PUBLICITAT

Els cinc becats per Solidaritat rebran entre tots 4.000 dòlars

  • Pertoquen uns 600 euros mensuals per a cada atleta i a més cadascun d'ells tindrà 5.000 euros per viatges
IVÁN MOURE
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Sallés, Ramírez, Tudel i Risco, ahir amb Martí, president del COA, i Cerqueda i Cabanes, president i subdirector general d'Andbanc, respectivament Foto: TONY LARA

el Comitè Olímpic Andorrà (COA) va convocar ahir els cinc esportistes andorrans que han rebut una beca procedent de Solidaritat Olímpica de cara als Jocs Olímpics del 2012 per signar l’acord sobre la quantitat a percebre.

Hocine Haciane, l’únic dels escollits que ja ha viscut alguna experiència olímpica i que de fet ja havia rebut anteriorment l’ajut de Solidaritat va ser l’única absència degut a que està residint a Barcelona; la també nedadora Mònica Ramírez, els judoques Laura Sallés i Èric Risco i la ciclista Ariadna Tudel sí que van assistir i allà van conèixer que la quantitat destinada per al COA ha estat de 4.000 dòlars, o el que és el mateix, l’equivalent a uns 600 euros mensuals per a cada atleta.

A banda d’aquesta aportació el Comitè Olímpic Internacional ha destinat 5.000 dòlars a cadascun d’ells que podran fer servir en concepte de desplaçament per fer competicions que siguin classificatòries per a la gran cita olímpica.

Segons va assenyalar ahir el president del COA, Jaume Martí, l’ajut de Solidaritat a Andorra ha estat el mateix que en anys anteriors però aquesta vegada la diferència està en què per primera vegada el màxim ens internacional ha seleccionat cinc esportistes del país, cosa que suposa un rècord històric a les nostres fronteres. «Els haig de felicitar perquè els que fan les evaluacions per decidir qui mereix la beca consideren que tenen capacitats», va dir.

En poques paraules hi ha la mateixa xifra que ens correspon cada quatre anys, però aquesta vegada enlloc de repartir els diners entre quatre atletes s’haurà de fer entre cinc. De tota manera el vicepresident del CA, Jordi Cerqueda, va assegurar que això no és ni molt menys un problema: «A banda dels calers la concessió aquesta beca és un reconeixement. Si algú té una wild card per a Londres entenem que és per als que estan becats per Solidaritat». Per tant és un gran pas endavant augmentar la xifra de becats perquè seran més les possibilitats de què Andorra rebi una invitació per als Jocs si no ha aconseguit la mímina.

tudel renova amb el durango / Ariadna Tudel va aprofitar l’acte per anunciar que ha renovat el seu contracte amb el Bizkaia Durango de cara a la pròxima campanya. Això li donarà estabilitat i li permetrà continuar entrenant amb corredores espanyoles que també aspiren a ser a Londres. «Aquests diners em permetran anar a especialistes, fer estades al CAR de Sant Cugat, més revisions...», va avançar la ciclista. Això li permetrà tenir un control més proper al món professional sobre el seu cos. «Que duri», va dir amb satisfacció. Quant a la recerca de la mínima encara no té cap planificació concreta però sí que va avançar que correrà «alguna prova més» de Copa del Món, curses a les quals es pot aconseguir la mínima.

La jove promesa de la natació Mònica Ramírez, especialista en els 100 esquena, necessita rebaixar en 50 milèsimes el rècord d’Andorra que ella ostenta amb 1min 3,79s per obtenir la mínima. L’any que ve marxarà a viure a Barcelona «i aquests diners m’ajudaran per poder entrenar allà». A la Ciutat Comtal podria coincidir amb Hocine Haciane, que continua al Club Mediterrani i que lluitarà per fer la mínima als estils --100, 200 i sobretot 400-- per viure així la tercera cita olímpica.

Per últim Sallés marxarà a entrenar a València gràcies a Dani Garcia i també a la beca, que també permetrà el canvi de residència; es tracta d’un important salt qualitatiu per a la jove judoca ja que allà estarà amb lluitadors d’elit i Èric Risco continuarà entrenant a Andorra, amb el club Hantei i la Federació. Ells ho tenen complicat perquè en les proves classificatìories –Grand Slams, Grans Premis, cites de Copa del Món, Mundials i Europeus– els millors del rànquing s’enfronten en les primeres rondes amb els que no en tenen, com és el seu cas. «Però hem d’entrenar perquè mai se sap», van dir.

xxxxxxxxx



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT