PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Record col·lectiu d’unes colònies d’estiu a la Casa Aina

Toni Gibert, en la seva versió de professor de música.
Toni Gibert, en la seva versió de professor de música. | Tony Lara

Els esdeveniments dels últims dies al voltant del Roc de les Bruixes han fet aixecar el dit a més d’un i més de dues per dir: «Jo hi vaig anar amb mossèn Ramon!». I és que l’intrèpid mossèn de Canillo fa dècades que organitza, en el marc de les colònies a la Casa Aina, una excursió que passa pel, des de fa poc, mediàtic monument petri. Bé, no exactament, matisa: «A l’excursió que fem entre Canillo i Engolasters hi passem per sota, aleshores amb els nois i noies que volen, perquè el camí no és fàcil, els portem a veure el Roc, tampoc hi anem tots els anys, anem repartint les excursions per diferents parròquies perquè molts nens repeteixen. I aquest any toca visitar-lo». Mossèn Ramon fa memòria i diu: «Els primers anys el camí estava marcat, hi havia un senyal». 


Després de dècades acostant el Roc a les noves generacions del país, què en pensa de la polèmica el mossèn? «Miri, jo faig molt de turisme religiós, acabo de tornar de Sevilla i a tot arreu on he anat m’han ensenyat el patrimoni que tenen, però és clar que s’ha de mirar que hi hagi seguretat i se’l protegeixi» i afegeix: «la veritat, és que alguns gamberros sí que  hi ha, és complicat però tinc clar que el patrimoni s’ha d’ensenyar». 


El fet de trobar-se el roc amb un tancat pròximament no l’entusiasma perquè creu que «l’obra d’art s’ha de veure en el seu conjunt i en el seu entorn i l’interès no està només en la pedra, està en el camí que un fa per arribar-hi, en el paisatge que t’hi porta» però de nou apel·la a buscar aquest equilibri «complicat» i assumeix que, efectivament, és possible que acabi havent-hi algun tipus de tancat, «com el cònsol va dir». 


«Per a la casa Aina, el Roc és important, pensi que tenim una de les habitacions que es diu així», assenyala mentre explica «jo no sóc un expert en el tema però he llegit diverses teories que transmeto als joves i els explico que hi ha coses semblants a altres parts del Pirineu i també a Itàlia. Abans d’anar a l’original els ensenyo el del Palau de Gel [la rèplica] i els parlo d’un estudi fet pel Sergi Mas per explicar el context». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT