Escaldes-Engordany
Comença la restauració de les pintures murals de Sant Serni
La tasca més difícil és l’extracció del guix que amaga el decorat
L’àrea de Béns Mobles del Departament de Patrimoni Cultural ha començat els treballs de restauració de les pintures murals de l’església parroquial de Sant Serni de Canillo, obra del pintor català Josep Oromí. En concret, es restaura la part més important de les pintures que conté els símbols de la Passió de Crist.
La principal acció, i la més complicada en aquest procés, és l’extracció de les capes de guix i de pintura que encara amaguen aquest decorat. La feina es fa gairebé tota mecànicament amb bisturí o bé amb un aparell d’ultrasons. Un cop deslliurat el decorat de les capes que encara l’amaguen, caldrà unificar les parts desgastades amb un retoc lleuger, segons s’explica en un comunicat que va enviar ahir al matí el Govern.
En la mateixa nota es detalla que cal, prèviament, refer les parts de pèrdua de suport amb un morter de calç. «Està previst que els treballs de restauració estiguin en curs les properes setmanes», diu l’escrit de l’Executiu.
Al final del 2016, en el curs de la realització de la restauració de la capella lateral dedicada a la Puríssima Sang que també fa la funció de baptisteri, es van descobrir les restes d’una decoració mural dedicada a la Passió de Crist. Aquestes restes havien estat recobertes per diverses capes de pintura.
Si bé la documentació històrica consultada no ha aportat tota la llum que es voldria sobre aquest tema, el Llibre d’actes i de comptes del comú de l’any 1860 esmenta una despesa en concepte de «daurar i pintar l’església principal». Aquesta data coincideix amb molts dels treballs que va efectuar el pintor Josep Oromí a Andorra durant la segona meitat del segle XIX. Entre aquestes es troben Santa Maria de Meritxell, Sant Joan de Sispony i Sant Miquel de la Mosquera.
Similituds reveladores
Aquest fet i les similituds iconogràfiques, estilístiques i tècniques fan pensar que l’autor és el mateix. Els repintats més recents localitzats al retaule barroc de la Puríssima Sang i al de l’altar major també podrien estar fets per aquest pintor de Coll de Nargó i correspondrien al concepte de «daurar» l’església.
Tot i que es desconeix amb exactitud l’any, en un moment del segle XX, les pintures ja no corresponen al gust de l’època i es van tapar a través d’una capa de guix i de pintura.