La societat assenyala a una dona que porta uns anys casada però no es queda embarassada, sospiten que és una bruixa. De fet, ella mateixa s’està preguntant si porta el dimoni a dins i per això no pot concebre. Sembla que Déu no acull les pregàries que li adreça per poder ser mare i, entre el desig de maternitat i els dits que l’assenyalen com a bruixa pel poble, la desesperació la porta a consultar una remeiera que viu emmig del bosc. Una bruixa, diuen els vilatans. Però i si la pot ajudar a concebre? 

Aquesta és la història de la Sara, interpretada per María Adánez, i la Blasa, a qui dona vida la veterana actriu Charo López. El seu escenari és, en aquesta ocasió, diverses localitzacions andorranes en què fins a avui s’està gravant el teaser de la sèrie Bruixes, sorgit de la ment d’Agustí Franch i produït pels andorrans Red Nose amb un pressupost «d’uns 25.000 euros, més amunt que avall», segons l’Alfons Teruel, de l’equip productor. 
Per a Franch, gat vell dels projectes d’embranzida, aquest és «el de més qualitat pel que fa als actors», una característica imprescindible per al bon funcionament de la història, segons va reconèixer. Completa el planter d’intèrprets Martín Bello i Pedro Casablanc, el marit i el sogre de la Sara, respectivament. 

Mes de bruixes

El juny, amb el sosltici d’estiu, té fama de ser bruixívol i aquest any podem afirmar que a Andorra s’està complint. Primer va ser la sonada polèmica al voltant del Roc de les Bruixes de Prats i ara la gravació d’una sèrie sobre la persecució d’aquestes dones durant el segle XIV. Franch dona una dada que li atorga tot el sentit al rodatge entre les nostres valls i que va descobrir durant el procés de documentació: «En aquesta zona, en 25 anys van matar més bruixes que en 150 anys a Barcelona». Juntament amb Red Nose i el director Santi Trullenque està capitanejant fins avui el rodatge en diferents localitzacions del Principat: «Casa Rossell, Casa Rull, Farga Rossell, coll d’Ordino, bosc de Mereig i Casa de la Vall». 

La documentació

«Tot va començar després que l’Alfons [Teruel] llegís un article sobre sentències de bruixeria a Andorra, m’ho va comentar i vam començar a treballar», explica Franch. «Ens vam haver de documentar molt per parlar d’un tema històric perquè si no, corres el risc de fer un ridícul espantós», reconeix. Un dels llibres de capçalera del procés va ser Aquí les penjaven, de Robert Pastor. «Hi va haver una època de paranoia generalitzada sobre la bruixeria a Andorra cap al segle XIV, no hem acabat de concretar els motius però sembla que una barreja de circumstàncies com el decreixement del paganisme i l’enfortiment de l’església catòlica, sumats a diversos episodis seguits de males collites i la pesta negra». Tampoc han escapat de les seves mans arxius d’altres indrets, sobretot «per veure les diferències, cosa que ens ha permès saber que al Pirineu la persecució de la bruixeria comença abans». 

L’equip també compta amb l’assessorament històric de Robert Lizarte que s’encarrega d’evitar qualsevol anacronisme durant el rodatge. «Analitzo les localitzacions per dir els elements que hi havia i els que no hi havia a l’època. Per exemple, ara [ahir a la tarda] estem adequant un dels carrers adjacents al Major d’Ordino perquè sembli del segle XIV i s’han hagut de retirar tots els elements moderns», detalla Lizarte qui, entusiasmat, explica algunes altres localitzacions adaptades al rodatge: «Al pati de la Casa Rossell s’ha recreat la plaça del poble on hi ha la forca per matar les bruixes». 

Respecte dels detalls que s’han de cuidar del vestuari, un de potser prou evident és que «les joies no existien, només estaven reservades per les altíssimes classes» però una curiositat que s’està cuidant a Bruixes és «la dentadura feta caldo» perquè la majoria dels adults tenien o poques dents o groguíssimes, «res a veure amb les dentadures medievals blanquíssimes i perfectes que ens planteja Juego de Tronos», puntualitza Lizarte que qualifica l’experiència viscuda «d’extraordinària, encara que comencem a les 6.00 del matí  i acabem a les 2.00 de la matinada». 

L’equip que treballa intensivament en aquestes jornades, de sol a sol i més enllà, està format per una trentena de persones que han comptat a estones, amb una altra trentena d’extres de diferents tipus. Per exemple, el tribunal de la inquisició es va gravar a la sala de Corts de la Casa de la Vall ahir al matí, amb la col·laboració d’extres andorrans de més de 45 anys. També en van fer falta per «simular un passacarrer d’escarni i tortura a una bruixa». 

De 'teaser' a sèrie

Que d’aquest teaser n’acabi naixent una sèrie depèn de com el rebin, a partir de setembre els possibles compradors que caldrà seduir amb la feina que s’està fent aquests dies a Andorra. «No saps mai per què agrada o per què no, és un misteri saber quins ingredients funcionaran», admet Franch. El rodatge s’està fent en castellà per poder ampliar el ventall de possibles compradors «pensem en TVE, Antena3, Tele5 però sobretot, més que en televisions pensem en plataformes», com Netflix, Amazon TV o Movistar Plus. 

«Les televisions treballen amb sèries d’uns 13 capítols i tots aquests ja estan pensats però, en canvi, les plataformes ho fan amb temporades d’entre sis i vuit capítols, per tant, pot ser que si s’acaba emetent des d’aquestes, del guió que tenim enllestit se’n puguin fer dues temporades» i després, ja veurem com evoluciona. El tema dona per a molt, perquè Franch vol deixar clar que tot és ficció i no hi ha res «basat en una bruixa concreta o una sentència determinada». 

A la foguera

Ja hem vist que la Casa Rossell acull una forca per penjar les dones acusades de bruixeria però com que la creença deia que estaven posseïdes pel dimoni, sovint calia cremar-les i d’aquí el malauradament conegut crit de la inquisició: «A la foguera!».
De foc, ens sap prou l’escaldenc Gerard Miralles que tampoc se’n deixa perdre una i està involucrat en aquesta interessant producció. Miralles és, a part de diable, professor de les assignatures de foc de l’Escola d’Especialistes de Cine Ángel Plana i, per a resumir, una mena d’au fènix del segle XXI que es crema sencer i torna a començar. La seva participació al teaser serà, per fer de bruixa cremant a la foguera, un trasvestiment al que està acostumat perquè hi ha poques dones que s’hi dediquin. Miralles ahir va viatjar a Catalunya per proveir-se del material necessari per a morir, fictíciament, a una foguera del segle XIV. «La seva escena, la gravarem a posteriori, amb més calma, en una data que encara hem de determinar», va explicar Franch. 

Les travesses

Tots els implicats en la gravació del teaser de Bruixes tenen la sensació que es tracta d’un projecte amb futur i que la sèrie seguirà endavant. Seria una excel·lent notícia per als passos tímids però decidits de la indústria audiovisual del Principat i una font de feina de qualitat per als molts professionals andorrans formats en aquest àmbit que, de vegades, no troben sortides. «Em dona molt bona vibra perquè els actors són molt bons i els detalls estan cuidadíssims, li donen sentit al què fan i transmeten sentiment. Tirarà endavant», augurava Lizarte.