PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El CAEE acull 105 gravats de Chagall «únics» sobre la Bíblia

El marxant Ambroise Vollard va encarregar el projecte el 1930 i el va enviar a conèixer Terra Santa

La comissària de l’exposició, María Toral, assenyala el gravat que representa la fugida d’Egipte..
La comissària de l’exposició, María Toral, assenyala el gravat que representa la fugida d’Egipte.. | Comú d’Escaldes-Engordany / Anna Bonet

El Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) obrirà dissabte l’exposició La Bíblia i Chagall amb 105 gravats «únics», segons la comissària de l’exposició, María Toral. Marc Chagall (Vitebsk, 1887 - Sant Pau de Vença, 1985) va ser un pilar artístic del segle XX que va compartir vivències i marxant amb artistes com Miró i Picasso mentre residia a París. «Vollard li va encarregar aquestes il·lustracions de la Bíblia i Chagall en tenia moltes ganes», va explicar la comissària. De família jueva, l’avi va ser rabí i les Sagrades Escriptures havien estat sempre molt presents a casa seva: «Jo no veia la Bíblia, la somiava», va parafrasejar l’artista Toral. I no ho deia en cap cas, en un sentit d’integrisme religiós sinó en referència a aquest ambient viscut a la llar on «mentre el pare llegia passatges de la Torà i mare cantava i tocava el piano, per això vam considerar adequat acompanyar d’aquest fil musical l’exposició», va assenyalar Toral. A més, «quan Vollard li fa l’encàrrec, l’envia de viatge al que aleshores era Palestina, a Terra Santa i això li provoca un gran impacte. Per primera vegada trepitja els escenaris bíblics i llegendaris que coneix bé», va comentar l’experta. 

Limitats

«Només hi ha 295 sèries d’aquests gravats al món i només existeix l’edició de 1957, no s’han tornat a estampar mai més», va assenyalar la comissària de l’exposició. 
oportunitat imperdible/ La responsable del CAEE, Ruth Casabella, va explicar que calia portar a Chagall perquè completa el grup dels artistes clau en el desenvolupament del segle XX que han acollit fins ara: Miró, Dalí, Picasso i Warhol. A més, «quan parlem de grans artistes, el que és més factible portar al tipus d’instal·lacions i recursos que tenim, són els gravats i aquesta va ser una ocasió imperdible». María Toral va detallar que «els aiguaforts provenen d’un col·leccionista privat italià i han viatjat molt poc perquè el tipus de paper és delicat [Montval], per tant això fa l’exposició encara més única». 

Testimoni del segle XX

Chagall va viure tots els convulsos canvis del segle XX: la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust. De fet, l’auge del nazisme el va obligar a exiliar-se d’Europa per la persecució dels jueus, això va provocar que el projecte d’il·lustrar la Bíblia s’interrompés entre el 1939 i el 1957. «No sabem quines de les planxes s’haurien fet els anys 30 i quines els 50», va revelar Toral. 

Els detalls

El traç de les il·lustracions és curt, intens i amb molta repetició, propi de l’estilet que es fa servir en la tècnica de l’aiguafort i que no permet fer línies contínues llargues. La gran majoria de les 105 il·lustracions tenen un format vertical, però també hi ha d’horitzontals. Encara que Chagall va aplicar color a alguns dels gravats bíblics, els del CAEE són tots monocroma. Pel que fa a la representació dels cossos, aquests són robustos i s’aprecia una desproporció entre el tronc i la resta. Els rostres són expressius i els femenins, especialment delicats. 


«Moisès era el personatge bíblic que més l’atreia i per això el representa bastant, ja que va ser ell mateix qui va triar quins passatges reproduïa», va explicar Toral, «potser és perquè ell es deia així, encara que quan arriba a París [1910] se’l canvia per Marc perquè ja percep antisemitisme o potser perquè salva el món als paisatges bíblics i en el convuls segle XX dona esperança». A més, Chagall hi va incloure alguns elements profans, records de la infància, reminiscències de l’art popular rus i símbols de la tradició jueva «tot i que sempre va defensar una actitud interconfessional i tant col·laborava a la sinagoga com a la catedral», va matisar la comissària. Segons Toral, Chagall «no va seguir cap moviment d’avantguarda, encara que hi conviu, crea el seu món propi». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT