La Federació d'Hostaleria de Lleida i l'Associació de Càmpings de Lleida exigeixen una millora de les comunicacions terrestres entre el Pirineu i les comarques de la plana, amb -al menys- una via ràpida que enllaci ambdós territoris, per tal que garantir la competitivitat i viabilitat del sector turístic, i de l'economia en general, i evitar que les comarques pirinenques acabin esdevenint un territori de "tercera divisió". En aquest sentit, ambdues entitats denuncien el "greuge comparatiu" en comunicacions del Pirineu lleidatà en relació amb altres zones com ara Aragó, tot i el "potencial" turístic que té Lleida pels recursos naturals amb què compta. Defensen que administracions i empresaris han d'anar a la una i, per això, reclamen la redacció d'un pla estratègic que defineixi les infraestructures necessàries i les més prioritàries, així com un calendari per executar-les. Els hostalers i els càmpings lleidatans també consideren que cal invertir per millorar les telecomunicacions al Pirineu, amb un pla per desplegar la fibra òptica i en la millora de la xarxa de telefonia mòbil.

Hostaleria de Lleida i Càmpings de Lleida han presentat aquest dimarts l'informe que han elaborat amb els aspectes que "dificulten" la competitivitat del sector hostaler lleidatà i que, segons les dues entitats, passen per una millora de les infraestructures viàries i de les telecomunicacions, entre el Pirineu i la plana de Lleida, sobretot, però també amb la resta de Catalunya i França. Durant una roda de premsa, ambdues associacions del sector turístic han qualificat de "deficitàries" les inversions en comunicacions terrestres executades històricament a la demarcació, però especialment al territori pirinenc.

Hostalers i càmpings reivindiquen que cal "passar a l'acció" i, per això, defensen la necessitat que administració i empresaris conjuntament consensuïn aquelles infraestructures necessàries pel territori, a partir de la redacció d'un pla estratègic, que també serveixi per establir quines han de ser les actuacions més prioritàries. Posteriorment, defensen que cal establir un calendari i iniciar la redacció de projectes per tal de poder-ne iniciar, al més aviat possible i en funció de les prioritats, l'execució quan es disposi de les partides pressupostàries pertinents.Des d'Hostaleria de Lleida i de Càmpings Lleida consideren que la plana de Lleida i el Pirineu han d'estar connectades amb, al menys, una via ràpida que redueixi el trajecte "perquè el Pirineu sense la plana no pot caminar, i a l'inrevés tampoc". El president d'Hostaleria de Lleida, Josep Castellarnau, ha dit que aquesta via ràpida que vertebrés les comunicacions a la demarcació de sud a nord i de nord a sud podria ser la C-13, i després connectar la resta de comarques pirinenques amb vies secundàries, tot i que això s'haurà de definir amb la redacció del pla estratègic, ha exposat. Per això, hostalers i càmpings exigeixen inversions per garantir la competitivitat no només del sector turístic sinó del conjunt de l'economia pirinenca i evitar que la manca d'oportunitats al territori acabi suposant el despoblament de les comarques de muntanya i que acabin esdevenint "de tercera divisió", segons ha manifestat la presidenta de Càmpings Lleida, Marta Cortina.

També ha reivindicat que cal millorar les telecomunicacions, ja que en algunes zones pirinenques com a molt arriba una connexió d'internet d'un mega, i també ha posat de relleu les deficiències en la xarxa de telefonia mòbil, aspectes que acaben perjudicant el servei que el sector hostaler pirinenc pot oferir als seus clients. Tot i això, el sector turístic pirinenc valora positivament el compromís anunciat de la Diputació de Lleida i la Generalitat per invertir 40 milions d'euros per al desplegament de la xarxa de fibra òptica els pròxims quatre anys amb l'objectiu que pugui arribar al conjunt de la demarcació. Un altre aspecte amb el qual es veu perjudicat el sector hostaler lleidatà, segons les dues entitats, gira entorn als marc normatius, ja que la majoria d'hotels i allotjaments turístics de la demarcació són petits i encarats a un públic familiar i adaptar-s'hi els suposa un esforç i unes inversions proporcionalment més grans, a diferència d'altres zones com poden ser Barcelona, la Costa Brava o la Costa Daurada amb gran establiments hotelers. Josep Castellarnau també ha reclamat que el Pirineu pugui disposar d'un radar o microradar meteorològic com tenen, per exemple a la zona francesa, que permeti disposar d'unes previsions més acurades en benefici del sector turístic. Castellarnau i Cortina han posat en valor el "potencial" de les comarques lleidatanes i, en especial de les pirinenques, pels valors i atractius naturals amb què compten. En aquest sentit, han destacat Aigüestortes i Sant Maurici com l'únic Parc Nacional de Catalunya. En aquest sentit veuen aquesta manca d'inversions un "greuge comparatiu", amb altres territoris com seria el cas del Pirineu aragonès. Castellarnau ha remarcat que des de València es pot accedir a Jaca fent pràcticament tot el trajecte per autovia o via ràpida, i també ha ressaltat que Aragó està millor comunicat amb França. Aquest i altres factors provoquen que el sector del càmping aragonès estigui triplicant pel que fa a usuaris estrangers respecte al de les comarques de Lleida. Una cosa similar passa en el sector hoteler en general. D'altra banda, el president d'Hostaleria de Lleida també ha posat d'exemple les inversions milionàries efectuades per la Generalitat per potenciar turísticament Port Aventura, contrarestant-les amb les efectuades al Pirineu. Hostalers i responsables dels càmpings faran arribar aquest informe que han elaborat a la Generalitat a la Diputació de Lleida, als consells comarcals i als principals ajuntaments de la demacració, així com als diputats i senadors lleidatans perquè puguin traslladar-ho a Madrid.