PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Crítiques liberals pel silenci de Martí sobre la UE

Gallardo lamenta que no hagi explicat si manté o no el seu compromís

Per Lídia Raventós

Toni Martí i Jordi Gallardo conversen al Consell General.
Toni Martí i Jordi Gallardo conversen al Consell General. | MARICEL BLANCH

El silenci de Toni Martí davant la proposta del grup liberal de ser observadors actius en la negociació amb Europa ha creat malestar a la formació. El president del grup, Jordi Gallardo, va enviar una carta al cap de Govern fa més d’un mes per conèixer quin era finalment el criteri envers la proposta que va llençar Josep Pintat al Consell General el setembre passat quan encara liderava la formació parlamentària. En l’escrit, Gallardo recordava a Martí que a mitjan de novembre el Govern li va remetre una proposta final amb la voluntat que el líder de cada grup viatgés a Brussel·les per participar en les negociacions amb Europa i que, malgrat el trencament que es va produir a la formació liberal i la reorganització de les presidències parlamentàries, es comprometia a mantenir la proposta. Per Gallardo, és necessari que el líder demòcrata expliqui públicament quina és la seva postura actual i, en cas d’haver-la canviat, quins són els motius, ja que sis mesos després de la proposta final no tenen notícies al respecte. 


«Podem intuir que el motiu del silenci és el malestar que la proposta va generar als altres països amb qui compartim negociació [San Marino i Mònaco], però no s’ha dit públicament i s’ha d’explicar», va deixar clar el líder liberal. En la mateixa línia, Gallardo va insistir que «Martí va dir que mantindria el compromís malgrat la reestructuració dels grups» i va retreure al màxim representant de l’Executiu que els acusi «d’euroescèptics» quan hi ha una proposta sobre la taula sense resposta. «Des de la proposta ja s’han fet viatges a Brussel·les per avançar amb la negociació i no s’ha respectat el compromís adquirit». 


La proposta 

La proposta de ser observadors actius plantejada al setembre passat significava que el principal partit de l’oposició participaria de les negociacions però sense signar un pacte d’Estat tal com havia demanat Martí amb l’objectiu de mantenir la independència ideològica. En un inici, el líder de l’Executiu es va mostrar obert a viatjar amb tots els caps de grup parlamentaris –Josep Pintat, Pere López i Ladislau Baró–. Amb la ruptura del grup liberal i la conseqüent entrada de cinc consellers al grup mixt i la reorganització de presidències, la proposta quedava limitada a Josep Pintat (pel grup mixt), Jordi Gallardo (pel grup liberal) i Ladislau Baró (pel grup demòcrata), de manera que Pere López, conseller del PS i l’únic grup que havia donat suport al pacte d’Estat quedava fora del grup que podia viatjar amb la delegació a Brussel·les. 

El malestar de Mònaco i San Marino

La proposta del cap de Govern als presidents dels grups parlamentaris de viatjar a Brussel·les per participar en les negociacions també va crear malestar més enllà de les fronteres. Els governs de Mònaco i San Marino estaven molestos amb l’oferiment de Toni Martí perquè no els havia visat tot i participar de la negociació conjunta i perquè la invitació havia generat controvèrsies entre els grups de l’oposició dels dos països esmentats. Tot plegat va fer dubtar a Martí de si era positiu mantenir l’oferiment o si la millor opció era retirar la proposta de sobre la taula, de manera que finalment cap membre de l’oposició viatgés a Brussel·les. La notícia va sortir a mitjan de març però des d’aleshores, lamenta Gallardo, el cap de Govern no ha dit res més sobre la proposta. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT