Repeteix victòria. La 41a edició de la Multisegur Volta als Ports d’Andorra se l’adjudicava Raúl Portillo. El corredor basc se sent còmode en aquesta prova i demostra que les ascensions que posseeix el recorregut més llarg les sap gestionar tenint en compte l’exigència que suposen per al corredor. És el tercer triomf consecutiu que obté a la cursa. En categoria femenina la guanyadora va ser la catalana Teresa Costa. Prop de 1.200 ciclistes van prendre part en algun dels quatre traçats que hi havia programats.

El temps va acompanyar la jornada, que va permetre que els ciclistes poguessin donar el millor de si mateixos en les millors condicions.  Tots sortien des del Prat del Colat de la Massana, cadascun amb els seus objectius. L’itinerari més extens comptava amb una distància de 109 quilòmetres i 3.232 metres de desnivell, amb les pujades al coll de la Rabassa, el coll de la Botella, la collada de Beixalís i per acabar la Coma d’Arcalís, on estava situada la línia d’arribada. 

La prova va comptar, com és habitual, amb ciclistes professionals, tot i que no van ser-hi tots els que es podien esperar. Alguns noms finalment no s’hi van reunir. Aquest tipus de corredor, però, no s’agafa la cursa com a una de les competicions a les que està acostumat, sinó com un entrenament de qualitat. Aquest va ser el cas. Portillo va vaure com els que li podien treure la victòria no van lluitar per aconseguir-la. El bilbaí va imposar-se amb un crono de 3.53.09 hores, que no rebaixa el rècord que va obtenir l’any passat, quan va vèncer amb 3.44.19. Segon va ser el neozelandès George Bennet amb 3.54.20 i tercer l’australià Freddy Ovett (3.54.29). 

Entrenament per als professionals

Portillo admetia que la seva victòria es produïa perquè «els professionals no la disputen. Venen, entrenen i ens deixen divertir-nos. Ells fan el seu entrenament», tot i que no s’ha de desmerèixer el triomf perquè «cada vegada hi ha més nivell perquè la gent corre més, però els professionals són un altre món, amb ells no ens podem comparar». Són corredors que «ens esperen» i en la darrera ascensió «he pujat al màxim i ells no han entrat en el joc», ja que «si volen em treuen el que volen». En aquesta ocasió no va poder rebaixar el rècord que va establir en l’edició passada. Aquella vegada «es va sortir molt ràpid. El temps de la prova el marca molt fins al primer port» i aquest cop «hem anat més tranquils», tot i que van augmentar el ritme en les pujades a Beixalís i Arcalís. Són tres les victòries seguides que porta ja a la Volta als Ports d’Andorra, ampliant el seu palmarès. Ve de guanyar marxes prestigioses en territori espanyol com són la Quebrantahuesos, Irati Xtrem i Lagos de Covadonga. El secret per sumar aquests èxits és «il·lusió i buscar divertit-te», a més de comptar amb una bona preparació: «Cada any em faig més gran i he de cuidar-me una mica més i sacrificar-me».

Portillo: «Cada vegada hi ha més nivell perquè la gent corre més, però els professionals són un altre món, amb ells no ens podem comparar»

Entre els andorrans destaca la dotzena plaça de Jan Missé, que feia més de mig any que no prenia part en cap competició. Un parell de mesos enrera va pujar-se a la bici per tornar a entrenar. «Al començament m’ho he pres amb calma i a partir de Beixalís he anat més fort. M’he vist amb força al Serrat per acabar bé», indicava Missé, que marcava un crono de 4.10.23. Tornar a agafar la bicicleta després de temps inactiu «m’ha servit per motivar-me i estar amb ganes». En categoria femenina la victòria va ser per a Costa amb 4.53.53. La van acompanyar al podi Sandra Santanyes (4.57.24) i Pilar Mansilla (5.22.48). En el recorregut de 81 km el triomf va ser per a Jaume Rué (3.06.41) i Sandra Varela (3.31.32), al de 53 km per a Pascal Noguero (2.35.39) i Cecilia Assua (3.07.27), mentre que en el més curt, de 27 km, vencien Adrià Regada (1.40.30) i Tània Rodenas (1.55.51).

Balanç positiu

Els quasi 1.200 participants que va tenir la cursa signifiquen un nou rècord de participació. Per a Gerard Riart, director de la prova, «el nivell que té la marxa és molt alt» quant a noms de corredors, com és el cas de Portillo, perquè «tenir com a campió de la volta als Ports qui està guanyant les millors marxes a tot arreu per a nosaltres és un orgull». També que hi siguin presentsciclistes professionals, que els permet fer un «bon entrenament», i per a l’organització «és ideal» tenir-los en el cartell de participants. Comptar amb aquesta mena de corredors ho valoren i «aquí cada any els acollirem el millor que puguem». Mirant enrere la jornada, va ser «un dia espectacular on la gent pot gaudir de la bicicleta, el tall de carretera sense cotxes que es fa del Serrat fins a la meta tothom l’agraeix. El balanç és molt positiu», sumat a que només es va produir una caiguda entre els participants, que no va tenir conseqüències greus.