PUBLICITAT

Sant Julià de Lòria

La preocupació pel preu dels lloguers s’incrementa 10 punts

Els ciutadans d’entre 25 i 39 anys són els que més pateixen i denuncien aquesta problemàtica

Per Lara Ribas

Aspectes que més preocupen a la població
Aspectes que més preocupen a la població | El Periòdic

El preu de l’habitatge ja és la principal preocupació dels ciutadans com s’ha anat evidenciant en els últims mesos i ara confirmen les dades de l’Observatori del Centre de Recerca Sociològica (CRES) corresponents al primer semestre del 2018 que  es van fer públiques. Dels 807 enquestats entre el 21 de febrer i el 16 de març d’enguany, fins a 199 persones van mencionar-lo entre els aspectes que caldria millorar al Principat, el que representa un 24,6%. 

De fet, la preocupació sobre els alts preus del lloguer, la dificultat d’accés a l’habitatge i les poques ajudes al respecte ha anat augmentant progressivament ja des del 2016 –quan només un 3% dels enquestats en el primer semestre i un 5% en el segon van nomenar-la–, però s’ha accentuat durant el 2017 –quan d’un semestre a l’altre va passar del 8% al 15%– i s’ha disparat aquest 2018 amb un augment percentual de gairebé deu punts en només mig any. 

Els factors més repetits són l’elevat preu, la dificultat d’accés i les poques ajudes a l’habitatge

Jove, administratiu o no qualificat

Tot i la preocupació generalitzada, el tema de l’habitatge afecta sobretot els joves d’entre 25 i 39 anys –fins a un 35% dels enquestats que van apuntar-ho es corresponien a aquesta franja d’edat–, seguits pels que tenen entre 40 i 54 anys –un 26%–. El director del CRES, Joan Micó, va atribuir-ho al fet que aquestes són les persones més interessades a trobar un lloc on viure, mentre que els més joves i els majors de 55 anys no mostren tant d’interès en la qüestió perquè o bé no busquen independitzar-se o bé tenen una situació més estable. Per ocupació, els que van manifestar-se més amoïnats són els administratius –un 39%– i els treballadors no qualificats –un 36%–.

«El canvi més significatiu de l’Observatori ha estat l’augment de la preocupació sobre el preu de l’habitatge, sobretot en relació amb els lloguers i la necessitat d’un control sobre les pujades», va subratllar Micó. Pel que fa a la resta d’ítems mencionats, el director del CRES va indicar que havien mantingut una tendència similar a la dels anys anteriors. En segona posició, va situar-se el trànsit amb un 16,2%, un tema recurrent sobretot entre els homes (20%), els andorrans (20%) i els francesos (25,5%), i les persones amb estudis universitaris (21%). Tot i així, els enquestats també van posar sobre la taula altres aspectes com les pensions i les prestacions socials, els equipaments i les infraestructures, i també els salaris. Fins a un 13,2% van queixar-se de sous baixos, sobretot del sector de la indústria i la construcció. 

L’ús del transport públic s’associa sobretot a la divisió social

«L’ús del transport públic a Andorra està molt relacionat amb la divisió social; si bé a altres llocs no s’utilitza en funció dels ingressos, aquí és molt més evident», va manifestar el director del CRES, Joan Micó. De fet, el darrer Observatori torna a recollir deu anys després enquestes sobre els hàbits de desplaçament dels andorrans. Només un 19,2% de la ciutadania utilitza el transport públic, un augment de tan sols el 2% respecte al 2008. «Sobretot l’utilitzen mestresses de casa, treballadors no qualificats, jubilats, aturats, estudiants i gent del sector del comerç, l’hoteleria i els serveis personals», va especificar Micó. Més de la meitat de la població –un 58%–, en canvi, segueix optant pel vehicle particular com ja passava aleshores, i un 9,4% –cinc punts més que deu anys enrere– combina els dos mitjans de transport.

De tota manera, l’enquesta d’aquest 2018 recull que gairebé un 11% de la població preguntada va mostrar-se preocupada per aquesta qüestió, sobretot per la falta de cobertura i d’eficiència del servei, un percentatge que no diferia molt del d’anys anteriors, quan ja s’havia situat entorn del 10% des del 2016. Pel que fa als motius per descartar el transport públic, la gent va apuntar majoritàriament a «la poca comoditat, el fet que es guanya més temps amb vehicle particular, les limitacions en els trajectes que s’ofereixen, el preu del bitllet o els horaris». El qüestionari inclús anava més enllà i preguntava propostes de millora per fomentar l´ús del transport públic. Entre les respostes que es van obtenir, destaquen les d’abaixar els preus i oferir més descomptes; incrementar la freqüència dels autobusos; ampliar i respectar els horaris dels serveis nocturns; fer arribar les línies a més llocs; o més tasques de conscienciació. «Tot i que hi ha altres suggeriments amb menys suports, sempre surten idees interessants», va posar de relleu el director del CRES.

Comenta aquest article

PUBLICITAT