Dos dels residents intoxicats per la ingesta de la planta verinosa anomenada tora blava continuaven en estat molt greu ahir al vespre, a l’hora del tancament d’aquesta rotativa. L’home, de 64 anys, i la dona, de 63, estan intubats, en coma induït i reben assistència mecànica per poder respirar gairebé des que van arribar ahir a la tarda a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell (HNSM). 

Se’ls va traslladar ràpidament a la Unitat de Cures Intensives (UCI) al veure que patien clars símptomes d’una intoxicació crítica: aturades cardíaques i problemes neurològics i ventriculars. La metgessa de cap de guàrdia va confirmar a EL PERIÒDIC que es desconeix un antídot contra les conseqüències nocives de l’aconitina, l’actiu tòxic que conté l’herba, típica dels Pirineus. Així, els afectats només poden rebre suport vital dels metges.

La filla del matrimoni, de 29 anys, va menjar menys quantitat de fulles, i ahir al migdia ja va sortir de l’UCI. Està conscient però continua en estat greu. La seva parella, una noia de 23 anys, no va provar l’amanida i, per tant, no està intoxicada. Tot i així està a planta en observació mèdica per evitar ensurts.

Possibles seqüel·les

Si els pacients ingressats a l’UCI es recuperessin, podrien tenir seqüel·les definitives. Fonts mèdiques del mateix hospital preveuen que, pels efectes cardiovasculars del tòxic, els malalts podrien patir un deteriorament de la funció cardíaca. 
Segons la cap de guàrdia de la unitat, encara s’ha de confirmar que la tora blava sigui l’espècie causant de la intoxicació. Ahir es van enviar diverses proves a l’Institut de Toxicologia i Ciències Forenses, a Espanya, perquè les analitzin i certifiquin la teoria dels metges de l’HNSM. 

Confusió poc comú

La família va confondre la tora, també anomenada acònit i matallops, per l’enciam de font. Segons Clara Pladevall, biòloga especialista del Cenma, es tracta de dues espècies fàcils de diferenciar, tot i que habiten en el mateix entorn, en zones on hi ha bestiar i prop de l’aigua. «Pot haver-hi confusió només en aquesta època de l’any, després de l’hivern, quan la tora torna a néixer i la planta encara no ha crescut en alçada i no ha florit», va explicar la investigadora de l’entitat, que va desmentir la semblança de la planta tòxica amb l’api salvatge o les xicoies. 

El baladre, una altra herba verinosa típica del Pirineu

L’enverinament per ingesta de tora blava va sorprendre els treballadors del CENMA. «Ens ha sorprès perquè és fàcil de diferenciar de la resta d’espècies», va apuntar la biòloga Clara Pladevall. Una de les plantes tòxiques que també habiten a Andorra i que poden portar a més confusions és l’anomenat baladre. «El baladre s’assembla molt a la genciana groga, una planta que molta gent recol·lecta pels seus usos medicinals», va comentar Pladevall. Aquesta espècie no és tan tòxica com la tora blava i, segons l’especialista, es necessitarien «grans dosis» perquè el seu consum fos letal per a una persona. 

Sobre el nivell de perillositat de la tora blava, considerada la planta més tòxica d’Europa, Pladevall assegura que cal consumir entre tres i cinc grams de l’actiu tòxic que conté perquè la ingesta causi la mort d’un adult. «Cal menjar diverses fulles perquè sigui letal», va puntualitzar la investigadora. La part més venenosa de l’espècie són les arrels i la toxicitat es manté quan la planta s’asseca. El contacte amb la pell també provoca cremades i ampolles. 

Més feina de divulgació

L’acònit es troba en altituds d’entre 1.500 i 2.500 metres, i és molt freqüent veure’l a Andorra. «La gent que és d’aquí ja és avisada des de petits, igual que se sap que les ortigues piquen, se sap que la tora mata», va assegurar Pladevall, que va destacar la feina de divulgació que es fa a les escoles i l’existència de panells informatius als jardins botànics del país on es troba l’herba blava. Tot i així, no va descartar la idea de destinar més esforços a les tasques de conscienciació. 

El segon cas registrat

L’últim cas registrat d’intoxicació al Principat per ingesta de tora blava remunta a l’època d’entre els ‘70 i els ‘80. El llibre Remeis i plantes d’ús tradicional del Pirineu, publicat pel Cenma el 2011, recull alguns detalls de l’incident que va patir un matrimoni que es va allotjar a un hotel de la parròquia d’Encamp. L’estudi assegura que la parella va ingressar uns dies a l’hospital del país, però no concreta si eren residents o estrangers. Tampoc explica si es van acabar curant o si la ingesta de l’acònit va acabar en tragèdia. 
Des de l’Hospital, però, no es té constància ni d’aquest cas ni de cap altre. La cap de guàrdia de l’UCI tampoc recorda cap ingrés per un problema amb el consum d’aquesta espècie verinosa. 

L’altra obra que repassa la cinquantena de plantes tòxiques que creixen al Pirineu oriental és la del forense català Jaume Rusell. L’estudi identifica la tora com una planta assassina, «la més mortal de totes les que habiten entre nosaltres». L’expert constata un cas per emmetzinament de tora, detectat el 1995. Les víctimes van ser una família d’excursionistes que van confondre l’herba verinosa, que encara no havia florit, amb l’api silvestre, i la van afegir en una amanida. Després d’ingressar a l’hospital de Puigcerdà, el pare va morir. 

L’informe forense va resoldre que la tora havia estat la causant de la mort, però les anàlisis van donar negatiu. La manera amb què la ingesta de tora passa desapercebuda en les proves forenses va animar diverses persones a utilitzar la tora per cometre el crim perfecte. Rusell va documentar un cas de Vilafranca del Penedès en què una perruquera va ser condemnada a nou anys de presó per l’assassinat del seu home per acònit. La sentència fa referència a fets que van tenir lloc entre el 1982 i el 1983.  

La tora ja s’utilitzava com a arma fa 3.600 anys, quan els pobles bàrbars l’untaven a les puntes de les fletxes per enverinar les seves preses. Segons diu Silvia Jordan, llicenciada en Farmàcia, a l’antiguitat també s’emprava amb finalitats analgèsiques, calmants i antiinflamatòries. Jordan aclareix que la comissió europea desautoritza el seu ús clínic excepte en preparats homeopàtics.