Joan Lluís Ayala, tècnic d’arxiu, reivindica més pedagogia sobre la importància dels arxius històrics del Principat per mantenir viu el patrimoni documental. «Els arxius són els discs durs de la història. No hi hauria història sense documents, seria com si tinguéssim Alzheimer i la societat estaria buida perquè no podríem entendre com ha evolucionat al llarg dels anys», va assegurar el tècnic de l’Arxiu Comunal d’Andorra la Vella. «Fer d’arxiver no és només posar caixes en uns prestatges. Va molt més enllà», va afirmar. 

Avui, amb motiu del Dia internacional dels arxius, l’Arxiu Nacional organitza dos tallers sobre la conservació i organització de fotografies. Cuida-les, són la teva memòria és el títol de l’activitat, que ensenyarà els participants algunes nocions sobre fotografia en paper i fotografia digital, centrant-se en l’organització d’arxius fotogràfics familiars. 

Segons Ayala, cal promoure actes com aquests, que promoguin l’interès cap a la història i que valorin el paper dels centres que s’encarreguen de cuidar la conservació, la gestió i la difusió del patrimoni documental del país en general o d’una parròquia en concret. 

El futur, sense papers

Ayala és conscient del canvi que està vivint el sector amb l’evolució de les noves tecnologies. De fet, està satisfet de com s’estan començant a digitalitzar els continguts i que, per tant, molts documents ja es puguin consultar en línia i no només de manera presencial. «L’Arxiu Nacional ja ho està implementant i nosaltres volem que en un futur tot estigui digitalitzat». 

«Fins ara, el concepte d’arxiu era el de guardar-ho tot en milers de papers. El futur és més de portes en fora. La informació estarà al núvol, en un servidor. Hi haurà un dia en què no haurà d’entrar paper als arxius», va apuntar Ayala, que considera essencial que les institucions s’anticipin a aquesta evolució. «Un arxiver ha de saber de dret, de política... i cada vegada haurem de saber més d’informàtica», va subratllar Ayala. 

L’anècdota com a focus

A banda de la celebració internacional, avui fa un any que l’arxiu de la capital va posar en marxa la iniciativa del Document del mes. «És una tasca de difusió que es fa a molts llocs per difondre documents d’interès per a la població», va comentar Ayala. El fet diferencial del centre que coordina és el criteri amb què es trien les peces destacades de cada mes. «Em vull allunyar del que és avorrit perquè a la gent li interessen més els aspectes socials de la parròquia», va explicar. 

Així, Ayala aposta pels documents sobre esdeveniments festius no molt antics que encara alguns residents puguin recordar. Per exemple, fa uns mesos es va publicar un document que feia referència a l’estada del Barça a Andorra. «L’objectiu és, a banda de difondre la història de la parròquia, que sigui accessible a tothom en comptes d’adreçar-me a un públic específic», va afegir l’expert. 
Ayala prefereix les anècdotes i els records per sobre dels aspectes més purament històrics o polítics. L’últim que s’ha publicat, aquest mes de juny, relata la construcció de l’avinguda de l’Obac. Amb fotografies i text, s’explica com han canviat les comunicacions i els camins des de principis del segle passat. També es mostra el document del peritatge sobre la construcció, els plànols, la memòria i els pressupostos, datats entre els anys 1970 i 1971. 

A sota de cada Document del mes, hi ha escrit un correu electrònic perquè els lectors suggereixin propostes. «M’agrada que la gent participi. Per exemple, la peça del més de juny és fruit d’una proposta que em van fer», va comentar l’expert en arxivística. 
«Una persona em va dir que seria interessant tractar el tema del camí ral, així que vaig enganxar-ho amb els plànols de la construcció de la carretera enllaçant-ho amb els punts per on passava el camí ral aleshores», va explicar Ayala.