Els metalls vindrien a ser una espècie de Pedra de Rosetta per intentar acotar els períodes històrics en què els humans vam fer vida al voltant dels megàlits com, per exemple, el Dolen de la Llosa, a Bescaran, Alt Urgell. Els objectes metàl·lics que els arqueòlegs troben en aquests jaciments serveixen per traçar la línia cronològica d’aquests monuments i això és, precisament, el que l’investigador del CSIC que ha col·laborat amb l’empresa andorranoespanyola Regirarocs ha fet amb els metalls trobats al Dolmen de la Llosa durant les tres campanyes en què la companyia hi ha intervingut. 

«Tenim un greu problema amb el megalitisme perquè la pràctica funerària implica que dins de la càmera es van afegint cossos al llarg dels anys i això implica una barreja de tot el material. Quan els arqueòlegs cabem allà, trobem un potpourri d’evidències arqueològiques que és molt difícil datar o assignar cronològicament perquè en un mateix nivell, s’observen diferents processos», explica, des de l’experiència de qui cava, l’arqueòleg Gerard Remolins, director de Regirarocs. Per si aquesta situació no fos ja una considerable olla de grills, a més cal afegir els estralls de la fascinació humana pels megàlits que, al llarg dels segles, no s’han canalitzat precisment d’una manera harmoniosa amb aquests pedrots: «El megalitisme ha cridat l’atenció de les persones sempre, ha provocat que s’hagin espoliat o obert en diferents èpoques i que els estrats s’hagin remogut encara més. Per tant, establir una cronologia és molt complex», aclareix Remolins. 

S’han trobat al dolmen monedes de 1714, senyals que hauria quedat obert durant el període

Heus aquí quan entra en escena l’estudi dels metalls caracteritzat de Pedra de Rosetta: «Només aquests estudis precisos dels materials ens permeten afinar i proposar moments on hi hauria hagut activitat allà. Difícilment podrem dir quan es va començar a utilitzar els megàlits i quan es van abandonar però quedarem dintre d’un ventall ampli, però més acotat», comenten des de Regirarocs quan se’ls pregunta «I tot això, què us aportarà?».  

«Els objectes estan situats a la taula en funció de la cronologia proposada per l’investigador i segons la composició. Els més antics estan a baix de tot i van des del bronze mig fins al bronze final, trobem un punxó i una espiral entre d’altres», descriu Remolins. Aquestes troballes prenen sentit quan es relacionen amb els nivells de progrès tècnic i tecnològic que s’associen a cada període, ja que «les poblacions necessiten uns certs coneixements per poder generar uns aliatges o uns altres», explica l’expert. 

Els nivells que presenta el gràfic: bronze final, bronze mig, bronze final - ferro , romà posterior i un darrer encara no ben determinat, marcarien, segons Remolins, «marcarien la utilització com a sepultura del Dolmen de la Llosa des del bronze mig, o jo diria fins i tot anterior, fins al bronze final en què hi ha una utilització molt accentuada».

 A més, cal «pensar que la majoria d’aquests objectes són provinents d’aixovars funeraris i això ens sorprèn perquè aquest tipus de megalitisme no estan en ús durant de temps perquè al bronze final s’hauria introduït a la península Ibèrica la moda de la incineració en urnes», il·lustra l’expert.
De materials romans, al Dolmen de la Losa no n’han trobat però en canvi hi ha indicis «molt clars» d’activitat humana a partir del 1714 que «associem al moment en què el dolmen és obert i espoliat, potser per utilitzar la pedra per a murs», aventura Remolins. Però el cas és que el contenidor es queda destapat i es comencen a alterar tots els elements que hi ha dins, assegurant anys de distracció als arqueòlegs de l’aleshores futur. 

Per aquest motiu, s’han trobat al Dolmen de la Llosa elements de llautó, bales de fussell de plom, monedes de 1714 o ceràmica, senyals que el megàlit hauria quedat obert «però que no deixen de ser un testimoni que hi havia una activitat humana intensa al seu voltant, encara que no tingués res a veure amb el propòsit funerari», reflexiona l’arqueòleg.