan multiplicant. El 2017 van donar positiu un total de 448 conductors. El 2016, van donar positiu 258 persones. 

Quatre víctimes mortals

Dels 524 accidents de circulació registrats durant l’any passat, tres van causar quatre víctimes mortals. Es va tractar, en els tres casos, de motoristes. L’objectiu de l’ACA és aconseguir la sinistralitat zero que es va assolir el 2016. L’entitat vol posar el focus en el col·lectiu motorista i, per això, abans de l’estiu posarà en marxa una campanya de sensibilització i un curs per a conductors de moto que vulguin aprofundir en la prevenció i la seguretat a la carretera. Tot i això, les accions concretes poden variar depenent del Pla de Mobilitat que s’ha d’aprovar properament. 

El text, adjudicat el juny de l’any passat, inclourà una anàlisi de la mobilitat del país i fixarà unes condicions per fer-la més sostenible. Segons l’informe Imaca, les accions del pla s’haurien de començar a aplicar a partir del setembre. Entre d’altres propòsits, l’estudi preveu la promoció de l’ús de la bicicleta a través de carrils-bici. Amb els canvis que el Govern està ultimant a la Llei del Codi de la circulació, es permetrà als ciclistes circular en paral·lel per tenir més visibilitat i s’estipularà que la distància de seguretat entre bicis i vehicle sigui d’un metre i mig. També s’obligarà a dur casc i es permetrà la circulació en grup de ciclistes. 

Més cotxes elèctrics

L’ACA vol aturar la tendència que fa anys situa Andorra com un dels països més motoritzats del món. El 2015, hi havia 1,20 vehicles per persona major de 16 anys, i el 2017, la xifra va créixer als 1,24. Una de les causes d’aquesta proporció és perquè la xarxa de transport públic «no és suficientment eficaç» i «no hi ha gaire cultura del transport públic», segons s’explica a l’informe. «Queda molta feina per fer per implantar la bicicleta com a mitjà de transport alternatiu», subratlla l’estudi. 

El nombre de cotxes elèctrics matriculats, però, ha experimentat un augment des del 2013. Fa cinc anys només n’hi havia cinc, mentre que ara ja sumen 93. Els punts de venda de cotxes elèctrics també han passat dels 4 als 27. Pel que fa als punts de càrrega, el 2013 n’hi havia nou, i l’any passat ja n’hi havien 27. L’auge dels vehicles menys contaminants s’entén també pels resultats del pla Engega, que va concedir fins a 245 el 2017 per a la compra de vehicles eficients i al desballestament de vehicles. 

La culpa, dels conductors

Dels 25 trams de concentració d’accidents que l’ACA va detectar el 2015 a la xarxa viària del país, l’entitat és incapaç de dir quants continuen sent punts conflictius. Per saber l’evolució d’aquestes zones perilloses en els últims tres anys, el club automobilístic hauria de fer un estudi que de moment, segons va dir ahir el president, Enric Pujal, no té en ment elaborar-lo. «No ens hem parat a mirar si hi continuen havent accidents en els punts negres detectats, però tenim clar que els vehicles i les carreteres han millorat i estan millorant», va comentar el president. «Amb el que hi ha més feina a fer és amb el factor humà», va afegir Pujal. 

Així, segons l’ACA, la mala conducció és la causa principal de l’existència dels trams de concentració d’accidents. A l’informe s’argumenta que a l’estudi del 2014 ja es va informar que s’havia d’incidir en el comportament humà al volant com a l’aspecte més important a l’hora de reduir la sinistralitat a la carretera. Entre aquestes accions es troben les altes taxes d’alcohol, els avançaments indeguts, el no respecte a la senyalització i, sobretot, l’excés de velocitat i les distraccions al volant. Aquestes dues últimes es consideren, segons l’OMS, les principals causes dels accidents de trànsit. «Són dades d’un organisme internacional. Passa a Andorra, com a arreu del món», va comentar Antoni Sasplugas, secretari general de l’ACA. 

Que els accidents es concentrin en zones concretes es culpa, doncs, dels conductors. L’afirmació va causar una mica de confusió entre el públic. És difícil entendre per què no es produeixen accidents de manera uniforme per tot el país, si els punts negres només hi són per culpa del factor humà.

El punt conflictiu d’Ordino

Dels quatre accidents mortals de l’any passat, dos es van registrar al mateix punt, a la CG3, de la Massana cap a Ordino. El Govern va decidir eliminar el carril d’avançament que hi havia al tram. 
«Les casuístiques dels dos accidents van ser diferents, però es va prendre la decisió d’eliminar el carril d’avançament en haver-se produït al mateix escenari i perquè ja era considerat un tram conflictiu detectat per la Policia i ratificat pels dos comuns», es detalla a l’informe IMACA publicat ahir al matí. D’aquesta manera, el tram es va quedar amb un carril de pujada i un de baixada.
L’objectiu de l’ACA de cara al 2019 és aconseguir la sinistralitat zero.